Geografia de Filipines

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Filipines és un arxipèlag de 7.107 illes que sumen un total de 300.000 km² de terra. La més gran n'és Luzon, amb un total de 105.000 km². La segueix Mindanao, amb 94.600 km². L'arxipèlag es troba a uns 800 km del continent asiàtic, entre Borneo i Taiwan.

Situació i límits[modifica]

L'arxipèlag filipí és a la part més septentrional del gran arxipèlag asiàtic, entre els 4º 40´ i 20º 3´de latitud nord; entre els 116º 40´i 126º 34´de longitud est del meridià de Greenwich. Els punts sota control del govern filipí són aquests:

Direcció Localització Coordenades
Latitud (N) Longitud (I)
Nord Illa de Amianan Itbayat, Batanes 21º7’18.41" 121º56’48.79"
Est Cap Pusan, Davao Oriental 7º17’19.80" 126º36’18.26"
Sud Frances Reef, Tawi-Tawi 4º24’53.84" 119º14’50.71"
Oest Thitu, Kalayaan, Palawan 11°3’10.19" 114°16’54.66"

L'illa de Thitu és la cinquena més gran de les Illes Spratly, un arxipèlag disputat per Brunei, República de la Xina, República Popular de la Xina, Filipines, Malàisia i Vietnam.

Les Filipines estan encerclades pel nord i per l'oest pel mar de la Xina Meridional, per l'est l'oceà Pacífic, i pel sud pel mar de Cèlebes. Des de les terres del nord-oest fins a les costes de la República Popular Xina hi ha una distància de 630 km. L'illa més propera al nord n'és la de Taiwan, a l'est les Palau, al sud-est l'arxipèlag de les Moluques, al sud l'illa Cèlebes, al sud-oest Borneo, i a l'oest la Cotxinxina a Vietnam.

Les mars que circumden les Filipines són molt fondes; no lluny de les costes orientals, el Pacífic arriba de 4.000 a 6.000 m de profunditat; la mar de Sulu, entre Mindanao i Joló, n'assoleix més de 5.000. Aquestes illes s'enllacen amb Filipines per tres estrets, plens d'illes, i de poca profunditat:

  • Al nord de Borneo per les illes de Palawan i de Balabac..
  • Al nord-oest de Borneo per l'arxipèlag de Joló: Sitangkai.
  • Al nord-oest de Cèlebes per les illes de Sanguir (Sarangani) i Balut.

Arxipèlag asiàtic[modifica]

Placa de la Sonda i les plaques veïnes

Tot l'arxipèlag filipí pertany a la mateixa regió geogràfica que Borneo, Sumatra, Java i altres illes de l'arxipèlag asiàtic i, per tant, a Àsia, i no a Oceania. N'hi prou d'observar l'analogia que té la situació de la regió d'Insulíndia en relació amb Àsia, amb la que respecte a l'Amèrica tenen les Antilles; aquelles limiten les mars interiors de la Xina i de la plataforma de Sonda, aquestes els interiors també del golf de Mèxic i la mar Carib, banyant respectivament les costes asiàtiques i americanes.[1]

La placa de Sonda es considera la part sud-est de la placa euroasiàtica i inclou la mar de la Xina Meridional, la mar d'Andaman, el sud de Vietnam i Tailàndia juntament amb Malàisia i les illes de Borneo, Sumatra, Java, part de Cèlebes a Indonèsia, i sísmicament les Illes Filipines occidentals formen la placa filipina.

Illes que formen l'arxipèlag[modifica]

Grups de Filipines
Arxipèlag de Joló

L'arxipèlag de les Filipines té 7.107 illes i es divideix en aquestes parts:[2]

  • Luzon i illes contigües, al nord: comprén les illes de Luzon, Mindoro, Marinduque, Masbate i les Batanes;
    • Illes principals adjacents a Luzon.
  • Visayas i illes adjacents, al centre de l'arxipèlag, on destaquen les illes de Palawan, Panay, Negros, Cebu, Bohol, Leyte i Samar.
    • Paragua, Dumaran i Balabac, i illes adjacents.
  • Mindanao i illes adjacents, al sud, comprén Mindanao i l'arxipèlag de Joló, compost per les illes de Basilan, Sulu i Tawi-Tawi.
Grup d'illes Ciutat més poblada Àrea (km²) Població (cens 2000)
Luzon Ciutat Quezon 125 863 32 122 900
Visayas Cebu 71 503 16 275 564
Mindanao Davao 101 763 18 262 611

Illes principals[modifica]

Illa Superfície (km²) Població Grup Arxipèlag
Luzon 109.965 Luzon
Mindanao 97.530 Mindanao
Negros 13.074 Visayas
Sámar 12.849 Visayas
Palawan 12.189 Visayas
Panay 11.514 Visayas
Mindoro 10.572 Luzon
Leyte 7.368 Visayas
Cebu 4.468 Visayas
Bohol 3.821 Visayas
Masbate 3.238 Luzon
Catanduanes 1.523 Luzon
Basilán 1.265 Mindanao
Marinduque 920 Luzon
Busuanga 890 Luzon Calamianes
Joló 869 Mindanao
Dinagat 769 Mindanao
Taules 686 Luzon
Polillo 629 Luzon
Guimarás 605 Visayas
Bilirán 555 Visayas
Sibuyan 449 Luzon
Siargao 437 Mindanao
Burias 424 Luzon
Culión 389 Luzon Calamianes
Siquijor 338 Visayas
Ticao 334 Luzon
Camiguín 238 Mindanao
Quelosuyo 130 Luzon
Bucas Gran 128 Mindanao
Romblón 112 Luzon
Linapacan 103 Luzon Calamianes
Corón 71 Luzon Calamianes
Batán 35 Luzon Batanes
Boracay 10 Visayas Visayas occidentals

Topografia[modifica]

Volcans principals de Filipines

Les illes són d'origen volcànic, formen part de l'Anell de Foc del Pacífic, i són la majoria muntanyenques. El punt més alt n'és el mont Apo a Mindanao, amb 2.954 m. El segon punt més alt és a Luzon al Pulag, amb 2.842 m.

L'arxipèlag de les Filipines geològicament forma part del cinturó mòbil situat entre la placa filipina, la conca sud de la mar de la Xina de la placa euroasiàtica i la placa de Sonda. La fossa de Filipines (o de Mindanao) és una fossa submarina de 1.320 km de longitud que es troba a l'est del cinturó mòbil de Filipines i és resultat de la col·lisió entre les plaques tectòniques. La placa filipina se submergeix (subducció) sota el cinturó mòbil uns 16 cm per any. La major profunditat, anomenada Galatea, arriba a 10.540 m. El sistema de falles de Filipines és una sèrie de falles sísmiques que produeixen diversos terratrèmols per any, encara que molts no se'n copsen.

A Filipines hi ha molts volcans actius: l'erupció més recent és la del Pinatubo a Luzon el 1991, que baixà de 1.745 m a 1.486 m després de l'erupció. La muntanya Mayon (2.463 m) n'és un altre dels volcans actius i té el con més perfectament format del món. Mayon té una història violenta de 47 erupcions des de 1616 i es tem aviat una altra erupció. El volcà Taal (311 m), també situat a Luzón, és un dels volcans de la dècada, amb 33 erupcions conegudes.

Les illes tenen planes costaneres estretes i molts ràpids corrents d'aigua. Hi ha poques planes àmplies o rius navegables. El riu més llarg n'és el Cagayan, o riu Gran de Cagayan al nord de Luzon, amb 354 km. A Mindanao, el riu més llarg n'és el Mindanao, que drena Maguindanao i altres parts del centre-oest de Mindanao. El riu Agusan drena l'est de Mindanao.

La major part de les illes solien estar cobertes de selva tropical. La tala il·legal ha reduït la cobertura forestal a menys del 10% de la superfície total.

Clima[modifica]

Mapa Köppen del clima de Filipines. En verd, clima humit subtropical; en blau fosc, equatorial; en blau mitjà, monsònic, i en blau clar, tropical de sabana
Tifó Hagupit (2014), a l'est de Filipines

El general, el clima de Filipines és tropical marítim, amb una estació freda relativa de desembre a febrer, quan prevalen els vents del nord-est, i una estació càlida, humida i plujosa, de maig a novembre, amb el monsó del sud-oest. Quan fa més calor és abans de l'arribada del monsó, entre març i maig, sobretot a l'interior i al centre de l'illa major. El mes més càlid és maig i el més fred, gener. A la costa est, hi ha clima equatorial, amb pluges tot l'any. Al nord-est, les boires marítimes que descarreguen pluja apareixen tot l'any també a les costes i vessants exposats. Les pluges solen descarregar en forma de tempestes a la vesprada, tret de l'època de tifons.[3]

A l'estiu, plou arreu de Filipines; a l'est, a les zones de clima equatorial, plou tot l'any. A l'est de les illes de Luzon, les Visayas, Samar i nord-est de Mindanao, cauen més de 1.000 mm a l'hivern, a causa dels vents del nord-est, perquè els monsons del sud-oest no les afecten tant. A Legazpi, a Luzon, cauen 3.100 mm anuals de pluja en 208 dies, amb un mínim de 150 mm a l'abril, i un màxim de 485 mm al novembre i 460 mm al desembre. Les temperatures oscil·len entre un mínim de 22-29ºC al gener i un màxim de 25-32ºC entre maig i setembre. A les illes del sud, Basilan, Sulu i Tawi-Tawi no hi ha un pic tan acusat a l'hivern: les pluges s'igualen entre 150 i 200 mm cada mes i la mitjana anual n'és de 2.160 mm.

A l'oest i centre de les illes es donen més els monsons d'estiu. A Santo Domingo de Basco, al nord, cauen 2.850 mm, amb un màxim de 420 mm a l'agost (20 dies de tempestes) i un mínim de 70 mm a l'abril (8 dies de tempestes). A l'hivern, refresca una mica més (19-24ºC); l'estiu és igual que a l'est. A l'interior, fa més calor a l'hivern. A San Fernando, entre 20 i 31ºC al gener, i a Manila, entre 24 i 30ºC a l'hivern, i entre 26 i 31ºC a l'estiu. A Manila, a l'interior de l'illa de Luzon, cauen 2.025 mm amb forta sequera a l'hivern, doncs cauen menys de 20 mm entre gener i abril, i a penes plou al febrer; en canvi, a l'agost cauen 475 mm en 22 dies i se superen els 200 mm entre juny i octubre. A les illes centrals, a Cebu, a l'interior de les Visayas, cauen 1.340 mm, i només se superen els 200 mm a l'octubre, amb menys de 50 mm al març i abril. La zona menys plujosa de Filipines en la badia de Sarangani, al sud de Mindanao, amb sols 1.000 mm ben repartits.

A les muntanyes plou més per l'exposició al vent. A Baguio, a l'illa de Luzon, a 1.500 m d'altitud, cauen 4.120 mm, amb més de 900 mm a juliol i agost, i menys de 50 mm entre desembre i març. Les temperatures són més fresques; de 12 a 22ºC a l'hivern i de 16 a 25ºC abans de les pluges importants, a l'abril i maig.

Els tifons solen afectar només el sud de Filipines, especialment el centre i sud de Mindanao, el sud de Palawan i les illes petites meridionals, entre maig i desembre. En destaquen el tifó Bopha, al desembre de 2012, l'Hagupit, al 2014, i el Tembin, al 2017.

Vegetació[modifica]

Al bosc pluvial destaca la caoba filipina (Shorea), una gran varietat d'epífites i sapròfites. Hi ha moltes coníferes, els bambús hi formen masses, i hi ha moltes espècies de palmeres l'àrea de distribució de les quals arriba a 2.000 m d'altitud, entre un conjunt de falgueres, lianes i flors; a Mindanao, creix també l'eucaliptus, típic exemple de la flora austral. A les ribes, destaquen els cocoters i els manglars. Els arrossars, a vegades conreats en imponents terrasses artificials, se succeeixen en petites parcel·les i alternen amb les plantacions que tenen una estructura més compacta.

Àrees protegides de Filipines[modifica]

A Filipines hi ha 559 àrees protegides, que cobreixen un total de 45.762 km², el 15,32% del territori, i 21.269 km² d'àrees marines, l'1,16% del total d'1.835.028 km² que pertanyen a l'arxipèlag. D'aquestes, 60 són conques forestals, 28 parcs naturals, 33 paisatges protegits, 6 santuaris i refugis de pesca i 133 santuaris marins. A més, hi ha 2 reserves de la biosfera de la UNESCO, 3 llocs Patrimoni de la humanitat i 7 llocs Ramsar. BirdLife International reconeix 117 llocs d'importància per a les aus, amb 593 espècies, que cobreixen 32.300 km², i 10 llocs d'aus endèmiques, amb 258 espècies endèmiques.[4][5]

El Departament de Medi Ambient i Recursos Naturals de Filipines, responsable de la gestió de l'explotació, desenvolupament, utilització i conservació dels recursos naturals, considerava, al 2012, 240 àrees protegides a Filipines, de les quals 35 eren considerades parcs nacionals, que al juny de 2018 se n'ampliaren a 94, en realitat totes les terres de domini públic designades pel sistema d'àrees protegides nacionals amb la finalitat de conservar les plantes i animals nadius, els seus habitants associats i la diversitat cultural.[6][7]

Referències[modifica]

  1. Diccionario Enciclopédico hispano-americano, Tom VIII, pàg. 371. Segons aquesta analogia, si les segones pertanyen a Amèrica, les primeres corresponen a Àsia.
  2. Vegeu: General Information (en anglés).
  3. «Climate-Philippines». Climates to travel-World Climate Guide. [Consulta: 28 agost 2018].
  4. «Philippines, Asia & Pacific». Protected planet. [Consulta: 29 agost 2018].
  5. «Philippines». BirdLife International. [Consulta: 29 agost 2018].
  6. «Biodiversity Management Bureau». Department of Environment and natural resources, Republic of the Philippines. [Consulta: 29 agost 2018].
  7. «Republic Act 11038». Biodiversity Management Bureau. [Consulta: 29 agost 2018].

Vegeu també[modifica]