Generació Y

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Generació Y s'anomena així per seguir cronològicament la Generació X i agrupa els nascuts als anys 80 i 90, usualment els fills dels nascuts al baby boom dels països participants en la Segona Guerra Mundial (no la dels anys 70 a Espanya).

Sovint es diu que tota la generació Y, han topat amb una paret, la que els impedeix accedir al món laboral, punt de partida per poder progressar a la vida. L'allargament de la crisi fa que molt d'ells siguin extremadament depressius sobre les seves expectatives de futur.[1] Són els joves instal·lats en la desesperació i l'angoixa, doncs veuen que tot i l'enorme esforç que van realitzar per finalitzar els seus estudis superiors, no van veure recompensada de forma justa totes les ganes que li van posar per ascendir a la vida. La sensació de perspectiva frustrada és més accentuada pel fet que han nascut en una època on la seguretat material ara s'ha truncat. A tot això cal afegir les promeses que els hi van fer els seus pares, doncs se'ls s'hi va prometre que si treballaven i estudiaven dur, es veurien fortament recompensats. Decepció seria la paraula més aliena per definir la sensació que tenen molts d'aquests joves.[2]

És la generació amb més estudis, amb la millor ètica de treball i amb unes ganes enormes de canviar el món a millor, però semblen estar condemnats a pagar un error que ells no van cometre.

Les expectatives de vida tampoc són favorables per aquells que van aconseguir una feina, doncs normalment el lloguer d'un pis de nivell mitjà s'emporta fins al 80% del seu salari, el qual força a molts joves a seguir vivint amb els seus pares. Això comporta una frustració fins al punt de sentir-se uns fracassats al no poder afrontar cap de les metes que ells tenien com a objectiu.[3]

A més, les diferents taxes per seguir estudiant han desanimat a molts joves a seguir millorant la seva formació, donat que no poden pagar les altes matrícules que han d'assumir, donat que no tenen feina i sovint, els pares tampoc.[4] A tot això cal afegir que moltes vegades, realitzen feines no retribuïdes, ve sigui per engany del patró o acceptat voluntàriament per obtenir experiència laboral.

A tots aquests joves, se'ls comença a anomenar com " la generació perduda "[5] doncs tot i tenir una alta formació, una enorme ètica de treball i moltes ganes per aprendré i dedicar-se a la seva professió,[6] es veuen incapaços de trobar una feina adient als seus coneixements, i són forçats a migrar del seu país natal en busca de millors condicions de vida. Això s'ha vist reflectat a la taxa d'emigració catalana, que el 2012 creixerà fins a arribar al 150% respecte a l'exercici anterior.[7] Les expectatives per als que es quedin no són bones, perquè quan la crisi se superi, la generació Y serà massa gran d'edat per competir amb les següents.

Motius estudiantils[modifica | modifica el codi]

L'augment de la ràtio d'alumnes per classe que pateixen els estudiants disminueix la qualitat de la seva educacció.

Tot i que la majoria de joves van poder realitzar els seus estudis primaris, secundaris i universitaris amb total normalitat gràcies a l'estat del benestar, els més joves d'aquesta generació han vist augmentades totes les taxes estudiantils per poder seguir estudiant. A més, la qualitat dels centres públics s'ha vist reduïda dràsticament donada la falta de professors qualificats, a l'augment de la ràtio d'alumnes per classe i per la falta d'inversió en nou equipament a les escoles.[8]

A tot això cal afegir la reducció de beques de l'estat,[9] que provoca que els alumnes també hagin de pagar el transport a centres a quilòmetres de distància dels seus domicilis habituals, els llibres de text o la calefacció de la seva aula.[10] La falta de places públiques també és un greu problema per ells, doncs l'estat no és capaç de finançar totes les sol·licituds que rep i manté a molts d'aquests joves en llista d'espera per poder accedir a una plaça pública.[11] La majoria, si volen seguir cursant els seus estudis, són obligats a apuntar-se a una escola privada amb uns honoraris que moltes vegades no poden assumir, veient-se forçats a demanar un préstec estudiantil als bancs, i quedant endeutats per gran part de les seves vides.[12]

Tot això fa impossible per molt d'ells poder accedir als estudis superiors, que els impedeix progressar i millorar la seva classe social, estancant-se en una posició mitjana juntament amb tants altres.

Motius laborals i econòmics[modifica | modifica el codi]

La incapacitat d'obtenir experiència laboral complica a la majoria de joves la possibilitat de seguir ascendint a la vida.

La majoria de joves d'aquesta generació va ser capaç de finalitzar els seus estudis universitaris, alguns d'ells amb notes extremadament altes, però no van veure recompensat el dur esforç que van realitzar a canvi, donat que només van poder accedir a feines molt inestables, on normalment eren acomiadats després de portar poc de temps a la feina. A més, la majoria estaven molt mal pagades, amb uns contractes abusius i unes condicions que en moltes ocasions, no es corresponien amb el seu nivell d'estudis. Arran de la crisi del 2008, la majoria d'aquests joves van ser acomiadats sense més contemplacions i no van ser capaços de tornar a trobar feina.

La resta de joves d'aquesta generació treballava bàsicament a la construcció o al sector serveis, però donada la crisi del 2008, molts d'ells van ser acomiadats i no van tornar a aconseguir una feina mai més.[13]

L'atur juvenil és un dels grans problemes de la Unió Europea, especialment a l'estat espanyol, on està a prop del 60%, fet que s'agreuge donat que els diferents governs no posen solucions a aquest problema i ignorant aquest fet.[14]

Motius socials[modifica | modifica el codi]

Manifestació de joves a Tunísia.

La generació Y va ser la primera que va créixer amb un estat del benestar totalment funcional, és a dir, ells mai es va haver de preocupar en pagar aranzels a metges si es posaven malalts o necessitaven alguna medicina. També van pensar que si treballaven igual de dur que els seus pares, tindrien una pensió justa i competitiva a l'hora de retirar-se del món laboral.

A tot això, cal afegir les crítiques que rep aquesta generació, sent normalment acusada de mandrosa,[15] derrotista[16] o instal·lada en el conformisme.[17] Sovint s'etiqueta a tots aquests joves com a Ni-nis, encara que molts d'ells volen estudiar o treballar.

Aquesta generació és també la primera que té models de família diversos; monoparentals, homosexuals...

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/generacio-perduda_0_821317914.html
  2. http://www.aguaita.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=356:generacio-perduda&catid=99:societat-terres-de-ebre&Itemid=600
  3. http://www.324.cat/noticia/200474/altres/Els-preus-del-lloguer-pugen-un-3-i-se-situen-un-punt-per-sobre-de-lIPC
  4. http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/531089-les-taxes-universitaries-augmentaran-fins-a-un-66.html
  5. http://www.naciodigital.cat/noticia/24935/crisi/podria/crear/generacio/perduda/segons/fmi
  6. http://www.diaridegirona.cat/ultima-dia/2011/12/04/generacio-mes-ben-preparada-que-menys-oportunitats-laborals-tenint/533939.html
  7. http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2012/10/04/mes-10000-joves-han-marxat-tres-anys-catalunya/584576.html
  8. http://www.324.cat/noticia/1875332/catalunya/Els-alumnes-de-Secundaria-els-mes-afectats-per-laugment-de-ratio
  9. http://ib3tv.com/20120714_184517-reduccio-de-beques-per-a-la-reutilitzacio-de-llibres.html
  10. http://www.viumolinsderei.com/2012/01/11/lescola-josep-maria-madorell-fa-classe-sense-calefaccio/
  11. http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/16-educacio/403558-pares-de-leixample-denuncien-falta-de-places-a-la-publica.html?tmpl=component&print=1&page=
  12. http://www.enlluita.org/site/?q=node/3269
  13. http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/E-Joventut/Recursos/Tipus%20de%20recurs/Documentacio/Arxiu/Document/Informe_EPA_12_1r_trimestre.pdf
  14. http://www.social.cat/noticia/2557/la-ue-demana-una-actuacio-immediata-per-reduir-latur-juvenil
  15. http://elpais.com/diario/2009/06/22/sociedad/1245621601_850215.html
  16. http://www.deia.com/2012/10/23/sociedad/estado/la-generacion-nini-cuesta-153000-millones
  17. http://www.salamanca24horas.com/local/73484-la-crisis-duplica-la-generacion-ni-ni-y-alcanza-ya-a-la-cuarta-parte-de-los-jovenes

Bilbliografia[modifica | modifica el codi]