George Macfarren

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: George Mac-Farren)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGeorge Macfarren
George Alexander Macfarren (5026626510).jpg
Dades biogràfiques
Naixement 2 de març de 1813
Londres
Mort 31 d'octubre de 1887 (74 anys)
Londres
Alma mater Royal Academy of Music
Activitat professional
Ocupació Compositor, director d'orquestra, musicòleg, professor de música, teòric de la música i catedràtic d'universitat
Ocupador Royal Academy of Music
Gènere Òpera
Modifica dades a Wikidata

Sir George Alexander Macfarren (Londres, 1826 - 1905) fou un compositor anglès. Era germà del també compositor Walter Macfarren.

Biografia[modifica]

Estudià en la Royal Academy of music en la que fou professor de 1834 a 1875 i on tingué entre altres alumnes en Julian Edwards[1], i na Elisabeth Stirling,[2] en Edwin George Monk,[3] en Steward Macpherson,[4] i en Reginald Steggall,[5] i passà amb el mateix càrrec a la universitat de Cambridge fins al 1877 en què fou substituït per Charles Villiers Stanford.[6] Estigué afectat per una oftàlmia que li féu perdre la vista, el que no li impedí atendre als seus deures professionals.

Obra[modifica]

Va escriure les òperes:

Diverses obres de cant per a església, quartets, quintets, 8 simfonies, etc...

Les obres didàctiques:

  • Rudiments of harmony (1867);
  • On the structure of a sonata (1871);
  • 80 sentences to illustrate chromatic chords (1875);
  • Counterpoint (1879);
  • Musical history brieffy (1885).

A més, publicà:

  • Adresses and lectures (1888) i diverses col·leccions de contes populars, com:
  • Old English Ditties (1857-80);
  • Moore's Irish Melodies (1859);
  • Scottish Ditties (1861 a 1880).

I tingué cura de la nova edició de les obres de Purcell i Handel i altres.

Referències[modifica]

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. I, pàg. 371. (IBSN 84-7291-2281-2)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 1178 (ISBN 84 239-4557-X)
  3. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 34, pàg. 188 (ISBN 84 239-4534-0)
  4. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 31, pàg. 1229 (ISBN 84-239-4531-6)
  5. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 56, pàg. 1053 (ISBN 84 239-4556-1)
  6. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 971 (ISBN 84-239-4557-X)

Bibliografia[modifica]