Gens Servília

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
rmn-military-header.png
Principals gens romanes

Gens Emília
Gens Clàudia
Gens Cornèlia
Gens Fàbia
Gens Júlia
Gens Mànlia
Gens Postúmia
Gens Servília
Gens Sulpícia
Gens Valèria

La Gens Servília (en llatí Servilia gens) va ser una gens romana originalment patrícia i després també plebea. Era una de les cases d'Alba Longa portades a Roma per Tul·li Hostili i convertides en famílies patrícies, inclosa en el grup de les minores gentes. Va ser una gens rellevant en l'època republicana i apareixen diverses vegades als Fasti. Encara apareixen Servilii al període imperial.

El primer Servili que va ser cònsol era Publi Servili Prisc Estructe l'any 495 aC i el darrer Quint Servili Silà, cònsol amb Còmmode el 189. La importància de la gens Servília va durar gairebé 600 anys. Com altres gens romanes, els Servilii tenien els seus propis objectes sagrats, i Plini diu que retien culte a una triena, o moneda de coure, que augmentava o disminuïa de mida segons els moments, indicant així l'augment o la disminució dels honors de la gens.

El nom de la família és un cognom patronímic, basat en el prenom Servi, significantel que manté fora de perill o preserva. És de suposar que aquest era el nom de l'avantpassat de la gens. Els Servili es van dividir en nombroses famílies, que van usar els cognoms Ahala, Àxil·la, Cepió, Casca, Gemí o Gemine, Glàucia, Glòbul, Prisc (amb el nom Filenes), Rul, Estructe, Tucca i Vàtia (amb el nom Isàuric). Els noms més usats per la gens eren Quint, Gai, Publi, Gneu, Espuri, i Marc.[1][2]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867 (Vol. I, Vol. II i Vol. III). 
  2. George Davis Chase, "The Origin of Roman Praenomina", als Harvard Studies in Classical Philology, vol. VIII (1897)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gens Servília