Usuari:Mcapdevila/Geografia d'Amèrica

    De Viquipèdia
    < Usuari:Mcapdevila(S'ha redirigit des de: Geografia d'Amèrica)
    N60-90, W150-180 N60-90, W120-150 N60-90, W90-120 N60-90, W60-90 N60-90, W30-60
    N30-60, W150-180 N30-60, W120-150 N30-60, W90-120 N30-60, W60-90 N30-60, W30-60
    Zones geogràfiques Amèrica del Nord Amèrica Insular (Les Antilles) Amèrica Central Amèrica del Sud Àrtic Canadenc Regió de la Gran Conca Grans Planes Grans Llacs Les Bahames Grans Antilles Petites Antilles Sierra Madre Eix Neovolcànic Placa tectònica del Carib Muntanyes Maya Serralada Central Carib Sud-americà Chocó biogeogràfic Plans de l'Orinoco Plana de l'Amazones Andes Altiplà Gran Chaco Guayanas Pampa Con Sud Patagònia Carib Sud-americà
    Chocó biogeogràfic
    Plans de l'Orinoco
    Plana de l'Amazones
    Andes
    Altiplà
    Gran Chaco
    Guayanas
    Pampa
    Con Sud
    Patagònia
    Gran Canyó Canal de Panamà

    Relleu[modifica]

    Aconcagua, amb 6.959 metres d'altitud, és el cim més alt d'Amèrica.

    Amèrica està composta bàsicament per una sèrie d'altes serralades a la costa occidental a les zones de xocs i enfonsaments de plaques tectòniques, com és el cas del Cinturó de foc situat al llarg de les plaques continentals amb la Placa Pacífica.

    A l'Amèrica del Nord, destaquen del costat occidental les Muntanyes Rocoses, la Cadena Costera, la Serra Mare Occidental, Serra Mare del Sud, la Serra de Baixa Califòrnia i la Serra de Nevada, del costat oriental, destaquen únicament els Montes Apalatxes. Al centre d'Amèrica del Nord es troben les planes més grans del continent, destacant la zona de les Grans Planes i la Planell Mexicà.

    A l'Amèrica Central es troba sol una cadena muntanyosa que és la Serralada Centroamericana, la qual travessa tots els països d'aquesta regió, rebent un nom diferent en cada un d'aquests.

    A les Antilles, el relleu és un arc insular combinat amb valls, muntanyes, planes i altiplans que representen un gran atractiu turístic sobre la regió, en les illes més grans podem trobar la Sierra Maestra, a Cuba, i els massissos Selle i Hotter, a l'illa de L'Espanyola, la resta de les illes són puntes de muntanya que sobresurten del mar sent algunes planes i altres més escarpades.

    A l'Amèrica del Sud destaquen els Andes, on es troben tots els cims més importants del continent. Els Andes és la serralada emergida més llarga del món i és una de les principals fonts econòmiques en els països on es troba. També podem trobar planes com la plana de l'Orinoco, de l'Amazones, del Gran Chaco i la Pampa. A la costa de l'Atlàntic es troba també la Meseta Brasilera. La costa, encara que en gran part és regular, presenta trams desmembrados principalment en els seus extrems donant origen a les illes de l'Àrtic canadenc i Groenlàndia al nord, i Chiloé i Terra del Foc a la zona austral. Altres grups d'illes importants corresponen a les illes Aleutianes a l'extrem nord-occidental, les Antilles al Mar Carib, les illes Galápagos al mig de l'Oceà Pacífic i les illes Malvines a l'Atlàntic Sud.

    Principals cims (sobre 6 000 msnm)
    Muntanya Altitud País
    Monte Aconcagua 6962 Argentina Argentina
    Nevat Ulls del Salat 6893 Argentina Argentina-Xile Xile
    Muntanya Pissis 6795 Argentina Argentina
    Nevat Huascarán 6768 Perú Perú
    Llullaillaco 6739 Argentina Argentina-Xile Xile
    Turó Mercedari 6720 Argentina Argentina
    Yerupajá 6617 Perú Perú
    Nevat Sajama 6542 Bolívia Bolívia
    Antofalla 6440 Argentina Argentina
    Illimani 6438 Bolívia Bolívia
    Ancohuma 6427 Bolívia Bolívia
    Nevat Coropuna 6405 Perú Perú
    Turó de Incahuasi 6621 Argentina Argentina-Xile Xile
    Turó El Còndor 6414 Argentina Argentina
    Tupungato 6570 Argentina Argentina-Xile Xile
    Turó El Libertador 6380 Argentina Argentina
    Nevat Ausangate 6372 Perú Perú
    Nevat Tunsho 6369 Perú Perú
    Nevat Huandoy 6360 Perú Perú
    Parinacota 6342 Bolívia Bolívia-Xile Xile
    Nevat Ampato 6288 Perú Perú
    Turó de la Majadita 6280 Argentina Argentina
    Chimborazo 6267 Equador Equador
    Nevat Salcantay 6264 Perú Perú
    Turó dels Ànecs 6239 Argentina Argentina-Xile Xile
    popular 6233 Xile Xile
    Mont Denali 6194 Estats Units Estats Units
    Aucanquilcha 6176 Xile Xile
    Turó del Toro 6168 Argentina Argentina-Xile Xile
    Sant Pere 6145 Xile Xile
    Nevat Queva 6140 Argentina Argentina
    Colangüil 6122 Argentina Argentina
    Turó Belgrano 6097 Argentina Argentina
    Turó Araca 6095 Argentina Argentina
    Turó El Plom 6070 Argentina Argentina-Xile Xile
    Nevat Chachani 6057 Perú Perú
    Copiapó 6052 Xile Xile
    Socompa 6051 Argentina Argentina-Xile Xile
    Turó Pili 6046 Xile Xile
    Chaupi Orco 6044 Bolívia Bolívia-Perú Perú
    Turó Palpana 6040 Xile Xile

    Hidrografia[modifica]

    Confluència dels rius Mississippi i Missouri a San Luis.
    Vista aèria de les cascades del Niàgara, que connecta els llacs Ontario i Eire.
    El llac Titicaca és el llac navegable a major altitud al món.
    Vista del riu Paraná a Rosario.

    La majoria dels rius d'Amèrica discorren dels sistemes muntanyencs d'occident i es distribueixen en els vessants dels oceàs Glacial Àrtic, oceà Atlàntic i Pacífic. En el vessant de l'Atlàntic flueixen els rius més llargs formant importants conques que afavoreixen en totes les maneres als habitants d'aquestes zones.

    A Amèrica del Nord es poden identificar rius dels tres vessants existents: el riu Mackenzie que desemboca en el vessant àrtica, els rius Yukon, Colorado i Columbia són els rius més llargs del vessant de l'Oceà Pacífic, mentre en el vessant de l'Atlàntic destaquen els rius Bravo, el sistema Mississippi - Missouri i el Sant Llorenç. De tots ells destaca el riu Mississippi per ser el més llarg i amb la conca més gran en aquesta zona del continent, sent el principal riu dels Estats Units. En els llacs, sobresurten els de la regió dels Grans Llacs on es troben els llacs Superior, Fura, Michigan, Ontario i Erie. Tots els llacs anteriors comparteixen un sistema lacustre d'origen glacial, les aigües s'acumulen principalment a causa dels desglaços hivernals. Aquests llacs estan comunicats per rius petits, canals i rescloses, desembocant a l'Atlàntic a través del riu Sant Llorenç.

    A Amèrica Central els rius són curts i corresponen principalment al vessant atlàntica. Aquests rius compleixen diverses funcions, servint fins i tot com fronteres, com és el cas dels rius Segòvia o Coco (entre Hondures i Nicaragua). En aquesta zona, els llacs també són de menor extensió, destacant els llacs Nicaragua i Gatún, aquest últim ubicat al canal de Panamà.

    Ja a Amèrica del Sud, reapareix al vessant del Pacífic tot i que els rius del vessant de l'Atlàntic són més llargs i important. Destaquen en el subcontinent els rius Orinoco, el sistema Paraná - Plata i l'Amazones. El riu Amazones és el més llarg i el més cabalós del món[1] (encara que depenent del criteri usat és classificat, de vegades, com el segon més llarg), el qual forma a més una de les conques més grans del món. Dins dels llacs més importants d'Amèrica del Sud es compta amb el llac de Maracaibo, el Titicaca, el Poopó i el Buenos Aires/General Carrera

    Rius més llargs d'Amèrica
    Riu Longitud (km) Principals països travessats
    Amazones 6440 Colòmbia Colòmbia,Perú Perú,Brasil Brasil
    Mississippi - Missouri 6019 Estats Units Estats Units
    Mackenzie 4240 Canadà Canadà
    Paraná - Plata 4200 Paraguai Paraguai,Argentina Argentina,Uruguai Uruguai
    Fusta 3239 Bolívia Bolívia,Brasil Brasil
    São Francisco 3199 Brasil Brasil
    Yukon 3185 Estats Units Estats Units
    Bravo o Gran 3033 Estats Units Estats Units,Mèxic Mèxic
    Saskatchewan 2575 Canadà Canadà
    Colorado 2333 Estats Units Estats Units,Mèxic Mèxic
    Orinoco 2150 Plantilla:VINE,Colòmbia Colòmbia
    Columbia 1953 Estats Units Estats Units
    Magdalena 1543 Colòmbia Colòmbia
    Riu Cauca 1350 Colòmbia Colòmbia
    Riu Usumacinta 1200 Guatemala Guatemala,Mèxic Mèxic

    Clima[modifica]

    Com que el continent s'estén de nord a sud, compta amb corrents fredes i càlides i compta amb un relleu variat, té tots els climes des dels càlids fins als més freds.

    Climes Càlids[modifica]

    Com que el continent s'estén de nord a sud, compta amb corrents fredes i càlides i compta amb un relleu variat, té tots els climes des dels càlids fins als més freds. Aquí tractarem els climes amb la classificació de Köppen (vegeu: Classificació climàtica de Köppen).

    Climes secs[modifica]

    Aquest clima es localitza a les zones subtropicals properes a la latitud 30 º i la seva distribució correspon a la continentalitat i als corrents oceàniques. Es pot trobar el clima sec desértico (Bw) al sud dels Estats Units i nord de Mèxic, a més de trobar-se en la Patagònia, el Perú i Xile, òbviament aquesta clima té regió natural de Desert, el clima sec estepario (Bs) es té al voltant de les zones desèrtiques i correspon a l'Estepa

    Climes temperats[modifica]

    La tundra temperats s'estenen en les latituds mitjanes i pujades de muntanya, principalment es desenvolupen en el costat de l'oceà Atlàntic. Podem trobar el clima temperat amb pluges tot l'any (Cf) que abasta franges costaneres del Canadà, Alaska i sud de Xile, aquest clima de pluges produeix un Bosc Mixt, el clima temperat amb pluges a l'estiu (Cw) és el clima més estès sobre el continent, cobreix la porció sud-est dels Estats Units, centre de Mèxic i sud-est del Brasil, la regió natural que li correspon és la prada, el clima temperat amb pluges a l'hivern (Cs) es limita només a la costa oest dels Estats Units i la costa del centre de Xile, liz bonica la vegetació és del mediterrani d'escassa alçada i s'anomena Chaparral.

    Climes freds i polars[modifica]

    Són climes exclusius d'Amèrica del Nord i no es troben a Sud-amèrica, no són molt variats i són monòtons. El clima fred amb pluges tot l'any (Df) ocupa gran part d'Alaska, Canadà i zones de l'est dels Estats Units, encara podem trobar Boscos de Coníferes, en els climes polars trobem el clima polar de tundra (Et), clima polar de gels perpetus (Ef) i el clima polar de muntanya (Eb) tots aquests es troben a la muntanyes Rocalloses, els Andes i el nord del Canadà i Groenlàndia.

    Referències[modifica]

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Geografia d'Amèrica
    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Geografia d'Amèrica
    1. El riu més llarg del món , notícia del diari El País (16 de juny de 2007)

    Vegeu també[modifica]