George Padmore

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaGeorge Padmore
Dades biogràfiques
Naixement 28 de juny de 1903
Arouca
Mort 23 de setembre de 1959 (56 anys)
Londres
Alma mater Universitat de Howard
Universitat de Nova York
Universitat Fisk
Activitat professional
Ocupació polític i escriptor
Modifica dades a Wikidata

George Padmore (Arouca (Trinitat i Tobago), 1902 - Londres, 23 de setembre de 1959), nascut amb el nom de Malcolm Ivan Meredith Nurse, fou un trinitarià que esdevingué líder del panafricanisme.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a la ciutat d'Arouca, a Trinitat i Tobago. Treballà com periodista a les Índies Occidentals. El 1924 va anar a Tennessee, on va estudiar medicina a la Universitat Fisk. Posteriorment va anar a la Universitat de Nova York, però de seguida fou transferit a la Universitat de Howard. Durant aquest temps, va esdevenir un membre actiu del Partit dels Treballadors dels Estats Units (Comunista) i es canvià el nom pel de George Padmore.

Padmore fou un líder estudiantil afroamericà important, i es va involucrar a la III Internacional, del moviment comunista. A finals del 1929 va abandonar els Estats Units i va anar a la Unió Soviètica, on va encapçalar el Negro Bureau of the Comunist International of Labour Unions (Oficina negre de la Internacional comunista) i fou secretari de la International Trade Union Commitee of Negro Workers (Comitè dels treballadors negres de la internacional).

El 1934, Padmore renuncià als seus càrrecs i va anar a Londres, a on va col·laborar amb C.L.R. James i altres intel·lectuals africans i caribenys. També va organitzar el International African Services Bureau (Oficina de Serveis Internacional Africana) en resposta a la invasió italiana d'Etiòpia, de la que va ser director, i James editor.[1] En la seva capacitat com a líder de l'IASB, Padmore va ajudar a organitzar, el 1945, la Conferència de Manchester, a la que hi van assistir persones com Kwame Nkrumah, Jomo Kenyatta, William Edward Burghardt Du Bois i Jaja Wachuku. Aquesta conferència va treballar per a l'agenda de la descolonització del període post-segona guerra mundial.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • The Life and Struggles of Negro Toilers (1931)
  • How Britain Rules Africa (1936)
  • Africa and World Peace (1937)
  • The White Man's Duty: An analysis of the colonial question in the light of the Atlantic Charter (with Nancy Cunard) (1942)
  • The Voice of Coloured Labour (Speeches and reports of Colonial delegates to the World Trade Union Conference, 1945) (editor) (1945)
  • How Russia Transformed her Colonial Empire: a challenge to the imperialist powers (with Dorothy Pizer) (1946)
  • "History of the Pan-African Congress (Colonial and coloured unity: a programme of action)" (editor) (1947) reprinted in The 1945 Manchester Pan-African Congress revisited by Hakim Adi and Marika Sherwood (1995)
  • Africa: Britain's Third Empire(1949)
  • The Gold Coast Revolution: the struggle of an African people from slavery to freedom (1953)
  • Pan-Africanism or Communism? The Coming Struggle for Africa (1956)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. C. L. R. James, Nkrumah and the Ghana Revolution. London, 1977, Allison & Busby. pp 63 i següents