Generació del 50

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La Generació del 50 és un moviment de la literatura espanyola que es caracteritza per unes obres líriques i reflexives, que poden incloure temes socials però que no tenen com a objectiu la crítica al sistema sinó l'expressió de la intimitat i l'exploració de les possibilitats del llenguatge.[1] Els seus autors tenen sovint una àmplia formació universitària que es plasma en l'ús de referents poètics, que alternen amb col·loquialismes i de vegades un to irònic. De la poesia, la generació va ampliar-se a la narrativa i l'assaig, amb aquesta preocupació per reflectir sentiments i situacions quotidianes combinades amb assumptes filosòfics.

Els autors més destacats de la generació del 50 són Ignacio Aldecoa, Carmen Martín Gaite i Juan Marsé en novel·la; Ángel González, José Ángel Valente, Claudio Rodríguez, Gabriel Ferrater i Francisco Brines en poesia i Josefina Aldecoa i Rafael Sánchez Ferlosio en l'assaig.

Referències[modifica]

  1. Santos Sanz Villanueva, Historia de la literatura española. El siglo XX. Literatura actual, Barcelona, Ariel, 1984,