Geografia d'Irlanda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Irlanda, en algunes ocasions, se l'anomena l'Illa esmeralda, principalment pels seus paisatges verds, com es pot apreciar en aquesta imatge per satèl·lit.

Irlanda és una illa situada a l'Europa nord-occidental, al nord de l'Oceà Atlàntic. L'illa es troba a la plataforma continental europea, part de la placa eurasiàtica. Les característiques geogràfiques principals de l'illa són les planes baixes centrals, envoltades per serralades costaneres. El cim més alt és el Carrauntoohil (en gaèlic: Corrán Tuathail), que s'alça fins als 1.041 metres sobre el nivell del mar. La costa occidental és rugosa, amb moltes illes, penínsules, caps i golfs. L'illa es troba dividida pel riu Shannon, que recorre 360,5 km i acaba en un estuari de 102,1 km, essent el riu més llarg d'Irlanda, recorrent el país des del comtat de Cavan,a l'Ulster, i desembocant a l'Atlàntic just al sud de Limerick. Hi ha també nombrosos llacs destacables al llarg dels rius irlandesos, dels quals el lla Neagh és el més gran.

Políticament, l'illa es divideix en la República d'Irlanda, amb jurisdicció sobre cinc sisenes parts de l'illa; i Irlanda del Nord, un país constituent del Regne Unit, amb jurisdicció sobre la sisena part restant. Situada a l'oest de l'illa de la Gran Bretanya, es troba, aproximadament, a les coordenades 53°N 8°O. Disposa d'una superfície total de 84.421 Km2.[1] Està separada de la Gran Bretanya per la mar d'Irlanda, i de l'Europa continental per la mar Cèltica. Irlanda i la Gran Bretanya, juntament amb les illes veïnes, es coneixen col·lectivament com les Illes Britàniques; com que el terme britànic és controvertit en relació amb Irlanda, cada vegada és més acceptat el concepte alternatiu "Bretanya i Irlanda".[2]

Desenvolupament geològic[modifica]

Sliabh Liag, a la part occidental de Banagh

La geologia d'Irlanda és diversa. Les regions contenen roques pertanyents a diferents períodes geològics, alguns datats de fa gairebé 2 mil milions d'anys. La roca més antiga de què es té constància a Irlanda està datada de fa uns 1,7 mil milions d'anys, i es troba a a l'illa d'Inishtrahull, al nord de la costa d'Inishowen[3][4] i, a l'illa principal, a Annagh Head, a la península de Mullet.[5] Les formacions més modernes són els drumlins i les valls glacials resultants de la darrera edat de gel, així com els embornals i les coves localitzades a les regions calcàries de Clare.[6][7]

Referències i bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Nolan, Professor William. «Geography of Ireland». Government of Ireland. [Consulta: 15 octubre 2009].
  2. Davies, Alistair; Sinfield, Alan. British Culture of the Postwar: An Introduction to Literature and Society, 1945–1999. Routledge, 2000, p. 9. ISBN 0-415-12811-0. «Many of the Irish dislike the 'British' in 'British Isles', while the Welsh and Scottish are not keen on 'Great Britain'. ... In response to these difficulties, 'Britain and Ireland' is becoming preferred usage although there is a growing trend amounts some critics to refer to Britain and Ireland as 'the archipelago'.» 
  3. «Site Synopsis (Inishtrahull)» (PDF). National Parks and Wildlife Service. [Consulta: 30 gener 2008].
  4. Woodcock, N. H.. Geological History of Britain and Ireland. Blackwell Publishing, 2000, p. 57. ISBN 0-632-03656-7. 
  5. Daly, J. Stephen «Pre-Caledonian History of the Annagh Gneiss Complex North-Western Ireland, and Correlation with Laurentia-Baltica». Irish Journal of Earth Sciences. Royal Irish Academy [Dublin], 15, 1996, pàg. 5. JSTOR: 30002311.
  6. Woodcock, N. H.. Geology and Environment in Britain and Ireland. CRC Press, 1994, p. 13. ISBN 1-85728-054-7. 
  7. Moody, Theodore William; Francis John Byrne; Francis X Martin; Art Cosgrove. A New History of Ireland. Oxford University Press, 2005, p. 37. ISBN 0-19-821737-4. 

Bibliografia[modifica]

Impresa[modifica]

  • Mitchell, Frank and Ryan, Michael. Reading the Irish landscape (1998). ISBN 1-86059-055-1
  • Whittow, J. B. Geography and Scenery in Ireland (Penguin Books 1974)
  • Holland, Charles, H and Sanders, Ian S. The Geology of Ireland 2nd ed. (2009). ISBN 1903765722
  • Place-names, Diarmuid O Murchadha and Kevin Murray, in The Heritage of Ireland, ed. N. Buttimer et al., The Collins Press, Cork, 2000, pp. 146–155.
  • A paper landscape:the Ordnance Survey in nineteenth-century Ireland, J.H. Andrews, London, 1975
  • Monasticon Hibernicum, M. Archdall, 1786
  • Etymological aetiology in Irish tradition, R. Baumgarten, Eiru 41, pp. 115–122, 1990
  • The Origin and History of Irish names of Places, Patrick Weston Joyce, three volumes, Dublin, 1869, 1875, 1913.
  • Irish Place Names, D. Flanagan and L. Flanagan, Dublin, 1994
  • Census of Ireland:general alphabetical index to the townlands and towns, parishes and paronies of Ireland, Dublin, 1861
  • The Placenames of Westmeath, Paul Walsh, 1957
  • The Placenames of Decies, P. Power, Cork, 1952
  • The place-names of county Wicklow, Liam Price, seven volumes, Dublin, 1945–67

Online[modifica]