Gentamicina

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de fàrmacGentamicina
Gentamicin C2.svg
Malaltia objecte upper respiratory tract infection, infectious bone disease, sèpsia, endocarditis, infecció urinària, gram-negative bacterial infection, Pseudomonas infection i Infeccion a Staphylococcus
Dades clíniques
Grup farmacològic antibiòtic i Aminoglicòsid
Codi ATC S01AA11, D06AX07, J01GB03, S02AA14 i S03AA06
Dades químiques i físiques
Fórmula C₂₁H₄₃N₅O₇
Massa molecular 477,316249
Identificadors
Número CAS 1403-66-3
PubChem (SID) 3467
IUPHAR/BPS 2427
DrugBank 00798
ChemSpider 3348
UNII T6Z9V48IKG
KEGG D08013
ChEBI 17833 i 14293
ChEMBL CHEMBL329592
AEPQ 100.014.332
Modifica dades a Wikidata

La gentamicina (en anglès: Gentamicin) és un antibiòtic aminoglucòsid que es fa servir per tractar diversos tipus d'infeccions bacterianes particularment aquelles causades per organismes gram negatius[1] Tanmateix, la gentamicina no es fa servir per Neisseria gonorrhoeae, Neisseria meningitidis o Legionella pneumophila. La gentamicin a també és ototòxica i nefrotòxica, essent aquesta toxicitat un problema principal en el seu ús clínic.[1]

És sintetitzada pel gènere de bacteris gram positius Micromonospora, que és àmpliament present en el medi ambient (aigua i sòls). Per ressaltar el seu origen biològic, la gentamicina i altres antibiòtics relacionats produïts pel gènere Micromonospora (verdamicina, mutamicina, sisomicina, netilmicina, retymicina) generalment, (en anglès) acaben en ~micin i no en ~mycin. La gentamicin és un antibiòtic bactericida que funciona enllaçant la subunitat 30S del ribosoma dels bacteris interrompent la síntesi de proteïnes.

Vom tots els aminoglucòsids, quan la gentamicina s’administra orlament, no és activa sistemàticament El motiu d’això és que gairebé no s’absorbeix en l’intestí prim. S’administra intevenosament, intrmuscular o tòpica per tractar infeccions. Sense que s’elimina sense patir canvis en l'orina.

E. coli ha mostrat certa resistència a la gentamicina, malgrat ser Gram-negativa

La gentamicina és un dels pocs antibiòtic estables a la calor i roman estable fins i tot després de passar per l’autoclau, cosa que la fa particularment útil en la preparació de certs medis microbiològics de creixement i en algunes cirurgies.[2]

Espectre d'activitat[modifica]

La gentamicina és activa contra un ampli rang d'infeccions bacterianes en humans, principalment bacteris gram negatius incloent els del gènere Pseudomonas, Proteus, Serratia, i els Staphylococcus gram positius[3] L gentamicina no es fa servir per Neisseria gonorrhoeae, Neisseria meningitidis o Legionella pneumophila pel risc de xoc en el pacient per l'endotoxina lípid A que es troba en certs tipus d'organismes gram negatius. La gentamicina també és útil contra Yersinia pestis, i altres relacionades i contra Francisella tularensis (l'organisma responsable de la Tularèmia que apareix sovint en els caçadors).[4] Amb el temps els, Enterobacteriaceae, Pseudomonas spp., Enterococci, Staphylococcus auricolaris i Staphylococci han desenvolupat resistència al sulfat de gentamicina, USP en diversos graus.[5]

Efectes secundaris adversos[modifica]

Aquests aminoglucòsids són tòxics per les cèl·lules sensorials de l'orella i l'afecten en grau variable. Com que la. gentamicina és una vestibulotoxina pot causar pèrdua permanent de la recepció d'equilibri i pot ocasionar també una pèrdua completa de l'audició.[6]

La gentamicina també pot ser molt nefrotòxica (dany als ronyons) especialment per acumulació de la dosi al llarg del temps.

També hi pot haver símptomes psiquiàtrics els quals inclouen l'anorèxia, confusió, depressió, desorientació i al·lucinacions visuals.[7]

Producció[modifica]

La gentamicina es produeix per la fermentació de Micromonospora purpurea. Va ser descobert l'any 1963 per Weinstein, Wagman et al., a Schering Corporation a Bloomfield, N.J. treballant sobre mostres de sòl proporcionades per Rico Woyciesjes

La gentamicina també es fa servir en la recerca en biologia molecular com agent antibacterià en cultius de cèl·lules i teixits per tal d'evitar la contaminació dels cultius estèrils.

Gentamicina injectable

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gentamicina Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Moulds, Robert and Jeyasingham, Melanie «Gentamicin: a great way to start». Australian Prescriber, 33, October 2010, pàg. 134–135.
  2. Hendriks JGE, van Horn JR, van der Mei HC, and Busscher, HJ «Backgrounds of antibiotic-loaded bone cement and prosthesis-related infection». Biomaterials, 25, 3, 2004, pàg. 545–556. DOI: 10.1016/S0142-9612(03)00554-4. PMID: 14585704.
  3. Gentamicin: Drug Information Provided by Lexi-Comp: Merck Manual Professional
  4. Goljan, Edward F. Rapid Review Pathology 3rd ed.. Philadelphia, PA: Elsevier, 2011, p. 241. ISBN 978-0-323-08438-3. 
  5. «Gentamicin spectrum of bacterial susceptibility and Resistance». [Consulta: 15 maig 2012].
  6. Gentamicin Toxicity at the American Hearing Research Foundation
  7. AJ Giannini, HR Black. Psychiatric, Psychogenic and Somatopsychic Disorders Handbook. Garden City, NY. Medical Examination Publishing Co.,1978. Pp.136-137. ISBN 0-87488-596-5.