Geneviève Asse

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGeneviève Asse
Geneviève Asse (1995).png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Geneviève Anne Marie Bodin Modifica el valor a Wikidata
24 gener 1923 Modifica el valor a Wikidata
Gwened (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 agost 2021 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
7è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole nationale supérieure des arts décoratifs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora, gravadora, il·lustradora, dissenyadora industrial Modifica el valor a Wikidata
Premis

Geneviève Anne Marie Bodin, Geneviève Asse (Vannes, 24 de gener de 1923 - París, 11 d'agost de 2021) fou una pintora i gravadora francesa. És coneguda per l'ús particular que va fer del blau en els seus monocroms, anomenat «blau Asse».[1][2]

Vitrall de Geneviève Asse a la Col·legiata Notre-Dame-de-Grande-Puissance, de Lamballe

Biografia[modifica]

Joventut[modifica]

Geneviève Anne Marie Bodin va néixer a Vannes l'any 1923. Va ser criada inicialment per la seva àvia a la península de Rhuys, al golf de Morbihan, després, el 1932, es va unir a la seva mare casada a París, que treballava per a Edicions Delalain.[2] Prengué com a pseudònim el nom de soltera de la seva mare.[3]

Formació i inicis[modifica]

Va ser estudiant d'Arts Decoratives de 1940 a 1942, després va tractar amb el Groupe de l'échelle de Montparnasse.[2]

Es va unir a la Resistència, amb el seu germà, com a part de les Forces franceses de l'Interior, després es va convertir en conductora d'ambulàncies a la 1a divisió blindada.[4] Va participar així en les campanyes d'Alsàcia i Alemanya, i en l'evacuació dels deportats del camp de concentració de Theresienstadt. Va ser condecorada amb la Creu de Guerra el 1945.[2]

Després de la guerra, es guanyà la vida treballant per a cases de teixit, en particular la casa Paquin i Bianchini-Férier, i va reprendre les seves activitats com a pintora.[2] Va exposar al 7è Saló per als menors de trenta anys el 1947[5] i també al Salon d'Automne.

Reconeixement[modifica]

No va fer la seva primera exposició personal fins al 1954, a la galeria Michel Warren de París.[2] A partir de la dècada de 1950, exposà a França i a l'estranger.[6] El Museu d'Art Modern de París en va organitzar una retrospectiva l'any 1988.[7] El Centre Nacional d'Art i Cultura Georges-Pompidou va adquirir moltes obres seves l'any 2000,[6] després li va dedicar una exposició el 2013 amb motiu d'una important donació feta per Geneviève Asse.[8] També va donar diversos quadres a la ciutat de Vannes el 2012,[9] i el museu La Cohue dedicà una planta a la seva obra.[10]

El seu dibuix Finestra (1955) va ser comprat el 1992 pel Centre Pompidou i es troba en les seves col·leccions.[11] El 1999 va produir grans teles, Esteles.

El 1993, com a part d'un encàrrec públic, va elaborar per a la Chalcographie du Louvre un gravat a cisell, punta seca i aiguatinta titulat Atlantique I.[12]

Va crear decoracions per a la Manufacture Nationale de Sèvres a partir de 1978, sobretot per al servei Diane, destinat al Palau de l'Elisi.[13] Va col·laborar de 1984 a 1988 en els vitralls de la catedral de Saint-Dié-des-Vosges.[14]

És coneguda pels seus monocroms i el seu ús del blau, el «blau Asse».[7][6] El 1995 va ser seleccionat el seu projecte de vitralls en col·laboració amb Olivier Debré per a la col·legiata Notre-Dame-de-Grande-Puissance de Lamballe.[15] Entre el 2003 i el 2013 va participar en la construcció d'aquests vitralls.

Final de la vida[modifica]

Visqué els darrers anys entre Île-aux-Moines i Île Saint-Louis. Morí l'11 d'agost de 2021 a la Institution Nationale des Invalides, a París, als 98 ans anys.[16][17]

Premis[modifica]

  • 1945: Creu de Guerra 1939-1945.[18]
  • 2014: Gran Creu de la Legió d'Honor.[19]
  • Comandanta de l'Ordre Nacional del Mèrit.[20]
  • Comandanta de l'Orde de les Arts i les Lletres.[20]

Exposicions[modifica]

  • 1955: «Jeune peinture en France», a la Ciutadella de Magúncia
  • 1960: «École de Paris» a la galeria Charpentier i primera exposició personal a la galeria Benador a Genève
  • 1961: galeria Lorenzelli a Milan
  • 1962: galeria André Schoeller, a Paris
  • 1963: exposició de grup a la galeria Krugier & Cie a Genève
  • 1967: exposició col·lectiva a la Kunstalle, a Recklinghausen, Alemanya
  • 1968: Museu de Belles Arts de Reims. «La peinture en France», a la National Gallery of Art, Washington DC, i al musée d'art moderne de New York
  • 1970: Centre national d'art contemporain à Paris. Exposició universelle de Montréal. «Paris et la peinture contemporaine depuis un demi-siècle», a Buenos Aires, Montevideo, Quito, Bogotà, Caracas, Santiago, Lima, Mexico
  • 1973: galeria Lorenzelli à Bèrgam
  • 1974: galeria Jan Krugier à Genève
  • 1975: château de Ratilly, à Treigny (Yonne)
  • 1978: exposició de gravats, Museu d'Art Modern de París
  • 1978: «École de Paris, 1956-1976. Abstraction lyrique» al Palau Reial de Milà (Milan), a la Fundació Calouste Gulbenkian (Lisboa), a la Direcció General de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus (Madrid) i al «Museum Narodowe we Wrorlawin» (Varsòvia)
  • 1979: fundació Eugenio Mendoza a Caracas, Venezuela
  • 1980: exposició de dibuixos (1941-1979) al Musée des Beaux-Arts de Rennes.
  • 1980: «Printed Art oh two Decades», Museu d'Art Modern de Nova York
  • 1981: «Paris-Paris. Créations en France, 1937-1957», Centre Pompidou. Galerie Taranmanà Londres
  • 1982: exposició de dibuixos i olis sobre paper, galeria la Hune, Paris. Exposicions a Noruega
  • 1987: exposició de pintures al musée Cantini, Marseille
  • 1988: retrospectiva al museu d'Art moderne de Paris.
  • 1988: exposició de gravats a la Biblioteca Nacional de França
  • 1988: galeria Claude Bernard, Paris
  • 1988: creació de vitralls per a la catedral de Saint-Dié-des-Vosges
  • 1989: exposició de gravats a l'Artothèque de Grand'Place, a Grenoble
  • 1990: «Polyptyques» al musée du Louvre
  • 1993: Saló de març, galeria Claude Bernard, Paris.
  • 1993: «Manifeste: Une histoire parallèle. 1960-1990», Centre Georges-Pompidou. Musée des Beaux-Arts de Rennes, museu de Brou, Bourg-en-Bresse
  • 1994: «A Century of Artists Books», al MoMA - Musée d'art moderne de New York
  • 1997: Musée des Beaux-Arts La Cohue, a Gwened
  • 1998: exposició de gravats i de llibres al Museu d'Art i d'Història de Ginebra
  • 1999: exposició de gravats i col·lages, a la fundació Louis-Moret a Martigny, Suïssa. Centre cultural Pierre Tal Coat a Hennebont (Morbihan)
  • 1999: «L'art dans les chapelles» a la chapelle Saint-Nicolas-des-Eaux de Pluméliau (Morbihan)
  • 1999: «Hommage a Bernard Anthonioz», al Couvent des cordeliers, Paris
  • 2000: «Petits formats, 1943-2000», Galeria Marwan Hoss, Paris
  • 2001: noves adquisicions del Cabinet d'art graphique del Centre Georges Pompidou.
  • 2001: gravats i dibuixos a la galeria Ditesheim -Neuchâtel, Suïssa
  • 2006: Geneviève Asse, Stèles, Musée des Beaux-Arts de Quimper
  • Estiu de 2009: galerie Oniris, Rennes
  • 2009-2010: retrospectiva, Museu de Belles Arts de Roan
  • 2012-2013: «Parcours d'une artiste libre», musée Fabre de Montpellier
  • 2013: «Peintures», Museu Nacional d'Art Modern, Paris
  • 2015: Exposició-homenatge,[21] Museu de Belles Arts de Lió
  • 2016: «De gris et de bleu», galeria Antoine Laurentin, Paris
  • 2016: «Formes du silence», amb Novotny, von Rauch, Verjux, convent de Sainte-Marie-de-la-Tourette, Éveux
  • 2019: «Peintures, dessins, gravures», galeria Catherine Putman, Paris
  • 2020: «Geneviève Asse - de 1950 à 2010», galeria Antoine Laurentin, Paris & Bruxelles

Col·leccions públiques[modifica]

  • Geneviève Asse va fer una important donació de les seves obres el 2012 al Museu de Belles Arts La Cohue de Vannes, la seva ciutat natal, que li ha dedicat una exposició permanent.
  • Museu de Belles Arts de Tours, Horitzons, oli sobre tela, 1,95 x 1,30 m, 1975, fons del museu des de 2011.[22]
  • Adquisició per a les col·leccions del Fons Municipal d'Art Contemporani de París l'any 2000.
  • Fons Nacional d'Art Contemporani, Collage Vertical I, oli sobre tela, 1,94 x 96 cm, 1983, dipositat al Musée des Beaux-Arts de Quimper des de 1993.[23]
  • Museu d'Art de Nantes, 6 obres, de 1946 a 1993, oli sobre tela, dibuixos, gravats.[24]
  • Centre Pompidou, Finestra, realitzada l'any 1955, comprada l'any 1992.[11]
  • Museu d'Art Modern de París, Sénanque, pintura acrílica, vers 1971.[25]

Publicacions[modifica]

  • Notes par deux, col·l. "art per escrit”, París, edicions Jannink, 2003 [26]

Llibres il·lustrats[modifica]

Geneviève Asse ha il·lustrat molts textos de llibres de bibliòfils.

* Silvia Baron Supervielle:
  • Yves Bonnefoy:
    • Début et fin de la neige, 1989
  • Jorge Luis Borges:
    • Les Conjurés, 1990
  • André du Bouchet:
    • Ici en deux, 1982
  • Michel Butor:
  • Franck Delorieux
  • André Frénaud:
    • Haeres, 1977
  • Charles Juliet:
    • Une lointaine lueur, 1977
  • Pierre Lecuire:
    • L'Air, 1964
    • Hommage à Giorgio Morandi, 1966
    • Litres, 1969
    • Art poétique, 1955
  • Francis Ponge
    • Première et Seconde Méditations nocturnes, aiguatinta de Geneviève Asse, Châteauroux, l'Ire des vents, 1987
  • Anne de Staël:
    • Cingles, 1992
    • Le Cahier océanique, Paris, Écarts, 2010

Referències[modifica]

  1. Fichier des décès
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Philippe Dagen «La peintre Geneviève Asse est morte» (en francès). Le Monde, août 2021.
  3. «Notice de Geneviève Asse» (en francès). Who's who in France. [Consulta: 18 agost 2021].
  4. Anthony Petiteau. «Notice Geneviève Asse (Musée de l'Armée)». Musée de l'Armée (Paris)|Musée de l'Armée. [Consulta: 14 agost 2021].
  5. 7e Salon des moins de 30 ans. Galerie des Beaux-Arts, 1947. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Clara Baudry. «Mort de la peintre Geneviève Asse, grande figure de l’abstraction». Dépêches de l'art, 12-08-2021. [Consulta: 14 agost 2021].
  7. 7,0 7,1 «Au Musée d'art moderne de la ville de Paris, Geneviève Asse en bleu» (en francès). Le Monde, 05-07-1988.
  8. Judicaël Lavrador «Geneviève Asse, bleu comme l’adieu» (en francès). Libération, 12-08-2021.
  9. «Légion d'honneur. Geneviève Asse, Grand-croix». Le Télégramme, 03-01-2014 [Consulta: 13 agost 2021].
  10. «La Cohue – Musée des Beaux-arts». bretagnemusees.bzh. [Consulta: 14 agost 2021].
  11. 11,0 11,1 «Geneviève Asse, Fenêtre». Centre national d'art et de culture Georges-Pompidou. [Consulta: 14 agost 2021].
  12. «Catalogue en ligne des gravures de la Chalcographie du Louvre». ateliersartmuseesnationaux.fr. [Consulta: 27 agost 2021].
  13. «Notice Geneviève Asse». Sèvres - Manufacture et Musée nationaux|Manufacture et musée de Sèvres. [Consulta: 14 agost 2021].
  14. «D 1358 - Vitraux de la cathédrale de Saint-Dié-des-Vosges (1984-1988) - fonds - Musée Pierre Noël (Saint-Dié-des-Vosges)». Institut national d'histoire de l'art|AHORHA, màj 18 janvier 2017. Arxivat de l'original el 14 d’agost 2021. [Consulta: 14 agost 2021].
  15. Ville de Lamballe, Les vitraux de la collégiale
  16. Adrien Goetz «Geneviève Asse, peintre qui donnait ses bleus aux horizons, est décédée à 98 ans» (en francès). Le Figaro, août 2021.
  17. «Vannes - La Vannetaise Geneviève Asse, grande dame de la peinture, est décédée» (en francès). Le Telegramme, 11-08-2021. [Consulta: 11 agost 2021].
  18. Dagen, Philippe «La peintre Geneviève Asse est morte» (en francès). Le Monde.fr, 12-08-2021.
  19. «Légion d'honneur. Geneviève Asse, Grand-croix» (en francès), 03-01-2014. [Consulta: 27 novembre 2022].
  20. 20,0 20,1 «Notice de Geneviève Asse» (en francès). [Consulta: 18 agost 2021].
  21. Voir sur mba-lyon.fr.
  22. «Geneviève Asse» (en français). mba.tours.fr. [Consulta: 12 novembre 2020].
  23. «Geneviève Asse» (en français). mbaq.fr. [Consulta: 12 novembre 2020].
  24. «Geneviève Asse» (en français). museedartsdenantes.nantesmetropole.fr. [Consulta: 12 novembre 2020].
  25. «Sénanque». parismuseescollections.paris.fr. [Consulta: 17 desembre 2020].
  26. «Geneviève Asse : Notes par deux». lespressesdureel.com. [Consulta: 14 abril 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Silvia Baron Supervielle. Un été avec Geneviève Asse. L'Échoppe, 1996, p. 83. ISBN 2840680734. .
  • Christian Briend, Isabelle Ewig, Silvia Baron-Supervielle, Camille Morando, Geneviève Asse: Peintures, Paris, Somogy, 2013 ISBN 978-2-7572-0668-3.
  • Lydia Harambourg. Geneviève Asse. Ides et Calendes, 2015, p. 120. ISBN 2825802565. .
  • Élisabeth Védrenne et Valérie de Maulmin, Les Pionnières : dans les ateliers des femmes artistes du XXe siècle, photographies de Catherine Panchout, Paris, Somogy éditions d'art, 2018 ISBN 978-2-7572-1305-6.