Geneviève Vix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGeneviève Vix

El 1912 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 desembre 1879 Modifica el valor a Wikidata
Le Havre (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1939 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris
Nantes Conservatory (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0900398 TMDB.org: 579793
Find a Grave: 149183565 Modifica el valor a Wikidata

Geneviève Vix (Nantes, 1879 - París, 25 d'agost de 1939) fou una soprano francesa. Era descendent del pintor holandès Adriaen Brouwer.[1]

Estudià al Conservatori de Nantes i després al Conservatori de París. Feia el seu debut al Palais Garnier el 1905 en l'estrena de Daria, després interpretava la Margarida a Faust, Armide, i Julieta a Romeu i Julieta.[1] A l'Opéra-Comique debutà el 27 setembre de 1906 i fou un membre de la companyia durant sis temporades, creant els papers de Concepción a L'Heure espagnole el 1911 i Francesca a Francesca da Rimini el 1913. També cantava a Louise, Carmen, Don Giovanni, Tosca, La traviata, Werther i Cendrillon a la Salle Favart.[2] El 21 de febrer de 1908 cantà Geneviève en un ressorgiment de Geneviève de Brabant al Théâtre des Variétés, Paris.[3]

A mitjan 1920, malgrat alguns problemes vocals, va crear el rol de Catharina a La Mégère approvoisée per a l'Òpera de París (1925) i La Tisbé a Angelo per a l'Opéra-Comique (1928).[4]

Gaudiria d'una carrera internacional amb aparicions a Barcelona, Madrid, Buenos Aires, Montevideo, Rio da Janeiro, l'Havana, Chicago, Nova York, Boston, Roma, el Caire i Constantinoble, afegint Saffo, Salomé, Pelléas et Mélisande i Thaïs al seu repertori.[1]

Va enregistrar àries de Carmen. Vix es retirava dels escenaris el 1935.

Al Liceu[modifica]

Va cantar assíduament al Gran Teatre del Liceu. Dona de gran bellesa, Gaziel deia que "era una doneta encisadora -prou es veia a mesura que anava traient-se els vels de Salomé, un darrere l'altre, durant la famosa dansa-, que acabà essent amant del rei Alfons XIII".[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Gourret J. Dictionnaire des cantatrices de l'Opera de Paris. Editions Albatros, Paris, 1987.
  2. Wolff S. Un demi-siècle d'Opéra Comique (1900-1950). André Bonne, Paris, 1953.
  3. Gänzl K, Lamb A. Gänzl's Book of the Musical Theatre. The Bodley Head, London, 1988.
  4. [enllaç sense format] http://www.historicopera.com/jsingeruv_page2.htm Arxivat 2009-04-27 a Wayback Machine.
  5. Iborra, Joaquim. La mirada del conserge: dietari del Gran Teatre del Liceu (1862-1981). Institut del Teatre, 1999, p. 239. ISBN 9788477946236.