Georges Delerue

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGeorges Delerue
Georges Deleru 2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 març 1925 Modifica el valor a Wikidata
Roubaix (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 març 1992 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia cerebrovascular Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, compositor de bandes sonores i músic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1957-1992
GènereMúsica en el cinema Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsDarius Milhaud Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficBlack & Blue Records (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webgeorges-delerue.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000016 Allocine: 36021 Allmovie: p87401 IBDB: 91755
Musicbrainz: 3e46f4da-eee2-455f-bb72-9ca83887e9e4 Discogs: 206215 Allmusic: mn0000944643 Find a Grave: 18683 Modifica els identificadors a Wikidata

Georges Delerue (Roubaix, Nord, França, 12 de març de 1925 - Los Angeles, Califòrnia, 20 de març de 1992) fou un compositor i director musical de cinema, autor de la música d'unes 350 pel·lícules i guanyador l'any 1979 de l'Oscar a la millor banda sonora per A Little Romance.[1][2] El diari francès Le Figaro el va nomenar "el Mozart del cinema".[3]

Biografia[modifica]

Delerue va néixer el 12 de març de 1925 a Roubaix, França. És fill de Georges Delerue i Marie Lhoest. Va ser criat en una llar musical; el seu avi dirigia un grup coral aficionat i la seva mare cantava i tocava piano en reunions familiars. Va estudiar Bach, Mozart, Beethoven, Chopin i Grieg, i es va inspirar especialment en Richard Strauss. Després d'una llarga convalescència després de ser diagnosticat UNA escoliosi, Georges va decidir convertir-se en compositor.[4]

Realitza els seus estudis al Conservatori de París sota la direcció de Darius Milhaud i Jean Rivier. El 1949, obté el Primer Premi de Composició així com el Primer Segon Gran Prix de Rome.[4] El 1952, és nomenat compositor i director d'orquestra a la Radiodifusió francesa. Es va fer amic de Maurice Jarre i de Pierre Boulez.[5]

Ha treballat per als millors escenògrafs francesos, en particular els de la Nouvelle vague (Le Mépris, La Nuit américaine, Le Dernier métro, etc.), per a la televisió i la ràdio (Jacquou le croquant, Les Rois maudits de 1972, Radioscopie de Jacques Chancel) i, el 1972, comença a treballar a Hollywood. Ha compost igualment la música de Platoon d'Oliver Stone (1986).

El 1984 es va casar per segon cop, amb Colette Delerue; tenia una filla, Claire, d'un matrimoni anterior.[6] Georges Delerue va morir el 20 de març de 1992 per un atac de cor a Los Angeles als 67 anys, just després de gravar la darrera pista per a la banda sonora de Rich in Love. Està enterrat al Forest Lawn Memorial Park, a Glendale, Califòrnia.[4]

Filmografia seleccionada[modifica]

  • Man Trouble - (1992)
  • Her Alibi - (1989)
  • The Pick-Up Artist - (1987)
  • Code Name: Dancer - (1987)
  • Platoon - (1986)
  • Josepha - (1982)
  • A Little Sex - (1982)
  • An Almost Perfect Affair - (1979)
  • A Little Romance - (1979)
  • Love on the Run - (1979)
  • Julia - (1977)
  • The Day of the Dolphin - (1973)
  • The Day of the Jackal - (1973)
  • Two English Girls - (1972)
  • Malpertuis (1971)
  • The Horsemen - (1971)
  • Anna dels mil dies (Anne of the Thousand Days) - (1969)
  • The Two of Us - (1968)
  • Un home per a l'eternitat - (1966)
  • Contempt - (1964)
  • Jules and Jim - (1962)
  • Una absència tan llarga (1961p

Referències[modifica]

  1. «Georges Delerue». [Consulta: 4 març 2012].
  2. «Georges Delerue». Soundtrack Guide. Arxivat de l'original el 6 març 2012. [Consulta: 4 març 2012].
  3. «Georges Delerue». The Criterion Collection. [Consulta: 4 març 2012].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Georges Delerue Biography». Official Web Site. Arxivat de l'original el 25 gener 2012. [Consulta: 5 març 2012].
  5. Brill, Mark. Georges Delerue. In: The New Grove Dictionary of Music and Musicians, 2nd Edition. Macmillan, London, 2001.
  6. «Georges Delerue, 67, a Composer On Truffaut and Stone Films, Dies». The New York Times, 23-03-1992 [Consulta: 6 març 2012].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Delerue