Georges Hugon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgGeorges Hugon
Naixement 23 de juliol de 1904
París
Mort 19 de juny de 1980(1980-06-19) (als 75 anys)
Blauvac
Alma mater Conservatoire national supérieur de musique et de danse
Ocupació compositor, professor de música i pianista
Moviment música clàssica
Modifica dades a Wikidata

Georges Hugon (París, 23 de juliol de 1904 - Blauvac, prop de Carpentràs, 19 de juny de 1980) fou un compositor i pianista francès.

En el Conservatori Nacional Superior, estudià piano amb Philipp i composició amb Caussade i Paul Dukas. Aconseguí primers premis, en ambdues especialitats, el mateix any (1930) en el que també li fou concedit el de la Fundació Blumenthal. Primerament fou director del Conservatori de Boulogne-sur-Mer (1934-40) i després professor del de París (des de 1941), on més tard ensenyà harmonia.

Entre les seves obres cal citar:

  • un quartet, per a instruments de corda (1931),
  • el poema simfònic La reina de Saba, (1933),
  • primera Simfonia, (1941),
  • Chants de dueil et d'espérance, oratori amb text propi (1947),
  • segona Simfonia, (1932),
  • Concert per a piano i orquestra, (1962),
  • Aiguaforts, per a piano (1963),
  • De lumière et d'ombre, fragments per a orquestra (1964),
  • Nocturn, per a violí i piano,
  • Au Nord, per a orquestra en el mite de Prometeu, que deixà sense acabar.

Emprava una tècnica minuciosa i exigent (per això fou alumne de Dukas), a base de politonalitat i de llunyanes conseqüències del sistema harmònic tradicional clàssic-romàntic-impressionista, del que sap servir-se utilitzant una ben meditada ampliació de la base total.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Hugon Modifica l'enllaç a Wikidata