George Macartney
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 maig 1737 Loughguile (Irlanda del Nord) (en)  |
| Mort | 31 maig 1806 (69 anys) Chiswick (Anglaterra) |
| Sepultura | Chiswick Burial Ground (en) |
| Membre de la Cambra dels Comuns d'Irlanda | |
| Membre del 14è Parlament de la Gran Bretanya | |
| Legislatura: 14è Parlament de la Gran Bretanya | |
| Member of the 15th Parliament of Great Britain (en) | |
| Legislatura: 15è Parlament de la Gran Bretanya | |
| Membre del 13è Parlament de la Gran Bretanya | |
| Legislatura: 13th Parliament of Great Britain (en) | |
| Membre del Consell Privat d'Irlanda | |
| Ambaixador | |
| Ambassador of the Kingdom of Great Britain to the Russian Empire (en) | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Trinity College |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, diplomàtic, fotògraf |
| Membre de | |
| Altres | |
| Títol | Earl Macartney (en) (1794–1806) Viscount Macartney (en) (1792–1806)Baron Macartney (en) (1776, 1796–1806) |
| Cònjuge | Jane Stuart (en) (1768–) |
| Pares | George Macartney (en) i Elizabeth Winder (en) |
Premis | |
 | |
George Macartney 1er comte de Macartney (Vescompte Macartney de Dervock, Baró de Lissanoure, Baró Macartney de Parkhurst i Auchinleck, i Lord Macartney), (1737-1806),[1] va ser un dels més destacats diplomàtics britànics i procònsols de la seva època. La seva carrera el va portar a Rússia, les Índies Occidentals, Índia, Itàlia i Sud-àfrica. Primer ambaixador britànic a la Xina durant el regnat de l'emperador Qianlong de la dinastia Qing.[2]
Biografia[modifica]
Va néixer el 3 de maig de 1737 a Lissanoure, comtat de Antrim a Irlanda del Nord, unic fill de George Macartney i Elizabeth Winder, família d'escocesos-irlandesos[1]
Va estudiar al Trinity College de Dublín, on va obtenir el títol el 1759. Posteriorment va fer una gira per Europa on va conèixer diversos intel·lectuals com el francès Rousseau[3] i va entrar a treballar al ministeri de la Guerra amb Henry Fox.
El febrer de 1768 es va casar amb una filla del comte de Bute.[3]
Els seus darrers anys els va passar retirat a Chiswick; on va gaudir de la companyia d'un gran cercle d'homes eminents, però molt disminuït pels sofriments a causa de la gota. Va morir el 31 de març de 1806 a Chiswick, Surrey, Anglaterra.[3]
Carrera política[modifica]
Parlament anglès i irlandès[modifica]
L'abril del 1768 va entrar al Parlament britànic com a membre per Cockermouth; el juliol va passar al Parlament irlandès d'Armagh.[3]
Rússia[modifica]
Poc després del seu retorn a casa el 1764, gràcies a l'amistat amb Lord Holland, va ser designat com enviat a la Cort de Caterina II, per negociar un tractat comercial amb Rússia[3]
Governador a Grenada[modifica]
En 1775 es va convertir en governador de les illes caribenyes, Grenada, les Grenadines i Tobago.[3]
Macartney va ser el governador de Grenada des de 1776 a 1779. Durant el seu govern, l'illa va ser atacada el juliol de 1779 per la flota reial francesa del Comte d'Estaing. Després de perdre el control de les fortificacions a l'Hospital Hill, Macartney va optar per rendir-se incondicionalment.
Governador a Madràs[modifica]
El 22 de juny 1781 va arribar a Madràs (actual Chennai) com a governador, càrrec que va ocupar durant més de quatre anys. El poder britànic a l'Índia en aquella època va passar per moments molt difícils; a causa de la guerra amb França, Holanda i les colònies americanes, els reforços militars eren escassos, i el sultà Haidar Ali, sultà de Mysore, va atacar als assentaments britànics en el Carnàtic.[3]
Ambaixador a la Xina[modifica]
Quan Macartney enviat pel rei Jordi III d'Anglaterra va arribar a la Xina el 1793 per tractar d'ampliar les relacions comercials i les diplomàtiques a l'estil europeu, va topar amb les pràctiques de la dinastia Qing. Només la zona de - Guangzhou - amb magatzems (factories) reservats pels comerciants estrangers i la imposició de limitar les transaccions amb un grup concret de comerciants xinesos associats sota el nom de “Cohong”. Les empreses del Cohong tenien el monopoli del comerç exterior, i a part dels assumptes mercantils també s'encarregaven de controlar l'abonament dels drets i del bon comportament dels estrangers.[4]
Malgrat l'interès d'arribar a la capital, Macartaney no va ser rebut a Pequín sino a Rehe o Jehol (actual Chengde a la província de Hebei) a 250 km de la capital, en una recepció organitzada per Heshen ministre de Qianlong.[5] Hi ha diferents versions de si Macartney va arribar a complir amb el gestos rituals (“san-gui-jiu-kou”) que calia fer davant de l'emperador, i que obliga a agenollar-se tres cops i tocar nou cops el terra amb el cap, actuació que tots els mandataris estrangers tenien que complr si volien ser rebuts.[6]
Des de l'òptica diplomàtica els xinesos van considerar que els regals enviats pel rei anglès eren un “tribut” procedent “d'un rei barbar” de l'altra part del món, i tampoc van donar cap valor a les propostes d'establir una representació britànica a Pequín ni ampliar el intercanvi comercial., que eren els objectius de la missió diplomàtica britànica.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «George Macartney» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-01-15. [Consulta: maig 2017].
- ↑ «Macartney Papers» (en anglès), 2007. [Consulta: maig 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Sir George Macartney A Compendium of Irish Biography 1878» (en anglès). [Consulta: maig 2017].
- ↑ 4,0 4,1 Schirokauer, Conrad; Brown, Miranda. Breve historia de la civilización china (en castellà). Barcelona: Bellaterra, 2006, p. 274-275. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ Chaussende, Damien. La Chine au XVIIIe siècle (en francès). París: Les Belles Lettres, 2013, p. 60 i 231. ISBN 978-2-251-41051-7.
- ↑ Jung, Chang. Cixí, La Emperatriz (en castellà). Madrid: Santillana, 2013. ISBN 978-84-306-0952-9.