Geolocalització

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La geolocalització és la capacitat per obtenir la ubicació geogràfica real d'un objecte, com un radar, un telèfon mòbil o un ordinador connectat a Internet. La geolocalització pot referir-se a la consulta de la ubicació, o bé per a la consulta real de la ubicació. El terme geolocalització està estretament relacionat amb l'ús de sistemes de posicionament, però pot distingir-se d'aquests per una major èmfasi en la determinació d'una posició significativa (per exemple, una adreça d'un carrer) i no només per un conjunt de coordenades geogràfiques. Aquest procés és generalment emprat pels sistemes d'informació geogràfica, un conjunt organitzat de maquinari i programari, més dades geogràfiques, que es troba dissenyat especialment per capturar, emmagatzemar, manipular i analitzar en totes les seves possibles formes la informació geogràfica referenciada.

Mitjans[modifica | modifica el codi]

Per qualsevol geolocalitzador, el motor de posicionament utilitza sovint el mètode de la radioajuda. Per exemple, Estafi Difference Of Arrival (TDOA) per a la precisió. Els sistemes TDOA sovint utilitzen pantalles d'assignació o altres sistemes d'informació geogràfica. Quan un senyal de GPS no està disponible, les aplicacions de geolocalització poden utilitzar la informació de les torres telefòniques per a triangular la posició aproximada, un mètode que no és tan precís com el GPS, però que ha millorat molt en els últims anys.[1] Això està en contrast amb les tecnologies de radiolocalització anteriors, per exemple la Radiogoniometria en la qual s'aconsegueix una línia de rodament a un transmissor com a part del procés. Internet i la geolocalització web es poden realitzar mitjançant l'associació d'una ubicació geogràfica, com l'adreça de Protocol d'Internet (IP), l'adreça MAC, RFID, factures, el sistema de posicionament Wi-Fi, les empremtes digitals o les coordenades d'un dispositiu GPS. En general, la geolocalització funciona observant automàticament una adreça IP en un servei WHOIS i recuperant l'adreça física.[2]

Les dades de localització d'adreces IP poden incloure informació com: el país, la regió, la ciutat, el codi postal, la latitud, la longitud i la zona horària. També es poden determinar altres paràmetres com: el nom de domini, la velocitat de connexió, ISP, el llenguatge, els proxies, nom de l'empresa, US DMA / MSA, els codis NAICS, i la llar o negoci.

De vegades la geolocalitzaciónpot emprar-se de forma deductiva, un exemple va ser el crowdsourcing realitzat per buscar i determinar la posició dels videos dels camps d'entrenament, combat i decapitacions a Síria. Aconseguit mitjançant la comparació de les característiques detectades en el video, amb bases de dades cartogràfics disponibles públicament, tals com Google Earth, tal com s'explica en llocs web com Bellingcat.[3][4]

Geolocalització de coordenades[modifica | modifica el codi]

La paraula de geolocalització també es refereix a les coordenades de latitud i longitud d'un lloc determinat. Terme i definició estandarditzada per la norma ISO/IEC 19.762-5: 2008.

Migració d'aus

Geolocalització en biologia i ecologia[modifica | modifica el codi]

En el camp de la biologia i l'ecologia, la paraula de geolocalització també s'empra per referir-se al seguiment de la migració d'animals. Basat, per exemple, en l'historial de temps de llum solar, la temperatura de l'aigua o la profunditat, mesura per un instrument unit a l'animal. Són emprats instruments com els microxips implantats o el seguiment per satèl·lit. I també l'ús del Registrador de dades.

Geolocalització en la intel·ligència comercial[modifica | modifica el codi]

En el camp de l'empresa, la geolocalització és utilitzada per companyies per entendre l'entorn en relació als seus punts de venda i consumidors. La denominada intel·ligència de localització permet resoldre un problema particular a través de l'obtenció d'una visió significativa de les relacions de dades geoespaciales.

Geolocalització en educació[modifica | modifica el codi]

L'Informe Horizon 2012 d'Educació Superior a Iberoamèrica, ja marcava la geolocalització com una de les tendències educatives a implantar-se en els següents dos o tres anys.[5] El desenvolupament d'aquesta tendència s'ha vist afavorit per l'ús creixent de l'Aprenentatge electrònic mòbil a l'aula. D'altra banda, no és indispensable un dispositiu mòbil per la geolocalització, ja que també es pot realitzar des d'un ordinador, on l'estudiant té a la seva disposició el núvol per albergar i compartir mapes, rutes, llocs d'interès, etc., útils per al seu aprenentatge. La geolocalització afavoreix la vinculació de l'estudiant a un projecte en el seu entorn, el qual es converteix en significatiu i li ajuda a conèixer aspectes propis de la comunitat en la qual viu.[6]

Geolocalizació dels visitants en Internet[modifica | modifica el codi]

Amb la geolocalització IP és possible realitzar un seguiment de la ubicació dels visitants, utilitzant la base de dades de geolocalización IP, o una API. Els visitants podran ser geolocalitzades a qualsevol ciutat, regió o país.

L'adreça IP és una tecnologia que s'empra en Internet i assigna catàlegs d'adreces IP per paràmetres, tals com la ubicació geogràfica (país, regió, estat, ciutat i codi postal), el tipus de connexió, proveïdor de serveis Internet (ISP), informació de proxy i més.

A l'adreça IP se li coneix també com: tecnologia de geolocalització. Aquesta informació és utilitzada per les empreses per a la segmentació. Segmentació que pot ser mesurada mitjançant la seva audiència, o basar-se a la pàgina web o també basada en les visites. A més de per: el contingut de la localització (o lloc web de localització), gestió digital de drets, la personalització de continguts, la detecció de fraus en línia, la cerca localitzada, la gestió del trànsit i la distribució de continguts.

Estàndards[modifica | modifica el codi]

Algunes normes són: ISO 3166, FIPS, INSEE, Geonames, la IATA i la OACI.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. TechHive.
  2. Geolocation and Federalism on the Internet: Cutting Internet Gambling’s Gordian Knot.[1]
  3. «Crowd-Funded Journalists Geo-Locate ISIS Training Camp Using the Militants' Own Photos».
  4. «This hobbyist-turned-journalist is a one-man digital detectiu agency».
  5. Perspectives tecnològiques: educació superior a Iberoamèrica 2012-2017.[2]
  6. «Tendències i aplicacions de les TIC en l'àmbit educatiu».