Vés al contingut

Genocidi circassià

Plantilla:Infotaula esdevenimentGenocidi circassià
Imatge
La població abandona el poble en arribar l'exèrcit rus
per Piotr Nikolaievitx Gruzinski (1837-1892)
Map
 43° 35′ 07″ N, 39° 43′ 13″ E / 43.585278°N,39.720278°E / 43.585278; 39.720278
Tipusgenocidi Modifica el valor a Wikidata
Interval de tempsdècada del 1800 - 1864 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCircàssia Modifica el valor a Wikidata
EstatImperi Rus Modifica el valor a Wikidata
ObjectiuCircassians Modifica el valor a Wikidata
PerpetradorExèrcit Imperial Rus Modifica el valor a Wikidata

El genocidi circassià va ser l'assassinat massiu sistemàtic, la neteja ètnica i l'expulsió dels 80-97% de la població circassiana per l'Imperi rus des de la fi del segle xvii fins ben entrat al segle xix.[1][2][3][4][5] Vivien a la costa nord-est del Mar Negre, conquerit per Rússia. Va tocar al voltant de 800.000 a 1.500.000 persones,[2] durant i després de la guerra russo-circassiana (1763–1864).[1][6]

En aquest genocidi, Rússia va assassinar o expulsar cap a l'Imperi Otomà o Pèrsia, principalment els circassians, però també altres pobles musulmans del Caucas en van ser víctimes.[7] Hi ha testimonis de la violència de les forces russes com ara empalar o esquinçar el ventre de dones embarassades.[1] Generals russos com Grigory Zass van descriure els circassians com a «brutícia infrahumana», van glorificar l'assassinat massiu de civils circassians,[8] i van justificar el seu ús en experiments científics, van permetre que els seus soldats violessin les dones.[1]

Durant la guerra russo-circassiana, l'imperi rus va utilitzar una estratègia genocida. Només uns pocs que van acceptar la russificació i van poder establir-se en altres llocs dins de l'Imperi Rus. La resta de la població circassiana va ser assassinada o expulsada. Molts no van sobreviure les dures condicions durant l'èxode, víctimes d'epidèmies, fam o naufragis.[9][10] Després de la matança o l'expulsió, els pobles eren incendiats.[1] Lev Tolstoi descriu com els soldats russos van atacar les cases durant la nit amb molta violència.[11] William Palgrave, un diplomàtic britànic que va presenciar els fets, va escriure que «llur únic delicte va ser ‘no ser rus’».[12] El 1864, els circassians van enviar una petició a la reina Victòria de l'Imperi Britànic per a sol·licitar ajuda humanitària.[13] El mateix any, es va llançar la deportació massiva contra la població supervivent abans del final de la guerra el 1864 i es va completar principalment el 1867.[14]

Terres circassianes i rutes d'exili

Segons les fonts, incloent-hi les xifres d'arxiu del govern rus, entre 80 i 97% de la població circassiana va perir en el procés.[12][15][16][2] Les persones expulsades es van instal·lar principalment a l'Imperi Otomà. Dels refugiats, estimats entre 1 i 1,5 milions només la meitat van atènyer refugi fora de Rússia. Segons els arxius otomans gairebé un milió de migrants van entrar a les seves terres des del Caucas el 1879, però la meitat va morir poc després a conseqüència de malalties.[17] És un dels genocidis més grossos del segle xix.[18] El cens rus de 1897 només registra 150.000 circassians, una desena part de la població original a la regió ara conquistada.[19][20] Aquesta política quadra amb una tendència molt popular a Rússia i altres imperis, des del segle xviii fins avui, que considera lícit extermini de pobles «inferiors» per reemplaçar-les per colons «civilitzats».[18]

El 2011, Geòrgia és l'únic país que reconeix el genocidi circassià.[21] Rússia nega activament el genocidi circassi[22][23] i classifica els esdeveniments com a migració circassiana (en rus: Черкесское мухаджирство). Rússia invoca la definició de genocidi a partir de la definició de les Nacions Unides del 1948. L'esborrany del text comprenia qualsevol extermini sistemàtic de grups socials o polítics. La delegació russa el 1948 va vetar el text com que podria incloure les accions de llur màxim dirigent Ióssif Stalin (1878-1953), i el va fer reemplaçar-lo per una definició molt més restrictiva.[24][25]

Alguns nacionalistes russos a la regió del Caucas continuen celebrant cada any el 21 de maig, el dia en què va començar la deportació circassiana, com a «dia de la santa conquesta». Els circassians commemoren el 21 de maig cada any com el «dia de dol circassià».[26] El 21 de maig, circassians de tot el món protesten contra el govern rus, especialment a ciutats amb grans poblacions circassianes com Kayseri i Amman, així com altres grans ciutats com Istanbul.[27]

Tot i que la majoria dels circassians viuen en la diàspora, actuen per fer-se reconèixer com a poble europeu, i recuperar almenys una part de llurs terres ancestrals.[28] Uns 70.000 viue a Síria i des del conflicte volen fugir, i tornar a llurs terres ancestrals al, Caucas nord.[6] Actuen per obtenir una república pròpia al Caucas, independent d'Abkhàzia.[29] El 2014 es va crear a Ontario al Canadà l'Organització per la Repatriació Circassiana (CRO).[30]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Richmond, 2013.
  2. 2,0 2,1 2,2 Shenfield, 1999, p. 154.
  3. Jones, 2017, p. 109.
  4. «The Circassian Genocide» (en anglès). Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), 14-12-2004. [Consulta: 19 setembre 2022].
  5. Javakhishvili, Niko. «Coverage of The tragedy of the Circassian People in Contemporary Georgian Public Thought (later half of the 19th century)» (en anglès). Universitat de l'Estat de Tbilisi, 20-12-2012. [Consulta: 19 setembre 2022].
  6. 6,0 6,1 Gil, Joan. «Olimpíades, Sotxi, Circàssia, Cosacs i Memòria d’un Genocidi». Els blogs d'Avui, 30-01-2014. [Consulta: 19 setembre 2022].
  7. Yemelianova, Galina «Islam, nationalism and state in the Muslim Caucasus» (en anglès). Caucasus Survey, 1, 2, 2014-04, pàg. 3–23. DOI: 10.1080/23761199.2014.11417291. ISSN: 2376-1199.
  8. Capobianco, Michael. «Blood on the Shore: The Circassian Genocide» (en anglès), 2012.
  9. King, Charles. The ghost of freedom : a history of the Caucasus (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2008, p. 95. ISBN 978-0-19-517775-6. 
  10. King, 2007.
  11. «Çerkesler'in Kesilen Başlarını Berlin'e Göndermişler [Van enviar els caps tallats dels circassis a Berlín]» (en turc), 29-04-2015. [Consulta: 19 setembre 2022]. «Les escenes de terror que van veure com els soldats russos entraven a les cases de dos en tres sota la coberta negra de la nit eren tan terribles que cap periodista va gosar a descriure el que va passar…»
  12. 12,0 12,1 Grassi, Fabio. A new homeland : the massacre of the Circassians, their exodus to the Ottoman Empire and their role in the making of modern Turkey (en anglès). Istanbul: Audin University, 2018. ISBN 978-1-64226-134-9. 
  13. Rosser-Owen, Sarah A.S. Isla. The First ‘Circassian Exodus’ to the Ottoman Empire (1858-1867), and the Ottoman Response, Based on the Accounts of Contemporary British Observers. (pdf) (en anglès). Londres: Universitat de Londres, School of Oriental and African Studies, 2007, p. 64-65. 
  14. Kazemzadeh, Firuz. «Russian penetration of the Caucasus». A: Russian imperialism from Ivan the Great to the revolution. New Brunswick, N.J.,: Rutgers University Press, 1974. ISBN 0-8135-0737-5. 
  15. Richmond, 2013, p. 132.
  16. Roser-Owen, 2007, p. 16.
  17. Levene, 1999, p. 297.
  18. 18,0 18,1 Leiztinger, Antero «The Circassian Genocide» (en anglès). The Eurasian Politician, octubre 2000. Arxivat de l'original el 2020-11-12 [Consulta: 19 setembre 2022].
  19. Abzakh, Edris. «The History of Circassians» (en anglys). University of Pennsylvania, School of Arts and Sciences, 1996. [Consulta: 19 setembre 2022].
  20. Boronat, Natàlia «Fugint cap a casa». El Punt Avui (ed. Girona), 11-11-2012, pàg. 53.
  21. Barry, Ellen «Georgia Says Russian Slaughter of Circassians Was Genocide» (en anglès). The New York Times, 14-03-2017. Arxivat de l'original el 2017-03-14 [Consulta: 19 setembre 2022].
  22. Bodio, Tadeusz; Sieradzan, Przemysław J. «Źródła nacjonalizmu czerkieskiego i jego konsekwencje polityczne [Fonts del nacionalisme circassià i les seves conseqüències polítiques]» (en polonès). Środkowoeuropejskie Studia Polityczne [Estudis Polítics d'Europa Central], 4, 15-12-2012, pàg. 47. DOI: 10.14746/ssp.2012.4.03. ISSN: 1731-7517.
  23. «Moscow's Effort to Debunk Circassian 'Genocide' Backfires» (en anglès). Refworld. UN Refugee Agenyc & Jamestown Foundation, 26-11-2013. [Consulta: 19 setembre 2022].
  24. Haven, Cynthia «Stalin killed millions. A Stanford historian answers the question, was it genocide?». Stanford News, 23-09-2010.
  25. Naimark, Norman M. Genocide : a world history (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2017, p. 178. ISBN 978-0-19-063771-2. 
  26. «Circassia: 145th Anniversary of Deportation» (en anglès). UNPO, 25-05-2009. [Consulta: 19 setembre 2022].
  27. Haber, Deniz. «Çerkesler soykırım yürüyüşü yaptı [Els circassis van manifesten contra el genocidi]» (en turc), 22-05-2016. [Consulta: 19 setembre 2022].
  28. Córdoba Bou, David. «A la recerca d’un punt comú que uneixi els circassians». Nationaliaː Informació internacional - Nacions i pobles sense estat i diversitat, 09-10-2018. [Consulta: 19 setembre 2022].
  29. «Protestes a Karatxai-Txerkèssia per l'assassinat d'un activista circassià» (en catalan). Nationalia, 18-03-2010. [Consulta: 19 setembre 2022].
  30. «How CRO Started?» (en anglès). Circassian Repatriation Organization (CRO), 17-02-2022. [Consulta: 19 setembre 2022].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]