George Lewis

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGeorge Lewis
George Lewis clarinet fingers Kubrick 1950.JPG
George Lewis en plena actuació el 1950
Dades biogràfiques
Naixement 13 de juliol de 1900
Nova Orleans
Nova Orleans
Mort 7 de gener, 1969
Nova Orleans
Nova Orleans
Ètnia Afroamericà
Activitat professional
Ocupació Clarinetista i
director d'orquestra
Gènere Jazz
Instrument Clarinet
Discogràfica Blue Note Records
Modifica dades a Wikidata

George Lewis (Nova Orleans, Louisiana, 13 de juliol de 1900 - 7 de gener, 1969) fou un clarinetista i director d'orquestra estatunidenc.

Debutà en la Black Eagle Band als setze anys i treballà, més tard, amb Leonard Parker, amb Chris Kelly, en la Black and Tan Band de Buddy Petit (1918-20), amb Earl Humphrey (1921), amb Red Allen (1923) en un conjunt del qual era director i amb Kid Rena (1924-26). Poc temps després abandonà la música, o, almenys, deixà de cultivar-la de forma sistemàtica.

En aquesta època es produí l'èxode del jazz vers Chicago i tingué lloc el naixement de l'estil anomenat "clàssic", pel que Lewis no se sentí atret; per això fou un dels pocs que varen romandre a Nova Orleans. A finals d'aquest període tingué lloc, a més, la crisi econòmica de 1938. Això no obstant, Lewis començà a prendre part en alguns dels revivals de jazz antic que se succeïren, precisament, a partir de l'any de la crisi. El 1942 fou redescobert per Gene Williams, i aquell mateix any realitzà nombrosos enregistraments amb Bunk Johnson. Poc temps després assoli a reunir diversos músics, excel·lents però oblidats, addictes a la vella estètica (el trompeta Kid Howard, el trombó Jim Robinson, el banjo Lawrence Marrero, el contrabaix Chester Zardis i el bateria Edgar Mosley), i amb ells formà el seu conjunt, anomenat Georg Lewis New Orleans Stompers. Després el 1944 s'uní al conjunt de Bunk Johnson, amb el que es contractà en el Stuyvesant Casino de Nova York, el 1945, any en què també formà un trio amb el seu nom.

Un any més tard, de nou en la seva ciutat natal, tocà i gravà amb l'Original Zenith Brass Band, orquestra d'estil antic en la que intervingueren músics del conjunt que formà el 1942. D'aquest període daten, també, les seves gravacions amb Lee Collins. Temps més tard dirigí la seva pròpia orquestra, fidel, com de costum, a l'estil New Orleans. Donà gires de concert per Europa (1957, 1959 i 1965) i al Japó (1963). En el seu instrument fou èmul de la potencia i expressivitat característiques de Johny Dodds. Gravà amb quasi tots els conjunts musicals anomenats.

Entre els seus enregistraments cal destacar: Sobbin blues vival (B. Johnson, 1942); Hight society (1944) i Tin roof blues (1951).

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Lewis Modifica l'enllaç a Wikidata