Vés al contingut

George Salmon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGeorge Salmon
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 setembre 1819 Modifica el valor a Wikidata
Dublín (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 gener 1904 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Dublín (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMount Jerome Cemetery, Long Walk 53° 19′ 29″ N, 6° 17′ 02″ O / 53.324775°N,6.283759°O / 53.324775; -6.283759 Modifica el valor a Wikidata
32è Provost del Trinity College, Dublín
1888 – 1904
← John Hewitt JellettAnthony Traill (en) Tradueix →
Canceller Catedral de Sant Patrici (Dublín)
1871 – 1904
Regius Professor of Divinity
1866 – 1888
← Samuel Butcher (en) TradueixJohn Gwynn → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia d'Irlanda Modifica el valor a Wikidata
FormacióTrinity College, Dublin (1834–1838) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnglicanisme, teologia, matemàtiques, àlgebra i geometria Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat, filòsof, jugador d'escacs, teòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTrinity College, Dublin (1841–1904) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Premis


ChessGames: 61849 365Chess: George_Salmon Find a Grave: 248081148Modifica el valor a Wikidata

George Salmon (1819-1904) va ser un matemàtic i teòleg britànic irlandès.

Vida i obra

[modifica]

No és absolutament segur el lloc de naixement de Salmon: pot ser Cork o Dublín.[1] Va ser escolaritzat a Cork i potser a altres localitats,[2] fins al 1833 en què va entrar al Trinity College (Dublín) on es va graduar el 1838.[3] Va ser nomenat fellow del College el 1841. Va ser ordenat diaca el 1844 i sacerdot de l'Església d'Irlanda el 1845.[4] En retirar-se Charles Graves de la càtedra de matemàtiques, Salmon decideix no optar a aquesta plaça i obté la càtedra de teologia uns anys més tard.[5] El 1888 és nomenat Provost (director) del Trinity College, càrrec que ocupa fins a la seva mort el 1904.[6]

Estàtua de Salmon al bell mig del pati principal de Trinity College, Dublín.

La seva principal àrea de recerca en matemàtiques va ser la geometria algebraica; però les obres que el van fer més conegut van ser els quatre llibres de text avançats que va escriure sobre seccions còniques A treatise on conic sections (1848), sobre corbes planes A Treatise on the Higher Plane Curves (1852), sobre àlgebra moderna Lessons Introductory to the Modern Higher Algebra (1859) i sobre geometria analítica en tres dimensions A Treatise on the Analytic Geometry of Three Dimensions (1862); tots quatre van ser molt apreciats pel seu rigor i la seva claredat.[7]

La seva aportació més original es troba en la seva correspondència amb Arthur Cayley: Cayley ja havia demostrat que el nombre de rectes contingudes en una superfície cúbica (la determinada en l'espai tridimensional per un polinomi de grau tres) no era infinit (al contrari del que succeeix amb les superfícies de grau 2 o 1): però va ser Salmon qui va demostrar que el nmbre de rectes contingudes en una superfície cúbica és exactament 27.[8] No va ser fins el 1869 quan Christian Wiener va aconseguir realitzar un model d'una superfície cúbica amb les seves 27 rectes visibles.[9]

Però es anar sentint més atret per la teologia[10] i, a partir de la dècada de 1870, ja només va publicar obres teològiques, a part de les reedicions dels seus llibres matemàtics. Aquests llibres eren en la major part col·leccions dels seus sermons, però també incloïen llibres doctrinals, com A Historical Introduction to the Study of the Books of the New Testament (1885) o Some Thoughts on the Textual Criticism of the New Testament (1897), o col·laboracions en el Dictionary of Christian Biography.[11]

Referències

[modifica]
  1. Mollan, 2007, p. 772.
  2. Mollan, 2007, p. 773.
  3. Gow, 1997, p. 28-29.
  4. Gow, 1997, p. 29.
  5. Gow, 1997, p. 31.
  6. Mollan, 2007, p. 780.
  7. Flood, 2011, p. 115.
  8. Gow, 1997, p. 36-37.
  9. Vázquez Gallo, 2002, p. 273.
  10. Mollan i 2007, p-777.
  11. Mollan, 2007, p. 778.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «George Salmon» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • McConnell, A.J. «Salmon, George» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 29 gener 2017].
  • Tompson, Julia. «Salmon, George» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 28 agost 2025].