Georg Ernst Stahl
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 octubre 1659  Ansbach | ||
| Mort | 14 maig 1734 (74 anys) Berlín | ||
| Formació | Universitat de Jena | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Halle | ||
| Ocupació | metge, professor universitari, químic, cirurgià, filòsof | ||
| Ocupador | Universitat de Halle | ||
| Membre de | |||
| Professors | Rudolf Wilhelm Crause (en)  | ||
| Alumnes | Michael Alberti | ||
| Influències | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Catharina Margaretha Stahl Barbara Eleonora Stahl Regina Elisabeth Stahl | ||
| Fills | Johann August Stahl (  ) Catharina Margaretha StahlChristina Catharina Sophia Stahl ( ) Catharina Margaretha StahlEleonora Stahl ( ) Barbara Eleonora StahlRegina Ernestina Stahl ( ) Regina Elisabeth StahlGeorg Ernst Stahl Jr. ( ) Regina Elisabeth StahlCatharina Louise Charlotte von Böhmer ( ) Regina Elisabeth StahlSophia Rosina Stahl ( ) Regina Elisabeth Stahl | ||
| Pares | Johann Lorenz Stahl i Marie Sophie Stahl | ||
   | |||
Georg Ernst Stahl (Ansbach, 22 d'octubre de 1659 o 21 d'octubre de 1660[1] – Berlín, 14 o 24 de maig de 1734) va ser un químic i metge alemany.
Nasqué a Ansbach. Es va graduar en medicina a la Universitat de Jena el 1683, va passar a ser metge de la cort del duc Johann Ernst de Sachsen Weimar el 1687. Des de 1694 a 1716 va ser catedràtic de medicina a la Universitat de Halle, i va ser nomenat metge del rei Frederic Guillem I de Prússia a Berlín on morí.
En química és recordat per la teoria obsoleta del flogist encara que essencialment era obra de J.J. Becher. Proposà una visió de la fermentació que és similar a la posterior de Justus von Liebig. En medicina era practicant d'un sistema animístic, en oposició al materialisme de Hermann Boerhaave i Friedrich Hoffmann.
Entre les seves nombroses obres destaca Zymotechnia fundamentalis sive fermentalionis theoria generalis (1697), amb les hipòtesis del flogist; Specimen Becherianum (1702); Experimenta, observationes, aniniadversiones ... chymicae et physicae (1731); Theoria medica vera (1707); Ars sanandi cum expectalione (1730).
Notes
[modifica]- ↑ Asimov, Isaac. «Stahl, Georg Esrnest». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 131. ISBN 8429270043.
Bibliografia
[modifica]
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
- Carvallo, Sarah «[Stahl, Leibniz, Hoffmann and breathing]». Revue de synthèse / Centre international de synthèse, 127, 1, 2006, pàg. 43–75. PMID: 17153053.
- Magyar, László András «[Stahl on disease of courtiers]». Orvosi hetilap, 146, 48, novembre 2005, pàg. 2468–9. PMID: 16408388.
- Helm, J. «["Quod naturae ipsae sint morborum medicatrices." Hippocratism of Georg Ernst Stahl]». Medizinhistorisches Journal, 35, 3-4, 2000, pàg. 251–62. PMID: 11210365.
- Konert, J. «Academic and practical medicine in Halle during the era of Stahl, Hoffmann, and Juncker». Caduceus (Springfield, Ill.), 13, 1, 1997, pàg. 23–38. PMID: 9357114.
- Gyözö, B. «[Friedrich Hoffmann and Georg Ernst Stahl, classic representatives of baroque medicine]». Orvosi hetilap, 137, 10, març 1996, pàg. 531–3. PMID: 8713669.
- Kaiser, W. «[Georg Ernst Stahl (1659-1734)--on the 250th anniversary of his death 14 May 1984]». Zeitschrift für die gesamte innere Medizin und ihre Grenzgebiete, 39, 15, agost 1984, pàg. 371–6. PMID: 6388168.
- Bednarczyk, A. «[Antimechanistic materialism in the 18th century philosophy of medicine. G. E. Stahl (1659-1734) and animism]». Archiwum historii medycyny, 44, 2, 1981, pàg. 163–87. PMID: 7025787.
- SCHULTHEISZ, E. «[Georg Ernst Stahl.]». Orvosi hetilap, 105, maig 1964, pàg. 942–3. PMID: 14159866.
- HARMS, E. «George Ernest STAHL (1660-1734)». The American journal of psychiatry, 117, octubre 1960, pàg. 366–7. PMID: 13711627.