Gens Papíria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La gens Papíria (en llatí Papiria gens) va ser una gens romana plebea que tenia també una branca patrícia.

La història d'aquesta gens és el tema d'una de les cartes de Ciceró a Luci Papiri Pet, que no sabia de cap Papirii que hagués estat patrici. Ciceró afirma que els Papirii eren anomenats originàriament Papisii, i que la primera persona que va adoptar la nova forma del nom va ser Luci Papiri Cras, cònsol, l'any 336 aC. També diu Ciceró que la branca patrícia dels Papirii pertanyia a les minores gentes, és a dir eren procedents d'altres ciutats o dins de la mateixa Roma sense ser patricis, van adquirir la ciutadania romana. Els Papirii patricis es van dividir en diverses famílies: Cras, Cursor, Maso i Mugil·là. La branca plebea estava format per les famílies de Carbó, Pet i Turde. La família més antiga va ser la dels Mugillanus, i el primer membre de la gens que va obtenir el consolat va ser Luci Papiri Mugil·là, cònsol l'any 444 aC, encara que la família ja existia a l'època monàrquica on un Papiri (Gai Papiri o Sext Papiri va reunir les Leges regiae. Un Marc Papiri va ser el primer rex sacrificulus nomenat després de l'expulsió dels reis i la proclamació de la República romana.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 118. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gens Papíria Modifica l'enllaç a Wikidata