Georg Ossian Sars
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 abril 1837  Florø (Noruega) | ||
| Mort | 9 abril 1927 (89 anys) Oslo (Noruega) | ||
| Sepultura | Cementiri del Nostre Salvador, 9154 (1927–) | ||
| Formació | Universitat d'Oslo - doctorat | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Biologia marina i zoologia | ||
| Ocupació | biòleg marí, carcinòleg, il·lustrador, zoòleg, biòleg d'aigua dolça, professor universitari, col·lecionista científic | ||
| Ocupador | Universitat d'Oslo, catedràtic (1874–1918) | ||
| Membre de | Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Reial Societat d'Edimburg Reial Societat Fisiogràfica de Lund Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Reial Acadèmia Sueca de Ciències Societat Reial de Lletres i Ciences de Noruega Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia Prussiana de les Ciències | ||
| Participà en | |||
| 1876 | The Norwegian North-Atlantic Expedition 1876–1878 (en)  |
||
| Obra | |||
| Abrev. zoologia | Sars G.O. | ||
| Família | |||
| Pares | Michael Sars i Maren Sars | ||
| Germans | Ernst Sars Mally Lammers Eva Nansen | ||
| Premis | |||
Georg Ossian Sars (Florø, 20 d'abril, 1837 - Oslo, 9 d'abril, 1927, Oslo), va ser un zoòleg noruec. Estava particularment interessat en la sistemàtica dels crustacis.
Biografia
[modifica]- Origen i educació
Georg Ossian Sars va ser el quart fill del clergue i zoòleg Michael Sars i la seva dona Maren Cathrine, de soltera Welhaven (1811–1898), germana del poeta Johan Sebastian Welhaven. Va créixer a Manger, a l'illa de Radøy, on el seu pare havia estat pastor des del 1839. A partir del 1852, va assistir a l'Escola Catedralicia de Bergen. Dos anys més tard, la família es va traslladar a la capital, Christiania (avui Oslo), perquè Michael Sars havia estat nomenat professor associat a la Universitat Reial de Sant Frederic, i Ossian es va transferir a l'Escola Catedralicia d'allà. A partir del 1857, va estudiar medicina i història natural a Christiania. Inspirat per un llibre del zoòleg suec Vilhelm Lilljeborg, va descobrir el seu interès pels crustacis.[1] Com a estudiant, va acompanyar el seu pare en excursions d'estiu per Noruega. En els seus primers articles, va descriure nombroses espècies noves de copèpodes, isòpodes, ostracodes i marisc. El 1862, va rebre la Medalla d'Or del Príncep Hereu (Kronprinsens gullmedalje) per un treball sobre els crustacis d'aigua dolça de Noruega.[2][3]
Carrera científica
[modifica]Començant amb una beca el 1864, Sars va treballar principalment en el camp de la ciència pesquera fins al 1870. Va descobrir que els ous de bacallà suren prop de la superfície i, per tant, estan exposats als corrents oceànics. Fins aleshores, s'havia assumit que, com els ous d'arengada de l'Atlàntic, s'enfonsaven al fons i s'hi adherien. En els anys següents, Sars va determinar que els ous no només del bacallà, sinó de gairebé totes les espècies de peixos comercialment importants a Noruega, són pelàgics. Durant aquest temps, també va investigar els crustacis i va establir la subclasse Myodocopa (1866) i els ordres de branquiòpodes (Anostraca 1867), Notostraca (1867), Myodocopida (1866), Platycopida (1866), Podocopida (1866) i Lophogastrida (1870) en sistemàtica zoològica.[4] Les concos traques (Conchostraca SARS 1867) estan actualment en debat científic sobre el seu estatus com a taxon vàlid.
El 1870, Sars va tornar a la Universitat de Christiania, on el 1874 va ser nomenat professor de zoologia, succeint Halvor Rasch (1805–1803). Durant aquest temps, Ossian Sars va completar diverses publicacions iniciades pel seu pare, que havia mort el 1869. Ja era considerat un excel·lent carcinòleg i, per tant, també va tenir accés a material recopilat d'expedicions científiques. Per exemple, va processar els exemplars de Cumacea de les expedicions àrtiques sueques d'Otto Torell el 1861 i d'Adolf Erik Nordenskiöld el 1868, així com de l'expedició atlàntica del HMS Josephine el 1869.[5]
L'hivern de 1875/76, va viatjar a la Mediterrània, visitant principalment Itàlia, però també Malta i Tunísia. En tornar, va fundar una nova revista científica, l'"Archiv for Mathematik og Naturvidenskap" (Arxiu de Matemàtiques i Ciències Naturals), amb els seus col·legues professors Sophus Lie i Jakob Worm Müller (1834–1889). Durant els anys següents, va publicar diversos articles sobre gambes mísids, Cumacea, isòpodes i ostràcodes, que havia portat dels seus viatges.[5] Va romandre com a editor de la revista durant la resta de la seva vida, i la seva fundació va portar a gairebé duplicar les publicacions científiques a Noruega.[6] Es va convertir en la veu noruega dels nous moviments científics a Europa. Juntament amb el seu germà, l'historiador Ernst Sars, aviat va ser conegut com el defensor més destacat del darwinisme a Noruega.[7]
De 1876 a 1878, Sars, juntament amb el meteoròleg Henrik Mohn, va dirigir l'Expedició Àrtica Noruega a bord del vaixell de vapor Vøringen. Cada estiu, el vaixell navegava per l'Oceà Àrtic europeu, així com parts del mar de Groenlàndia oriental davant de Spitsbergen i el mar de Barents occidental. Mentre que Mohn estava interessat en la influència del mar en el clima de Noruega i en els corrents oceànics, Sars es va centrar en comprendre les migracions de peixos i descobrir i descriure animals marins prèviament desconeguts, en particular els de les profunditats marines. Ambdues coses van tenir èxit. Sars i els seus col·legues van descriure aproximadament 300 espècies noves.[8] Després de l'expedició, va poder crear un mapa de les migracions de fresa del bacallà des del mar de Groenlàndia i el mar de Barents fins a les illes Lofoten. La càrrega de treball de Sars va ser enorme: mentre preparava i dirigia l'expedició, va publicar una obra completa sobre els mol·luscs àrtics de Noruega el 1878.
La seva carrera científica posterior es va centrar cada cop més en els crustacis. Com a expert reconegut internacionalment, va processar material de diverses expedicions estrangeres, inclosa l'Expedició Challenger britànica. Va escriure dotze tractats sobre crustacis del mar Càspi, que li havien estat enviats per diverses expedicions russes, i d'altres sobre els dels llacs africans. Fins i tot en els seus últims anys, va processar material d'expedició del príncep Albert I de Mònaco. Va establir altres ordres com el Monstrilloida (1901), l'Harpacticoida (1903) i el Calanoida (1903) o el Siphonodentalium.[4]
A partir de la dècada de 1880, va fer portar fang sec de llacs de diversos continents per poder observar puces d'aigua, copèpodes i ostracodes que sortien dels seus ous en un aquari d'aigua dolça. Gradualment, va examinar fang d'Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Brasil, Argentina, Algèria, Índia, Xina, Sumatra, Geòrgia del Sud i la Malàisia britànica.[9]
L'obra principal d'Ossian Sars és *An Account of the Crustacea of Norway*, publicada en nou volums entre 1890 i 1928 pel Museu de Bergen. En ella, va presentar el món dels crustacis noruecs a través de descripcions concises i dibuixos excel·lents.[10]
Darrers anys
[modifica]- Anys posteriors
El 1918, Ossian Sars va rebre l'estatus d'emèrit. Tanmateix, se li va permetre mantenir el seu laboratori a la universitat. També va continuar rebent el seu salari. Sars va continuar la seva feina fins poc abans de la seva mort. Va morir després d'una breu malaltia només dues setmanes abans del seu 90è aniversari.
Família
[modifica]
Georg Ossian Sars mai es va casar. Com el seu germà Ernst, va viure amb la seva mare fins a la seva mort el 1898. Després d'això, els germans van viure amb la seva germana Mally (1850–1929) i el seu marit, el cantant i compositor Thorvald Lammers. La seva germana petita Eva es va casar amb Fridtjof Nansen.
Honors
[modifica]La Universitat d'Uppsala va atorgar a Ossian Sars un doctorat honoris causa el 1877. El 1882, va ser elegit membre de la "Leopoldina" (Akademie der Wissenschaften).[11] La Societat Linneana de Londres li va atorgar la Medalla Linné el 1910. El 1892, va ser nomenat cavaller i el 1911 Comandant de l'Orde de Sant Olaf. Des del 1896, va ser membre corresponent de l'Acadèmia Russa de les Ciències[12] a Sant Petersburg, i des del 1898 de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències. També va ser nomenat membre honorari de la Royal Society d'Edimburg el 1920.[13]
Diversos accidents geogràfics porten el nom de Sars, com ara l'illa de Sarsholmen, el llac Sarsvatnet, el mont Ossian Sarsfjellet (tots a Svalbard), el cràter volcànic Sarskrateret a Jan Mayen, el banc de sorra de Sarsbanken al mar de Noruega i l'estret de Sars (Proliw Sarsa) entre l'illa de Freden i l'illa d'Eva Liv a la Terra de Franz Josef. La reserva natural d'Ossian Sars a Svalbard també porta el seu nom. Diversos vaixells de recerca noruecs han estat batejats com a G. O. Sars. La revista Sarsia (des del 2005: Marine Biology Research) i el Centre Sars de Biologia Molecular Marina porten el nom de Michael i Ossian Sars.
Referències
[modifica]- ↑ Marit E. Christiansen: Georg Ossian Sars (1837–1927), the great carcinologist of Norway, S. 143.
- ↑ Kronprinsens gullmedalje, abgerufen am 5. August 2015.
- ↑ Marit E. Christiansen: Georg Ossian Sars (1837–1927), the great carcinologist of Norway, S. 144.
- 1 2 Joel W. Martin, George E. Davis: An Updated Classification of the Recent Crustacea (PDF; 757 kB). Natural History Museum of Los Angeles County, Science Series 39, 2001.
- 1 2 Marit E. Christiansen: Georg Ossian Sars (1837–1927), the great carcinologist of Norway, S. 145.
- ↑ Arild Stubhaug: Es war die Kühnheit meiner Gedanken. Der Mathematiker Sophus Lie. Springer-Verlag, Berlin Heidelberg 2013, ISBN 82-03-22297-8, S. 256 (eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche – norwegisch: Det var mine tankersdjervhet – Mathematikeren Sophus Lie. Oslo 2000. Übersetzt von Kerstin Hartmann-Butt).
- ↑ Arild Stubhaug: Es war die Kühnheit meiner Gedanken. Der Mathematiker Sophus Lie, S. 259.
- ↑ Marit E. Christiansen: Stormfullt hav. Den Norske Nordhavs-Expedition. 1876–1878 auf der Website des Naturhistorischen Museums Oslo, 9. Februar 2009, überarbeitete Version vom 24. Februar 2012, abgerufen am 7. August 2015.
- ↑ Marit E. Christiansen: Georg Ossian Sars (1837–1927), the great carcinologist of Norway, S. 150f.
- ↑ Geir Hestmark: G O Sars. In: Norsk biografisk leksikon (norwegisch).
- ↑ Mitgliedseintrag von Georg Ossian Sars bei der Deutschen Akademie der Naturforscher Leopoldina, abgerufen am 1. Mai 2022.
- ↑ Ausländische Mitglieder der Russischen Akademie der Wissenschaften seit 1724: Sars, Georg Ossian. Russische Akademie der Wissenschaften, abgerufen am 5. April 2020 (russisch)
- ↑ Fellows Directory. Biographical Index: Former RSE Fellows 1783–2002. (PDF-Datei) Royal Society of Edinburgh, abgerufen am 5. April 2020.