Vés al contingut

George Stubbs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGeorge Stubbs
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 agost 1724 Modifica el valor a Wikidata
Liverpool (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juliol 1806 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSt. Marylebone Churchyard (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma
Wigan
Londres
Leeds
York Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, dibuixant, escriptor de no-ficció, gravador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePintura de gènere, pintura d'història, paisatge, retrat i pintura d'animals Modifica el valor a Wikidata
MovimentRomanticisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Discogs: 4068891
Find a Grave: 12487Modifica el valor a Wikidata

George Stubbs. 25 d'agost de 1724, Liverpool - 10 de juliol de 1806, Londres. Fou un pintor i gravador anglès, conegut sobretot per les seves obres de cavalls.

De formació autodidacta, Stubbs va aprendre les seves habilitats independentment d'altres grans artistes del segle XVIII com Joshua Reynolds o Thomas Gainsborough. La producció de Stubbs inclou pintures històriques, però la seva major habilitat va ser la representació d'animals com ara cavalls, gossos i lleons, potser influenciada pel seu amor i estudi de l'anatomia. La seva sèrie de pintures sobre el tema d'un lleó atacant un cavall són exemples primerencs i significatius del moviment romàntic que va sorgir a finals del segle XVIII. Va gaudir del mecenatge reial. La seva pintura Whistlejacket que es troba a la National Gallery de Londres ha estat descrita com el "paradigma de la bellesa impecable d'un pura sang àrab".[1]

Biografia

[modifica]
Autoretrat de George Stubbs.

La informació que es conserva sobre la seva vida és molt dispersa, i es troba sobretot en unes notes escrites a mà per un artista amic, Ozias Humphry, al final de la vida de Stubbs.[2]

De jove, Stubbs va treballar en l'ofici de treball de cuir del seu pare fins als 15 o 16 anys, moment en el qual va decidir que volia ser pintor.[3] Tot i que inicialment s'hi va resistir, el pare de Stubbs va acceptar l'elecció professional del seu fill, amb la condició que pogués trobar un mentor adequat.[3]

Durant algun temps, Stubbs va ser aprenent d'un pintor i gravador de Lancashire anomenat Hamlet Winstanley. Va entrar en contacte amb la col·lecció de Knowsley Hall,[4] on residia Winstanley, que havia estat un antic pavelló de caça medieval, lleteria, i amb un parc de 10 km² dissenyat per Capability Brown el 1770.[5] No obstant aviat el va abandonar disgustat pel mètode de la còpia d'altres obres. Aleshores va començar un aprenentatge autodidacta.

A la dècada de 1740 va treballar com a retratista al nord d'Anglaterra i, del 1745 al 1751 va estudiar anatomia humana a l'Hospital del Comtat de York. Mostrava passió per l'anatomia des de la seva infantesa, i un dels seus treballs més antics que es conserva és un conjunt d'il·lustracions per a un llibre de text sobre ginecologia i obstetricia de Johan Burton titulat , Essay towards a Complete New System of Midwifery, que es va publicar el 1751.[6][7]

El 1754 va visitar Itàlia.[8] Quatre anys més tard li diria a Ozias Humphry que el seu motiu va ser "convèncer-se que la natura fou i sempre és superior a l'art grec o romà, i havent renovellat aquesta convicció, immediatament va decidir de tornar a casa". Més tard va llogar una granja a Lancashire i va passar 18 mesos disseccionant cavalls. Es va traslladar a Londres prop de 1759 i el 1766 va publicar L'anatomia del cavall. Els seus dibuixos originals es troben actualment a la col·lecció de la Royal Academy.[9][10]

Abans també que es publiqués el llibre, els dibuixos de Stubbs van ser vists per mecenes de l'aristocràcia, que van reconèixer que el seu treball era més precís que els d'anteriors pintors equins com James Seymour Peter Tillemans o John Wootton.[11] El 1759 Charles Lennox, tercer Duc de Richmond li va encarregar tres grans pintures, el que va assegurar la seva carrera. Per a 1763 havia produït treballs per a molts més ducs i d'altres senyors, cosa que li va permetre de comprar una casa a Marylebone, elegant barri de Londres, on va viure la resta de la seva vida.[12]

Obra

[modifica]
Whistlejacket (ca. 1762), oil on canvas, 292 x 246.4 cm., National Gallery

El seu treball més famós és probablement Whistlejacket, una pintura d'un cavall encabritat que li va encarregar el Charles Watson-Wentworth, Marquès de Rockingam,[13] que ara es troba a la National Gallery de Londres. Aquesta, juntament amb altres dues pintures, encarregades per Rockingam van trencar amb la convenció de tenir fons anodins. Durant la dècada de 1760 va produir un ampli ventall de quadres de cavalls, representats en grups o individualment, acompanyats a vegades per gossos. Sovint va pintar cavalls acompanyats dels seus mossos de quadra. Mentrestant va continuar acceptant encàrrecs de retrats de persones, entre ells, alguns de retrats de grups. Del 1761 al 1776 va exposar a la Society of Artists, però el 1775 es va afiliar a la més prestigiosa Royal Academy.[14]

Stubbs va pintar també d'altres animals exòtics, com ara lleons, tigres, girafes, mones i rinoceronts, que va poder observar en reserves privades. Va començar a interessar-se en el tema d'un cavall salvatge amenaçat per un lleó, i va pintar moltes variacions d'aquest tema. Aquestes i d'altres obres es van fer molt conegudes a l'època a causa dels gravats del seu treball, que van aparèixer a les dècades de 1770 i 1780.[15][16] El 2016 es va organitzar l'exposició Stubbs on the Wild al Holburne Museum (Bath) on es recupera la pintura anatòmica i de vida salvatge d'aquest pintor.[17][18]

També va realitzar pintures històriques, molt menys apreciades. Des de finals de la dècada de 1760 va produir algunes obres en esmalt. A la dècada de 1770 Josiah Wedgwood va desenvolupar un nou tipus de panel esmaltat a petició de Stubb. En aquesta èpica també va pintar retrats de gossos aïllats per primera vegada, el que li va procurar també nombrosos encàrrecs de senyors que volien retratar les seves caceres amb gossos.[15] Continuà pintant activament fins a una avançada edat. A la dècada de 1780 va pintar unes sèries pastorals anomenades Haymakers and reapers,[19] i a la fi de la dècada de 1790 va gaudir del mecenatge de Jordi IV, que va pintar a cavall el 1791. El seu últim projecte, començat el 1795, va ser A comparative anatomical exposition of the structure of the human body with that of a tiger and a common fowl , gravats que van aparèixer entre 1804 i 1806.

El fill de Stubbs, George Townly Stubbs va ser gravador i impressor.[20]

Galeries

[modifica]




Referències

[modifica]
  1. ↑ Rosenthal, Tom. «George Stubbs, Painter, by Judy Egerton» (en anglès). The Independent, 25-11-2007. [Consulta: 21 desembre 2025].
  2. ↑ Egerton, Judy. George Stubbs, Painter (en anglès). Yale University Press, 2007, p. 10. ISBN 978-0-300-12509-2.
  3. 1 2 Egerton, Judy. George Stubbs, Painter (en anglès). Yale University Press, 2007, p. 12. ISBN 978-0-300-12509-2.
  4. ↑ Blake, Robin. George Stubbs And The Wide Creation: Animals, People and Places in the Life of George Stubbs 1724-1806 (en anglès). Random House, 2016-09-01, p. 69. ISBN 978-1-4481-1240-1.
  5. ↑ O'Malley, Therese «Models in this Art: Tracing the Brownian Landscape Tradition in America». Garden History., 2016, pàg. 73-86.
  6. ↑ Monkhouse, William Cosmo. «Stubbs, George (1724–1806)». A: Stephen Leslie (ed). Dictionary of national biography. Vol LV. New York Macmillan, 1898, p. 113–116.
  7. ↑ Fountain, R B «George Stubbs (1724–1806) as an Anatomist» (en anglès). Proceedings of the Royal Society of Medicine, 61, 7, 01-07-1968, pàg. 639–646. DOI: 10.1177/003591576806100701. ISSN: 0035-9157. PMC: 1902725. PMID: 4874509.
  8. ↑ Murray, Christopher John. Encyclopedia of the Romantic Era, 1760–1850 (en anglès). Routledge, 2013-05-13. ISBN 978-1-135-45578-1.
  9. ↑ Garvey, Eleanor M.; JC McCunn & CW Ottaway (original text). «Introduction». A: George Stubbs: The Anatomy of the Horse (en anglès). Dover Edition. Courier Corporation, 2012-07-06, p. i. ISBN 978-0-486-14048-3.
  10. ↑ Bainbridge, David. Stripped Bare: The Art of Animal Anatomy (en anglès). Princeton University Press, 2018-10-09, p. 72. ISBN 978-0-691-18142-4.
  11. ↑ Egerton, Judy. George Stubbs, Painter (en anglès). Yale University Press, 2007, p. 6. ISBN 978-0-300-12509-2.
  12. ↑ Egerton, Judy. George Stubbs, Painter (en anglès). Yale University Press, 2007, p. 135. ISBN 978-0-300-12509-2.
  13. ↑ Landry, Donna. «The Noble Brute: Contradictions in Equine Ideology, East and West». A: Representing the Modern Animal in Culture. Palgrave Macmillan, 2014, p. 23-40.
  14. ↑ Egerton, Judy. George Stubbs, Painter (en anglès). Yale University Press, 2007, p. 41. ISBN 978-0-300-12509-2.
  15. 1 2 Fordham, D. «George Stubbs's Zoon Politikon» (en anglès). Oxford Art Journal, 33, 1, 01-03-2010, pàg. 1–23. DOI: 10.1093/oxartj/kcq002. ISSN: 0142-6540.
  16. ↑ Taylor, Basil «George Stubbs: 'The Lion and Horse' Theme». The Burlington Magazine, 107, 743, 1965, pàg. 81–87. ISSN: 0007-6287.
  17. ↑ Vaizey, Marina. «Stubbs and the Wild, Holburne Museum, Bath» (en anglès). the arts desk, 02-08-2016. [Consulta: 21 desembre 2025].
  18. ↑ Jones, Jonathan «Stubbs and the Wild review – a radical world vision seen through animal eyes» (en anglès). The Guardian, 23-06-2016. ISSN: 0261-3077.
  19. ↑ Smiles, Sam. «Landscape painting, c. 1770–1840». A: A Companion to British Art: 1600 to the Present (en anglès). John Wiley & Sons, Ltd, 2013, p. 397–421. DOI 10.1002/9781118313756.ch17. ISBN 978-1-118-31375-6.
  20. ↑ Egerton, Judy. George Stubbs, Painter (en anglès). Yale University Press, 2007, p. 591. ISBN 978-0-300-12509-2.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=George_Stubbs&oldid=36890369»