Georg Kremnitz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
3 juny 1945 (73 anys) Ellwangen (Jagst) |
| Activitat | |
| Ocupació | Lingüista i romanista |
| Premis | |
 | |
Georg Kremnitz (Ellwangen, Württemberg, 3 de juny de 1945) és un lingüista alemany. Estudià romanística a les universitats de Göttingen, Montpeller i Tübingen i posteriorment ha estat professor a les universitats de Münster i de Viena.
Ha dedicat una llarga sèrie de treballs a temes de sociolingüística i història de la llengua occitana: Versuche zur Kodifizierung des Okzitanischen ['Assaig de codificació de l'occità'] (1974), Das Okzitanische ['L'occità'] (1981) i Entfremdung, Selbsbefreiung und Norm ['Alienació, autoalliberament i norma'] (1982), entre d'altres. Les seves recerques s'han orientat també cap al català i el crioll de la Martinica: Sprachen im Konflikt, Theorie und Praxis der katalanischen Soziolinguistik (1979) ['Llengües en conflicte, teoria i pràctica de la sociolingüística catalana'].
El 2012 rebé el Premi Internacional Ramon Llull. Des de 2014 és membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans. El 2017 rebé el Prèmi Robèrt Lafont.[1]
Referències[modifica]
- ↑ «La consellera de Cultura presideix la cerimònia de lliurament dels VII premis Pompeu Fabra i del V Premi Robèrt Lafont». Generalitat de Catalunya, 23-10-2018.
Enllaços externs[modifica]
- «Georg Kremnitz». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
