Gens Atília

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Atília ( en llatí : Atilia i de vegades escrit Atillia) fou una gens de Roma, amb branques patrícia i plebea. El primer cònsol de la família fou Marc Atili Règul el 335 aC. Durant l'imperi diversos Atili van exercir el consolat.

denari d'Atilius Saranus

Origen[modifica | modifica el codi]

No es coneix l'origen d'aquesta gens, però com que la mare de l'emperador August, n'estava connectada, els poetes van començar a escriure dient que procedien d'Atys, fill d'Alba i pare de Capys, tots ells personatges llegendaris de l'Eneida.[1][2]

Praenomina usats per la gens Atília[modifica | modifica el codi]

Van usar amb preferència el praenomen: Lucius («il·luminat»), Marcus («relacionat amb el déu Mart»), Gaius («alegre»), Aulus («petit avi») i Sextus («el sisè fill» o «nascut en el sisè mes»).[3]

Branques de la gens Atília[modifica | modifica el codi]

Els cognomen que van portar en l'època republicana són: Bulb (Bulbus), Calatí (Calatinus), Llong (Longus), Règul (Regulus) i Serrà (Serranus). Aquest darrer també com a Sarà (Saranus); els Llong eren patricis. L'únic cognom trobat en monedes és Saranus. El cognom Calatinus també es troba escrit en la forma Caiatinus, probablement indicava procedència de la ciutat de Cales a la regió de la Campània, o de la ciutat veïna Caia. Un dels Atilis Règul va obtenir l’agnomen Calenus en record d'una batalla lliurada a Cales l'any 335 aC.

La branca més important van ser els Atilii Reguli, dels quals se'n té notícia a partir de la segona meitat del segle IV aC; la branca dels Atilii Serrani n'eren descendents.[2]

membres destacats[modifica | modifica el codi]

Els següents noms estan escrits en el seu idioma original. Per informació sobre les abreviacions: c. n. f. vegeu: filiació.

  • Lucius Atilius Longus, un dels primers tribuns amb potestat consular, però a causa d'un defecte en els auspicis, ell i els seus col·legues van haver de dimitir, encara que més tard van ser cònsols.[4][5]
  • Lucius Atilius L. f. L. n. Priscus, tribunus militum consulari potestate el 399 aC i el 396 aC.[6][7]
  • Lucius Atilius¡¡, tribú de la plebs el 311 aC, va proposar juntament amb el seu col·lega C.Marcius una rogatio donant al poble el poder d'escollir 16 tribuns militars.[6]
  • Aulus Atilius A. f. C. n. Calatinus, cònsol el 258 i el 254 aC, i dictator el 249 aC.[8]
  • Gaius Atilius A. f. A. n. Bulbus, cònsol el 245 i el 235 aC.
  • Lucius Atilius, qüestor el 216 aC, mort a la batalla de Cannes.[9]
  • Marcus Atilius, duumvir el 216 aC, amb Gai Atili, va inaugurar el temple de la Concòrdia, que havia promès construir L. Manlius Vulso.[10]
  • Gaius Atilius, duumvir el 216 aC. amb Marc Atili.[10]
  • Lucius Atilius, responsable del fortí de Locri, va escapar amb les seves tropes per mar quan la ciutat es va rendir a Hanníbal Barca el 215 aC.[11]
  • Lucius Atilius, pretor el 197 aC, va obtenir el govern de Sardenya.[12]
  • Lucius Atilius, enviat a Samotràcia per Luci Emili Paul·le Macedònic a demanar la rendició de Perseu el 168 aC.[13]
  • Lucius Atilius, un jurista, que probablement va viure al segle I dC.[14]
  • Marcus Atilius, poeta còmic del segle II aC, citat per Ciceró i Varró.
  • Atilius, un llibert que va construir un amfiteatre a Fidenes en temps de l'emperaor Tiberi, el qual es va esfondrar causant la mort a uns 20.000[15]o 50.000 espectadors i va ser exiliat com a càstig.[16]
  • Atilius Vergilio, portador de l'estendard que va desertar de Galba l'any 69.
  • Atilius Rufus, governador de Síria em temps de Domicià, va morir poc bans del retorn de Britània d'Agricola l'any 84.[17]
  • Atilius Crescens, amic de Plini el Jove.
  • Marcus Atilius Postumus Bradua, procònsol d'Àsia en temps de l'emperador Domicià (81-96).[18]
  • Marcus Atilius Metilius Bradua, cònsol l'any 108.
  • Marcus Atilius Metilius Bradua Caucidius Tertullus…Bassus, conegut per diversos noms, fill de l'anterior, va ser procònsol d'Àfrica en temps de l'emperador Antoni Pius.[19]
  • Atilia Caucidia Tertulla, germana de l'anterior.[18][20]
  • Titus Atilius Titianus, cònsol l'any 127.[21]
  • Atilius Fortunatianus, gramàtic del segle IV.[22]
Marc Atili Règul tornant a Cartago, dibuix de Guilio Romano, 1560

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Virgili "L'Eneida" vers 568
  2. 2,0 2,1 William Smith, "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1, p.405 [1]
  3. George Davis Chase, "The Origin of Roman Praenomina", Harvard Studies in Classical Philology, volum VIII, 1897
  4. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", IV. 7
  5. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" XI,61
  6. 6,0 6,1 Titus Livi, "Ab Urbe Condita", XIII. 18
  7. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" XIV,54
  8. Valeri Màxim "De Factis Dietisque Memorabilibus" II. 8. § 2
  9. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", XXII. 49
  10. 10,0 10,1 Titus Livi, "Ab Urbe Condita", XXIII. 22
  11. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", XXIV. 1
  12. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", XXXII. 27,28
  13. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", XIV. 5
  14. Heineck, Johann Gottlieb "Historia Juristae Romanae" § 230
  15. Suetoni "Vida de Tiberi" 40
  16. Tàcit "Annales" IV, 62-63
  17. Tàcit "Annales" 40
  18. 18,0 18,1 Anthony R. Birley, "The Roman government of Britain", p.112
  19. Anthony R. Birley, "The Roman government of Britain", p.113-114
  20. Pomeroy, "The murder of Regilla: a case of domestic violence of antiquity" p. 15
  21. Fasti Capitolini
  22. William Smith, "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1, p.406
  23. 23,0 23,1 Broughton, T. Robert S., "The Magistrates Of The Roman Republic", volum 1, Cleveland, Ohio: Case Western Reserve University Press, 1951, p. 179
  24. William Smith, "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 3, p.643
  25. Polibi, "Històries: llibre III" 16
  26. William Smith, "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 3, p.644
  27. Apià, "Hispanica" 58
  28. William Smith, "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 3, p.788
  29. Appià, "Bellum Civile" I. 72
  30. Ciceró "Epistulae ad Quintum Fratrem" III 8 § 5