Geniza

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Una geniza al Cementiri Narkeldanga de Calcuta (Índia) [1]

Una geniza (en hebreu: גניזה "emmagatzematge"; plural: genizot) és una àrea d'emmagatzematge en una sinagoga jueva o en un cementiri designat l'emmagatzematge temporal de llibres i articles sobre temes religiosos en llengua hebrea en desús, per tal d'evitar que qualsevol escrit que contingui el nom diví sigui tractat de manera indigna, abans del seu enterrament al cementiri apropiat.[2] La paraula geniza ve de l'hebreu d'arrel triconsonant g-n-z, que significa “amagar”, i originalment significava "per amagar" o "per posar fora". Més tard, esdevingué un substantiu referit a un lloc on es posen coses. [cal citació]

Una geniza en una sinagoga (Samarkanda, Uzbekistan, ca. 1865 - 1872)

Els genizot són dipòsits provisionals designats per l'emmagatzematge de llibres i documents en desús sobre temes religiosos, abans de ser enterrats en un cementiri apropiat, ja que està prohibit llençar les escriptures que contenen el nom de Déu. Poden servir fins i tot per les cartes personals i els contractes legals que poden començar amb una invocació de Déu; és a dir, els continguts de genizot no està limitat a materials religiosos. A la pràctica, també contenen escrits de naturalesa secular, amb la invocació d'obertura consuetudinària o sense, així com escriptures en altres llengües jueves que utilitzen l'alfabet hebreu (judeoàrab, judeopersa, judeocastellà, i Jiddisch).

Es situen típicament a l'àtic o al soterrani d'una sinagoga, però també pot estar en parets o enterrats. També poden estar als cementiris.

El seu contingut és periòdicament recollit solemnement i enterrat en el cementiri o bet ḥayyim. Les sinagogues de Jerusalem enterren el contingut dels seus genizot cada setè any, així com durant un any de sequera, creient que això portarà pluja. Aquest costum s'associa amb una vella pràctica d'enterrar un home gran o bo amb un sefer (qualsevol llibre, ja sigui un Tanakh, el Mixnà, el Talmud, o qualsevol obra de literatura rabínica) que hagués esdevingut pasul (poc útil per vell o il·legible). Aquesta tradició se sap que havia estat practicada al Marroc, Algèria, Turquia, i Egipte.

Referències[modifica]

  1. «Jewish Past, Digital Present». The Telegraoh, Kolkata, 01-09-2014 [Consulta: 2 novembre 2014].
  2. Webster's Third New International Dictionary, 1961

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geniza Modifica l'enllaç a Wikidata