Gentiana acaulis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGentiana acaulis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN203217 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGentianales
FamíliaGentianaceae
TribuGentianeae
GènereGentiana
EspècieGentiana acaulis Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

Gentiana acaulis és una espècie de planta fanerògama que pertany a la família de les gencianàcies (Gentianaceae). És popularment coneguda com genciana blava o Genciana acaule.[1]

Detall de la flor
Il·lustració

Descripció[modifica]

És una planta perenne, que creix en sòls àcids. La seva alçada és de 2 cm i la seva extensió és de 10 cm o més. Les fulles són perennes de 2 a 3,5 cm de llargada, en una roseta basal, on forma grups. Les flors són en forma de trompeta terminal, tenen un color blau-verd oliva amb taques longitudinals. Creixen sobre un peduncle molt curt, de 3 a 6 cm de llarg. La tija de la flor es troba sovint sense fulles, o 1 o 2 parells de fulles.

Li agrada el ple sol, és totalment resistent i floreix a mitjans de la primavera i tot l'estiu.[2]

Estan estretament relacionades amb Gentiana clusii, sovint és anomenada amb el mateix nom comú, es diferencia perquè creix millor en sòls llimosos. També té les fulles més curtes i les flors no tenen ratlles verdes.

Distribució i hàbitat[modifica]

És una petita genciana nativa del centre i sud d'Europa des del centre de la península ibèrica als Balcans, augmentant sobretot en zones muntanyoses, com els Alps, Cevenes i els Pirineus, en alçades de 800 a 3.000 msnm

Propietats[modifica]

En la medicina tradicional s'utilitza com a antipirètic, digestiu, tònic amarg, colerètic. Tòpicament, la infusió aclareix les pigues.

Principis actius

Conté: genciocaulina, àcid tànnic i Àcid gàl·lic, sucres.[3]

Taxonomia[modifica]

Gentiana acaulis va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1: 329, a l'any 1753.[4]

Etimologia

Gentiana: Segons Plini el Vell[5] i Dioscòrides Pedaci,[6] el seu nom deriva del de Genci, rei de Il·líria en el segle ii, a qui s'atribuïa el descobriment del valor curatiu de la Gentiana lutea.

acaulis: epítet llatí que significa "sense tija".[7]

Sinonímia
  • Ciminalis acaulis (L.) Borkh.[8][9]
  • Gentianusa acaulis (L.) Pohl[8][9]
  • Ericala alpina G.Don[9]
  • Lexipyretum acaule (L.) Dulac[8]
  • Pneumonanthe acaulis (L.)[8][9]

Referències[modifica]

  1. «genciana blava». Valldoreix ven espais naturals. [Consulta: 18 febrer 2024].
  2. «Gentiana acaulis». Flora catalana. [Consulta: 18 febrer 2024].
  3. «Gentiana acaulis» (en castellà). Plantas útiles: Linneo. Arxivat de l'original el 21 de setembre de 2013.
  4. «Gentiana acaulis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 18 febrer 2024].
  5. Plini el Vell: Naturalis Historia XXV, 34 (en anglès).
  6. Dioscòrides Pedaci: De materia medica III, 3 Arxivat 2013-octubre-29 a la Wayback Machine. (en grec i llatí).
  7. «Dictionary of Botanical Epithets |acaciifolius - accumbens» (en anglès), 2019. [Consulta: 18 febrer 2024].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «Gentiana acaulis L.» (en anglès). Royal Botanic Gardens Kew |Plants of the World Online. [Consulta: 18 febrer 2024].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 «Gentiana acaulis L.» (en anglès). The World Flora Online. [Consulta: 18 febrer 2024].

Bibliografia[modifica]

  • Panareda Clopés, Josep M. Plantes de muntanya. BRAU edicions, p. 174. ISBN 978-84-96905-56-6. 
  • Hernández Cardona, Àngel Manuel; Altimira Noguero, Joan. Flors dels Pirineus. Farell, p. 45 (Llibres de Muntanya, 41). ISBN 978-84-92811-72-4.