George Galloway (polític)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el polític escocès. Vegeu-ne altres significats a «George Galloway».
Infotaula de personaGeorge Galloway
George Galloway 2007-02-24.jpg
Biografia
Naixement16 agost 1954 (65 anys)
Dundee (Escòcia)
  Membre del 55è Parlament del Regne Unit 

30 març 2012 – 30 març 2015 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Bradford West (en) Tradueix


  Membre del 54è Parlament del Regne Unit 

5 maig 2005 – 12 abril 2010 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Bethnal Green and Bow (en) Tradueix


  Membre del 53è Parlament del Regne Unit 

23 octubre 2003 – 11 abril 2005 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Glasgow Kelvin (en) Tradueix

  Membre del 53è Parlament del Regne Unit 

7 juny 2001 – 23 octubre 2003 (expulsió d'un partit polític)
Circumscripció electoral: Glasgow Kelvin (en) Tradueix


  Membre del 52è Parlament del Regne Unit 

1r maig 1997 – 14 maig 2001 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Glasgow Kelvin (en) Tradueix


  Membre del 51è Parlament del Regne Unit 

9 abril 1992 – 8 abril 1997 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Glasgow Hillhead


  Membre del 50è Parlament del Regne Unit 

11 juny 1987 – 16 març 1992 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Glasgow Hillhead

Dades personals
FormacióHarris Academy (en) Tradueix
Activitat
OcupacióPolític, columnista, escriptor polític, locutor de ràdio i activista per la pau
PartitPartit del Respecte (2004–2016)
Partit Laborista (1967–2003)

Lloc webLloc web
IMDB: nm1544210 Facebook: OfficialGeorgeGalloway Twitter: georgegalloway
Modifica les dades a Wikidata

George Galloway (Dundee, 16 d'agost de 1954) és un polític, locutor i escriptor escocès. Entre 1987 i 2015, excepte pel període entre 2010 i 2012, fou representant electe de la Cambra dels Comuns del Parlament britànic per quatre circumscripcions diferent, primer pel Partit Laborista i més tard pel Partit del Respecte. Després d'esdevenir el parlamentari més jove del Partit Laborista escocès l'any 1981, fou secretari general de l'associació caritativa londinenca War on Want des de 1983 fins que fou escollit membre del Parlament per Glasgow Hillhead (més tard Glasgow Kelvin) a les eleccions generals de 1987. L'any 2003, fou expulsat del Partit Laborista per donar mala reputació al partit,[1] incloent llençant crides als àrabs per a lluitar contra les tropes britàniques.[2]

El 2004 esdevingué membre de Respecte–La Coalició d'Unitat, més tard conegut com el Partit del Respecte, esdevenint el seu màxim dirigent a finals de 2013.[3] Havent decidit aspirar a la re-elecció per Glasgow Kelvin, es presentà pel seu nou partit a les eleccions generals de 2005 per Bethnal Green and Bow, obtenint l'escó de la diputada laborista Oona King per a un sol mandat.[4] A les eleccions generals de 2010 no aspirà a la re-elecció i no retornà a la Cambra dels Comuns fins a les eleccions generals de 2012, en les que obtingué l'escó per Bradford West, per després perdre'l a les eleccions generals de 2015.[5] Com a candidat del Partit del Respecte aspirà a eleccions municipals de Londres de 2016, però perdé davant del candidat laborista, Sadiq Khan; acabant en setè lloc amb 1.4% del vot.[6] A les eleccions generals de 2017 es presentà com a independent per a la circumscripció de Manchester Gorton, obtenint el 5.7% del vot.

Inicialment fou considerat detractor de Saddam Hussein, però més tard fou acusat per David Aaronovitch i Christopher Hitchens de donar suport al dirigent iraquià quan la política occidental esdevingué ser de rebuig, una acusació que sempre rebutjà.[7][8][9] L'any 2005 testificà davant del Senat d'Estats Units per uns presumptes cobraments il·lícits del Programa Petroli per Aliments de Nacions Unides.[10] Galloway dóna suport al poble palestí en el conflicte israelià-palestí, oposant-se al sionisme, i estigué implicat activament en la campanya de combois d'ajuda humanitària Viva Palestina.[11]

Galloway donà suport a Jeremy Corbyn des de la formació de la seva candidatura per a liderar el Partit Laborista fins a la subsegüent victòria el setembre de 2015.[12] Al referèndum de permanència a la UE de 2016 defensà la retirada del Regne Unit, fent campanya amb l'organització transversal pro-Brexit Grassroots Out,[13] mentre que abans de les eleccions al Parlament Europeu de 2019 anuncià per twitter que, "per només un cop a la vida", donava suport al Partit del Brexit de Nigel Farage.[14][15]

Referències[modifica]

  1. Tempest, Matthew. «Galloway expelled from Labour» (en anglès). The Guardian, 23-10-2003. [Consulta: 23 agost 2019].
  2. McSmith, Andy. «George Galloway: The political rebel with a cause» (en anglès). The Independent, 31-03-2012. [Consulta: 23 agost 2019].
  3. Pidd, Helen. «Who is the leader of the Respect party these days?» (en anglès). The Guardian, 28-10-2013. [Consulta: 23 agost 2019].
  4. «George Galloway profile» (en anglès). BBC News, 17-07-2007. [Consulta: 23 agost 2019].
  5. «Respect leader George Galloway 'broke election law'» (en anglès). BBC News, 08-05-2015. [Consulta: 23 agost 2019].
  6. «London Elections 2016, Candidates & Results» (en anglès). BBC News, 07-05-2016. [Consulta: 23 agost 2019].
  7. Aaronovitch, David. «Lies and the Left» (en anglès). The Observer, 27-04-2003. [Consulta: 23 agost 2019].
  8. Hitchens, Christopher. «Unmitigated Galloway» (en anglès). Weekly Standard, 30-05-2005. [Consulta: 23 agost 2019].
  9. Scott, Kirsty. «Special Reports: Two views of George: all heart or a pain in the neck» (en anglès). The Guardian, 23-04-2003. [Consulta: 23 agost 2019].
  10. Jeffrey, Simon. «Galloway defends himself at US Senate» (en anglès). The Guardian, 17-05-2005. [Consulta: 23 agost 2019].
  11. Grossman, Michelle Malka. «Anti-Israel Politician Loses UK Parliament Seat in Election» (en anglès). The Jerusalem Post, 2015. [Consulta: 23 agost 2019].
  12. Hill, Dave. «George Galloway: if I was Jeremy Corbyn I'd want me to be London mayor» (en anglès). The Guardian, 25-11-2015. [Consulta: 23 agost 2019].
  13. Mance, Henry. «George Galloway joins anti-EU rally as Brussels talks reach climax» (en anglès). Financial Times, 19-02-2016. [Consulta: 23 agost 2019].
  14. Williams, Martin. «Socialist George Galloway under fire for backing Nigel Farage's Brexit Party in EU elections» (en anglès). The Herald, 18-04-2019. [Consulta: 23 agost 2019].
  15. Newsdesk. «Brexit: George Galloway reveals his support for Nigel Farage's party» (en anglès). The National, 18-04-2019. [Consulta: 23 agost 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Galloway
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a George Galloway (polític)


Parlament del Regne Unit
Precedit per:
Roy Jenkins


Electe per Glasgow Hillhead
1987-1997


circumscripció abolida
Nou districte electoral Electe per Glasgow Kelvin
1997-2005


circumscripció abolida
Precedit per:
Oona King


Electe per Bethnal Green and Bow
2005-2010


Succeït per:
Rushanara Ali
Precedit per:
Marsha Singh


Electe per Bradford West
2012-2015


Succeït per:
Naz Shah
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Arshad Ali


Líder del Partit del Respecte
2013–2016


partit dissolt