Gennadi d'Astorga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Gennadi».
Infotaula de personasant Gennadi d'Astorga
Altar de San Genadio.jpg
Altar de Sant Gennadi, amb el sant al centre, del s. XVII (San Pedro de Montes)
Biografia
Naixement Gennadius
Mitjan segle IX
El Bierzo (Regne de Lleó)
Mort 936
Santiago de Peñalba (Peñalba de Santiago, prop de Ponferrada, el Bierzo, Lleó)
Lloc d'enterrament Església de Santiago de Peñalba; traslladades, llevat d'una part al convent de dominiques de Villafranca del Bierzo i d'allí a Valladolid, al monestir de Nuestra Señora de la Laura; el cap, a la catedral d'Astorga 
  Bisbe d'Astorga 

Activitat
Ocupació Abat
Orde religiós Orde de sant Benet
abat, bisbe i confessor
Celebració Església Catòlica Romana
Festivitat 24 de maig
Esdeveniment significatiu Bisbe d'Astorga
Iconografia Com a bisbe
Modifica les dades a Wikidata

Gennadi d'Astorga o del Bierzo (El Bierzo, Regne de Lleó, mitjan segle ix - Santiago de Peñalba, 936) va ésser un monjo benedictí, abat del monestir de monestir de San Pedro de los Montes, prop de Ponferrada, i bisbe d'Astorga entre 909 i 919. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Monjo, es va retirar al monestir d'Ageum (Ayoó de Vidriales, província de Zamora), on va conèixer l'obra de Fructuós de Braga i Valeri del Bierzo, volent imitar-la. Cap al 892-895 va arribar al monestir de San Pedro de Montes, que havia estat destruït, i va decidir de restaurar-lo, treballant activament en la seva reconstrucció. La comunitat, que s'hi establí, va adoptar la Regla de Sant Benet, i l'any 896 Ranulf, bisbe d'Astorga, en nomena Gennadi abat.

L'any 908, Alfons III d'Astúries insisteix perquè sigui el successor de Ranulf al bisbat, càrrec que ocuparà entre 909 i 919, quan desitjós de tornar a la vida monàstica, deixa el càrrec i hi és succeït pel bisbe Fortis. Torna llavors a Montes, on és abat el seu deixeble Vicenç de Montes, i hi viu com a monjo, col·laborant en la reconstrucció.

En 932 mor Fortis i Gennadi torna a ésser bisbe d'Astorga fins que és nomenat un nou bisbe, retirant-se de nou i ja fins al 936, quan mor, al monestir de Santiago de Peñalba (a l'actual Peñalba de Santiago, municipi de Ponferrada), on va ésser abat i passava molt de temps retirat en una cova propera.

Gennadi fou una figura important de la repoblació de la regió, ja que impulsà nombroses fundacions i restauracions, de monestirs i esglésies: Santiago de Peñalba, San Alejandro, Santa Leocadia de Castañeda i San Andrés de Montes.

Veneració[modifica]

Per la santedat de la seva vida, va ésser enterrat a l'església del monestir de Peñalba; en ésser abandonat el monestir, les relíquies van ésser traslladades (llevat d'una relíquia) i és al convent de dominiques de Villafranca del Bierzo. La comunitat es traslladà a Valladolid i hi portà les relíquies al nou convent, conegut com a las Lauras. Amb el temps, la relíquia del cap va ésser cedida, a petició de la diòcesi, a la catedral d'Astorga, on és avui.