Geoètica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Geòleg recollint una mostra de lava al volcà Kilauea.
Riscos geològics: devessall de fang i blocs a Caraballeda (Veneçuela) el 1999.

La geoètica tracta les relacions entre l'home i el seu entorn abiòtic —dins l'àmbit de les ciències de la Terra i planetàries— des d'un punt de vista ètic i de la deontologia dels professionals relacionats amb elles. S'ocupa de les pràctiques científiques, tècniques, educatives, socials i culturals lligades a la sostenibilitat, desenvolupament, geodiversitat, patrimoni geològic, explotació racional dels recursos minerals, responsabilitat en la predicció i mitigació de riscos naturals, entre d'altres, tant a la Terra com, contemplant el futur, en altres cossos espacials.[1][2] El geòleg txec Válclav Němec, considerat com el «pare» de la geoètica, fou qui la va proposar el 1991 com la interrelació entre l'ètica i les geociències.[1]

S'hi han desenvolupat dues societats científiques dedicades a la promoció i desenvolupament de la geoètica, ambdues sota l'auspici de la Unió Internacional de Ciències Geològiques: la International Association for Geoethics (IAGETH) i la International Association for Promoting Geoethics (IAPG). A altres nivells, les associacions i col·legis professionals estan incorporant els principis geoètics en els seus codis deontològics.[1]

Principis[modifica]

A més dels principis deontològics d'honestedat, integritat, secret professional, competència lleial, etc., comuns amb altres professions, la geoètica estableix altres principis propis en els quals ha de basar-se el comportament dels geòlegs:[3][1]

  • Principi de cautela o precaució, quan hi ha possibilitat de risc. Els nous avanços tecnològics poden implicar riscos o dilemes ètics que cal tenir en compte abans de la seva aplicació.
  • Sostenibilitat, aplicable al desenvolupament socioeconòmic i amb perspectiva global. L'explotació de recursos ha de ser respectuosa amb el medi ambient.
  • Geoconservació. La recerca geològica i l'explotació de recursos no han de destruir o danyar el patrimoni geològic no renovable (afloraments únics, fòssils, etc.).
  • Seguretat humana. Indueix als geòlegs a aportar tot el seu coneixement i experiència en la prevenció i mitigació de riscos geològics, buscant la seguretat de persones i medi ambient, incloent-hi el deure informar a les autoritats i a la societat amb serietat i rigor científic. Tanmateix aquest principi fa referència a cercar solucions en la millora de les condicions de vida i reducció de la pobresa basades en recursos geològics.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 González, J.L. i Martínez-Frías, J. (2011). «Geoética: un reto para la deontología profesional». Tierra y Tecnología, 40: 10-14
  2. Martínez-Frías, J., González, J.L. i Rull Pérez, F. (2011). «Geoethics and Deontology: From fundamentals to applications in Planetary Protection». Episodes, 34(4): 257-262
  3. Almeida, 2014, p. 36.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]