Vés al contingut

Gens Cornèlia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióGens Cornèlia
(la) gens Cornelia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgens Modifica el valor a Wikidata
Períodeantiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Format per
rmn-military-header.png
Principals gens romanes

La gens Cornèlia (llatí: Cornelia gens) va ser una gens romana, patrícia i plebea, una de les més distingides, que va produir un gran nombre d'homes il·lustres. El primer Corneli amb el càrrec de cònsol va ser Servi Corneli Cos Maluginense, l'any 485 aC.[1]

Molts membres d'aquesta gens van ser magistrats durant la república i van optar pel consolat, sobretot els de les branques dels Fabii i dels Valerii des del segle iii aC. També va haver-hi destacats escriptors i historiadors com el famós Tàcit.

Casa de Cornelius Rufus, a Pompeia

Orígens

[modifica]

Es desconeix amb certesa quin va ser l'origen de la gens, però es creu que podria derivar d'un hipotètic cognomen Corneus, ("fet de banyes"), potser perquè tindria la pell gruixuda com el material amb què estan fetes les banyes. També devia existir el diminutiu Corneolus i, de la barreja de les dues paraules, va sorgir Cornelius.[2] Una altra possibilitat és que la paraula estigui relacionada amb l'agnomen Cossus, emprat per la branca més antiga d'aquesta gens. Cossus podia ser un arcaic praenomen usat pels avantpassats dels Cornelii, però que més tard va passar a ser un cognomen de la família. Un exemple semblant es troba en la gens Fúria, que originalment es deia Fusia, paraula que deriva de Fusus. Aquella gens va fer servir més endavant Fusus com a cognomen, de la mateixa manera com els Cornelii van fer amb Cossus. Molt de temps després, aquesta branca de la família es va extingir i Cossus el van fer servir com a praenomen alguns dels darrers Cornelii.[1]

Praenomina usats per la gens Cornèlia

[modifica]

Els Cornelii van fer servir una gran varietat de praenomina, tot i que algunes branques van usar alguns noms amb preferència. Els més comuns a totes les branques van ser: Servius (abreujat: Ser.), Lucius (L.), Publius (P.), Gnaeus (Cn.), i Marcus (M.). Aulus (A.) va ser preferit per la branca dels Cornelii Cossi. Gaius (C.) va ser preferit per dues branques: els Cornelii Cethegi i els Lentuli. El praenomen Tiberius (Ti.) només està present una vegada entre els Lentuli, els quals més endavant, reviurien l'antic cognomen Cossus emprat-lo com a praenomen.[1]

Al segle i aC, el dictador Luci Corneli Sul·la va posar de nom als seus fills bessons Faustus (F.) i Fausta, revivint un antic praenomen que farien servir amb regularitat els seus descendents en els següents dos-cents anys. Van ser l'única família patrícia que va fer servir el praenomen Faustus. A la filla menor de Sul·la li van posar de nom Postuma i no hi ha més registres que provin que aquest nom es tornés a fer servir.[3]

Branques de la gens Cornèlia

[modifica]

Van haver branques entre les famílies patrícies i entre les plebees. Els cognomina dels patricis van ser: Arvina, Blasio, Cethegus, Cinna, Cossus, Dolabella, Lentulus, Maluginensis, Mammula, Merenda, Merula, Rufinus, Scapula, Scipio, Sisenna, i Sulla.

Els cognomina dels plebeus van ser: Balbus i Gallus, i també es troben alguns cognomina portats per lliberts com ara Chrysogonus, Culleolus, Phagita, etc. Als escrits antics es fa menció alguns plebeus dels Cornelii sense cap cognomen que identifiqui a quina branca pertanyien. En l'època imperial el nombre dels Cornelis va incrementar considerablement.[1]

Cossus i Maluginensis devien ser originalment una sola família, ja que sovint els seus cognoms es troben junts, com per exemple en Servius Cornelius Cossus Maluginensis, el cònsol del 485 aC. Amb els anys van esdevenir branques separades. Entre els Cossi hi van haver molts homes il·lustres, que van viure els segles IV i V aC i després van desaparèixer dels llibres d'història. El darrer cònsol va portar l'agnomen Arvina. El darrer dels Maluginenses que va portar el títol de cònsol va ser l'any 367 aC.[1]

Els membres destacats d'aquestes branques són:

Cornelii Maluginenses

[modifica]

Per informació sobre les abreviacions: c. n. f. vegeu: filiació.

Làpida de la tomba dels germans Gai i Luci Corneli, fills de Gai

Cornelii Cossi

[modifica]

Personatges històrics:

Cornelii Scipiones

[modifica]

Aquesta branca de la gens Cornèlia es va iniciar a començaments del segle iv aC, amb Publi Corneli Escipió, del qui es diu que va ser magister equitum del dictador Marc Furi Camil el 396 aC. Als Fasti Capitolini, on està el llistat de magistrats, se'l pot identificar com Publius Cornelius Maluginensis, fet que indica que els Escipions va ser un cognomen adquirit i que eren una subbranca dels Maluginenses.[15]

La paraula Scipio es podria traduir per "bastó, gaiata" i li van posar de sobrenom a un Corneli que tenia el pare cec i preferia recolzar-se sobre el seu fill abans que agafar un bastó. Després el nom va passar als descendents. Es diu que els homes d'aquesta família van fer Roma gran. Alguns van portar un agnomen acompanyat el seu nom que era un record de les seves proeses: Africanus, Asiaticus, Asina, Barbatus, Calvus, Hispallus, Nasica i Serapio. Units al cognomen Orfitus, van ser una de les famílies més prominents fins al segle ii.[16][1]

Els membres més destacats són:

Cornelii Lentuli

[modifica]

Els Lentuli van ser una de les branques més importants de la gens Cornèlia, tant era així que Ciceró feia servir l'expressió Appietas et Lentulitas per referir-se a les qualitats dels membres destacats del partit patrici. Quan es troba el cognom Lentulus portat per plebeus (en els llistats de tribuns de la plebs), es tracta sens dubte de descendents de lliberts que van pertànyer a aquesta branca. Es deia que la paraula Lentulus derivava de lens (el llegum anomenat llentilla), de la mateixa manera que la paraula Ciceró derivava de cicer («cigró»). Però també cal tenir en compte que potser tingués relació amb l'adjectiu lentulus («lent»).

El cognom Lentulus apareix per primera vegada en la història durant l'època del saqueig de Roma per part dels gals, a començaments del segle iv aC i està entre els personatges destacats fins al segle i. Al seu cognom van afegir algun agnomen com ara: Caudinus, Clodianus, Crus, Gaetulicus, Lupus, Maluginensis, Marcellinus, Niger, Rufinus, Scipio, Spinther i Sura.[1][36][37]

Els membres més destacats són:

Cornelii Rufini i Sullae

[modifica]

La branca dels Cornelii Rufini es va iniciar en la segona meitat del segle iv aC amb Publius Cornelius Rufinus, dictador l'any 334 aC. Del sobrenom Rufinus («rogenc»), es pot deduir que li van posar per ser pèl-roig. Un descendent d'aquesta família va ser el primer a portar el cognomen Sulla, i això va passar durant la Segona Guerra Púnica. Probablement es tracta d'un diminutiu de Sura, un cognomen present en diverses gentes entre les quals hi ha la Cornelii Lentuli. Plutarc pensava erròniament que el dictador Sul·la havia estat el primer a portar aquest cognom i que era degut al fet que tenia el cutis de pell clara amb pigues rogenques. Macrobi, en canvi, pensava que es tractava d'una paraula derivada de Sibylla, proposta etimològica que va rebutjar Quintilià. Molts homes de cognom Sulla van ocupar alts carres en l'època imperial i alguns van portar a més l'agnomen Felix.[1][62][63]

La següent llista inclou els personatges més destacats de la branca:

Cornelii Dolabellae

[modifica]

La branca dels Dolabellae van començar a destacar a començaments del segle iii aC i van continuar així fins a la segona meitat del segle i.

Membres històrics:

Cornelii Blasiones

[modifica]

La branca dels Cornelii Blasiones van destacar durant un segle, des de començaments del segle iii aC.

Personatges històrics:

Cornelii Cethegi

[modifica]

Les referències sobre la branca dels Cethegi comencen a partir de la segona meitat del segle iii aC i van destacar fins al segle v. Horaci els va descriure com cinctuti Cethegi, pel costum d'aquests homes d'anar amb els braços nus, seguint la moda antiga.[1][90]

Personatges històrics:

Cornelii Merulae

[modifica]

La paraula Merula és el nom d'un ocell de plumatge negre (merla). La branca dels Merulae van començar a destacar a començaments del segle ii aC.

Personatges històrics:

Cornelii Cinnae

[modifica]

La branca dels Cornelii Cinnae van destacar des de finals del segle ii aC fins a començaments de l'imperi.

Personatges històrics:

Cornelii Balbi

[modifica]

La branca dels Cornelii Balbi no eren, parlant amb propietat, de la gens Cornelia, ja que el primer d'ells no era romà sinó nadiu de Gades. El cognom d'aquest primer membre devia sonar semblant al llatí Balbus, que vol dir «quequejar».

Personatges històrics:

Altres Cornelii durant la República

[modifica]

Altres Cornelii durant l'Imperi

[modifica]
emperadriu Julia Cornelia Paula

Referències

[modifica]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 William Smith, D.C.L., LL.D.: "A Dictionary of Greek and Roman Antiquities", ed.John Murray, Londres, 1875 (article:"gens Cornelia")
  2. George Davis Chase, "The Origin of Roman Praenomina", en "Harvard Studies in Classical Philology", vol. VIII,1897
  3. Mika Kajava, "Roman Female Praenomina: Studies in the Nomenclature of Roman Women", ed.Acta Instituti Romani Finlandiae, Helsinki i Roma, 1994
  4. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", III. 35, 40, 41
  5. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" X,58; XI,15,23
  6. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" VI. 6, 18, 22, 27, 36, 38
  7. Diodor de Sicília, "Bibliotheca Historica" XV, 71
  8. 8,0 8,1 Titus Livi, "Ab Urbe Condita" VI. 36, 42
  9. Diodor de Sicília, "Bibliotheca Historica" XII,53
  10. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" IV. 23
  11. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" IV. 49
  12. Diodor de Sicília, "Bibliotheca Historica" XIII,34
  13. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" IV. 56
  14. Diodor de Sicília, "Bibliotheca Historica" XIII,104
  15. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" V. 19
  16. Macrobi, "Saturnalia" I. 6
  17. 17,0 17,1 Robert T.Broughton, "The Magistrates of Roman Republic", 1952, volum 1, p.88
  18. Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families", 1920,1999, ISBN 0801859905, p.42
  19. Titus Livi, "Ab Urbe condita", XXV, 34-36
  20. Titus Livi, 40.44, 41.14
  21. Valeri Màxim, "Factorum ac dictorum memorabilium libri IX" VI. 3. § 3
  22. 22,0 22,1 Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families", p.189
  23. 23,0 23,1 Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families" p.282
  24. William Smith, "Dictionary of Greek and Roman biography and mythology", 1849, Boston, ed. Little and J. Brown. p. 769
  25. Suetoni, "De Vita Caesarum", 59
  26. Plutarc, "Vides paral·leles:Caesar", 52
  27. Cassi Dió, "Història de Roma" XLII, 58
  28. Plini el Vell, "Naturalis Historia" VII. 12, XXX. 2
  29. Elaine Fantham, "Julia Augusti", ed.Routledge, 2006, p. 18, ISBN 0-415-33146-3
  30. Tàcit, "Annales" III. 74
  31. Tàcit, "Annales" XII. 41, XVI. 12; "Historiae" IV. 42
  32. Plini el Vell, "Naturalis Historia" II,31
  33. Tàcit, "Annales" XI. 2, 4, XII. 53, XIII. 25
  34. Plini el Vell, "Naturalis Historia" VII. 12, s. 14
  35. Iulius Capitolinus, "Antoninus Pius" 8
  36. Ciceró, "Epistulae ad Familiares" III. 7. § 5, "Pro Lege Manilia" 19, "Epistulae ad Atticum" I. 19. § 2
  37. Plini el Vell, "Naturalis Historia" XVIII 3
  38. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" IX. 4
  39. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" X. 1
  40. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XXVII. 21
  41. *Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XXVIII 10, XXIX 2
  42. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XXXII. 2
  43. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XLII. 37, 47, 49, 56,XLIII. 15
  44. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XLII. 37, 47, 49, 56
  45. Luci Anneu Flor "Epitome de T. Livio Bellorum omnium annorum DCC Libri duo", III. 19, 7
  46. 46,0 46,1 Fasti Capitolini
  47. Ciceró, "Brutus", 36
  48. Appià, "Bella Mithridatica", 95
  49. Johann Caspar von Orelli, "Onomasticon Tullianum", p. 177
  50. Ciceró, "Epistulae ad Quintum Fratrem"
  51. Juli Cèsar, "Commentarii de Bello Civili", III. 62-65
  52. Pau Orosi "Historiarum Adversum Paganos Libri VII", VI. 15
  53. Valeri Màxim, "Factorum ac dictorum memorabilium libri IX" VI. 7. §
  54. Apià, "Bellum Civile" IV. 39
  55. 55,0 55,1 Cassi Dió, "Història de Roma", LIV. 12
  56. Gennaro Ricci, "Monete consolari", p.52
  57. Cassi Dió, "Història de Roma", LV, pròleg
  58. Suetoni, "De Vita Caesarum: Galba" 4
  59. Tàcit "Annales" VI.30
  60. Tàcit "Annales" XIV.20
  61. Sext Juli Frontí "De Aquaeductu" 102
  62. Plutarc, "Vides paral·leles: Sulla",2
  63. Macrobi "Saturnalia", I.17
  64. Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families" p.195
  65. Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families" p.110
  66. Robert T.Broughton, "The Magistrates of Roman Republic" volum 1, p.268
  67. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XXXIX 6, 8
  68. Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families" p.200.
  69. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XLV. 17
  70. Plutarc, "Vides paral·leles:Sulla" 1
  71. Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families" v.II.
  72. Gai Sal·lusti Crisp " Coniuratio Catilinae", 17
  73. Cassi Dió, "Història de Roma" XXXVI. 27
  74. Sèneca, De consolatione ad Marciam" 12
  75. Plutarc, "Vides paral·leles:Sulla" 37
  76. Gai Sal·lusti Crisp " Coniuratio Catilinae", 17, 47
  77. Ciceró, "Pro Sulla" 2
  78. Ciceró, "Epistulae ad Familiares" XV. 17, "Pro Sulla" 31
  79. Plini el Vell, "Naturalis Historia" VII. 11-13
  80. Cassi Dió, "Historia de Roma" índex, lib. LV
  81. Cassi Dió, "Historia de Roma" LVIII. 20
  82. Tàcit, "Annales" VI. 15
  83. Cassi Dió, "Historia de Roma" LXXIX
  84. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XXVII. 36, XL. 42
  85. Ciceró, "Pro Caecina" 8
  86. Valeri Màxim, "Factorum ac dictorum memorabilium libri IX" VIII. 1, "Ambustae", § 2
  87. Tàcit, "Historiae" I. 88, II. 63
  88. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XXXIV. 42, 43
  89. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XLIII. 7, XLV. 13
  90. Horaci, "Ars Poëtica" 50
  91. Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families" p.232
  92. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" XXXIX 32, 38, 39
  93. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" Epitome 49
  94. Ciceró, "De Oratore" I. 52, "Brutus", 23, "Epistulae ad Atticum" XII. 5
  95. Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families" p.346
  96. Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families" p.444
  97. Ciceró, "Philippicae" X. 6
  98. Plutarc, "Vides paral·leles:Brutus" 25
  99. 99,0 99,1 Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families" p.171
  100. Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families" p.406
  101. Ciceró, "De Officiis" II. 8
  102. Suetoni, "De Vita Caesarum: Caesar" 74
  103. Plutarc, "Vides paral·leles:Caesar" 1
  104. Gai Sal·lusti Crisp, "Coniuratio Catilinae" 17, 28
  105. Ciceró, "Pro Sulla" 2, 6, 18
  106. Ciceró, "Epistulae ad Familiares" VIII. 8
  107. Suetoni, "De Vita Caesarum: Augustus" 26
  108. Ciceró, "In Verrem" III. 28, IV. 13
  109. Tàcit, "Annales" VI. 29
  110. Sèneca, "Suasoriae" 2
  111. Plini el Jove, "Epistulae" VII. 9
  112. Tàcit, "Annales" XV. 71, "Historiae" III. 70, 73