Georges Marchais

From Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGeorges Marchais
Georges Marchais.JPG
modifica
Biografia
Naixement7 juny 1920 modifica
La Hoguette (França) modifica
Mort16 novembre 1997 modifica (77 anys)
París modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Infart miocardíac modifica)
Lloc d'enterramentChampigny-sur-Marne modifica
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
2 abril 1993 – 21 abril 1997
Circumscripció electoral: Val-de-Marne's 11th constituency (en) Tradueix
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
23 juny 1988 – 1r abril 1993
Circumscripció electoral: Val-de-Marne's 11th constituency (en) Tradueix
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
2 abril 1986 – 14 maig 1988
Circumscripció electoral: Q23891091 Tradueix
European Parliament logo.svg Diputat al Parlament Europeu
24 juliol 1984 – 24 juliol 1989
Circumscripció electoral: França

Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
2 juliol 1981 – 1r abril 1986
Circumscripció electoral: Val-de-Marne's 1st constituency (en) Tradueix
European Parliament logo.svg Diputat al Parlament Europeu
17 juliol 1979 – 23 juliol 1984
Circumscripció electoral: França

Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
3 abril 1978 – 22 maig 1981
Circumscripció electoral: Val-de-Marne's 1st constituency (en) Tradueix
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
2 abril 1973 – 2 abril 1978
Circumscripció electoral: Val-de-Marne's 1st constituency (en) Tradueix
modifica
Activitat
OcupacióPolític i sindicalista modifica
PartitPartit Comunista Francès modifica

Georges Marchais (La Hoguette, 7 de juny de 1920 - París, 16 de novembre de 1997) fou un polític comunista francès. De jove fou obrer metal·lúrgic, i durant la Segona Guerra Mundial fou deportat a Alemanya pel govern de Vichy en el Servei de Treball Obligatori (STO).[1][2][3]

El 1947 s'afilià al Partit Comunista Francès, del qual en fou nomenat secretari general d'ençà del 1972. Tot i que inicialment adoptà a l'eurocomunisme, del qual en fou un dels màxims exponents juntament a Enrico Berlinguer i Santiago Carrillo, tornà a la seva posició tradicional prosoviètica arran de la invasió soviètica de l'Afganistan del 1979. Del 1973 al 1996 fou diputat a l'Assemblea Nacional Francesa.

Impulsà la coalició electoral amb el PSF, que guanyà a les eleccions del 1981, i que donà al PCF alguns ministeris en el govern de François Mittérrand fins a la ruptura amb els socialistes el 1984. A diferència d'altres dirigents comunistes europeus occidentals, fou reticent davant la perestroika de Mikhaïl Gorbatxov a l'URSS, no pogué evitar la davallada electoral del seu partit des de la segona meitat dels anys vuitanta, i el 1994 dimití com a secretari general, oficialment per motius de salut. El seu successor fou Robert Hue.

També fou diputat del Parlament Europeu del 1979 al 1989.

Obres[edit]

  • Les communistes et les paysans (1972)
  • La politique du Parti Communiste Français (1974)
  • Réponses (1977)
  • Démocratie (1990)

Referències[edit]

  1. Wilsford, David. Political Leaders of Contemporary Western Europe: A Biographical Dictionary. Greenwood Publishing Group, 1995, p. 301–306. ISBN 978-0-313-28623-0.  [Consulta: 26 agost 2017].
  2. Ross, George «Georges Marchais, 1920-1997: Death of a Blunt Instrument». French Politics and Society, Vol. 15, Núm. 4, 1997, pàg. 43-51 [Consulta: 26 agost 2017].
  3. Courtois, Stéphane. Le bolchevisme à la française. Fayard, 3 de novembre de 2010, p. 201–202. ISBN 978-2-213-66360-9.  [Consulta: 26 agost 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Marchais