George Gamow

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGeorge Gamow
Biografia
Naixement(ru) Георгий Антонович Гамов Modifica el valor a Wikidata
4 març 1904 Modifica el valor a Wikidata
Odessa (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1968 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Boulder (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentBoulder Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Sant Petersburg
Universitat d'Odessa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiAlexander Friedmann i Yurii Aleksandrovich Krutkov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballFísica teòrica i astrofísica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAstrofísic, físic, inventor, escriptor, físic nuclear, professor d'universitat, cosmòleg i bioquímic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colorado a Boulder (1956–1968)
Universitat de Califòrnia a Berkeley (1954–1956)
Universitat George Washington (1934–1954)
V.G. Khlopin Radium Institute (en) Tradueix (1931–1933)
Institut Niels Bohr (1928–1931) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsAlexander Friedmann Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1939Projecte Manhattan Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralRalph Asher Alpher i Vera Rubin Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBarbara Perkins Gamow (1958–) Modifica el valor a Wikidata
FillsIgor Gamow Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
nevozvrashchentsy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 6220 Modifica els identificadors a Wikidata

George Gamow (4 de març de 1904 - Boulder, Colorado (EUA) 19 d'agost de 1968) nascut Gueorgui Antónovitx Gàmov, en rus: Гео́ргий Анто́нович Га́мов, va ser un físic i cosmòleg estatunidenc d'origen ucraïnès. Va treballar en camps tan dispars com el nucli atòmic, la formació estel·lar, la nucleosíntesi estel·lar, la nucleocosmogènesi i la genètica. Va exercir un important paper en el desenvolupament de la teoria del Big Bang, segons la qual l'Univers es va originar a partir d'un estat extremadament dens i calent fa 13.800 milions d'anys i des de llavors no ha deixat d'expandir-se.

Va néixer a Odessa, que llavors pertanyia a l'imperi Rus i actualment es troba a Ucraïna. Va estudiar a Odessa i a Leningrad i de jove va treballar en diversos laboratoris de ciutats europees com Göttingen, Copenhaguen i Cambridge per finalment tornar a la Unió Soviètica. Però el clima opressiu del règim soviètic el va empènyer a escapar-se. Després de dos intents de fuga frustrats, el 1933, aprofitant un permís per a ell i la seva esposa per assistir a la Conferència Solvay a Brussel·les, va decidir no tornar més a la Unió Soviètica. El 1934 va traslladar-se als Estats Units on realitzaria els seus treballs més importants i on residiria la resta de la seva vida.

Va ser professor a la George Washington University a Washington DC (1934) i el 1956 es trasllada a la Universitat de Colorado a Boulder.

Gamow va donar suport a la teoria del Big Bang des del principi i el 1948 va publicar un article, juntament amb Ralph Alpher, en què explicava la formació d'heli en l'univers primitiu i els nivells actuals d'heli i hidrogen a l'univers. Aquest model es coneix com la teoria Alpher-Bethe-Gamow. El nom de Hans Bethe hi va ser afegit per Gamow per fer un joc de paraules amb les tres primeres lletres de l'alfabet grec alpha beta gamma, encara que Bethe no va tenir res a veure amb l'article.

El 1946 va predir que el Big Bang havia donat lloc a la radiació còsmica de fons que va ser detectada el 1965 per Arno Penzias i Robert Wilson.

També es va interessar per l'evolució de les estrelles i, en concret, per com es genera l'energia en elles, i per temes relacionats amb la genètica.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Gamow

Bibliografia[modifica]

  • Moore, Pete. E=mc2, The great ideas that shaped our world, pàgs. 84-86. New Burlington Books, London 2003. ISBN 186155317X