George Macfarren

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: George Mac-Farren)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgGeorge Macfarren
Naixement 2 de març de 1813
Londres
Mort 31 d'octubre de 1887(1887-10-31) (als 74 anys)
Londres
Alma mater Royal Academy of Music
Ocupació compositor, director d'orquestra, musicòleg, professor de música, teòric de la música i catedràtic d'universitat
Gènere òpera
Modifica dades a Wikidata

Sir George Alexander Macfarren (Londres, 1826 - 1905) fou un compositor anglès. Era germà del també compositor Walter Macfarren.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià en la Royal Academy of music en la que fou professor de 1834 a 1875 i on tingué entre altres alumnes na Elisabeth Stirling,[1] en Edwin George Monk,[2] en Steward Macpherson,[3] i en Reginald Steggall,[4] i passà amb el mateix càrrec a la universitat de Cambridge fins al 1877 en què fou substituït per Charles Villiers Stanford.[5] Estigué afectat per una oftàlmia que li féu perdre la vista, el que no li impedí atendre als seus deures professionals.

Obra[modifica | modifica el codi]

Va escriure les òperes:

Diverses obres de cant per a església, quartets, quintets, 8 simfonies, etc...

Les obres didàctiques:

  • Rudiments of harmony (1867);
  • On the structure of a sonata (1871);
  • 80 sentences to illustrate chromatic chords (1875);
  • Counterpoint (1879);
  • Musical history brieffy (1885).

A més, publicà:

  • Adresses and lectures (1888) i diverses col·leccions de contes populars, com:
  • Old English Ditties (1857-80);
  • Moore's Irish Melodies (1859);
  • Scottish Ditties (1861 a 1880).

I tingué cura de la nova edició de les obres de Purcell i Handel i altres.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 1178 (ISBN 84 239-4557-X)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 34, pàg. 188 (ISBN 84 239-4534-0)
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 31, pàg. 1229 (ISBN 84-239-4531-6)
  4. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 56, pàg. 1053 (ISBN 84 239-4556-1)
  5. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 971 (ISBN 84-239-4557-X)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]