Georges Marchais

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGeorges Marchais
Georges Marchais.JPG
Biografia
Naixement 7 juny 1920
La Hoguette
Mort 16 novembre 1997 (77 anys)
París
Causa de mort Infart miocardíac
Lloc d'enterrament Champigny-sur-Marne
Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat a l'Assemblea Nacional 

2 abril 1993 – 21 abril 1997
Circumscripció electoral: Val-de-Marne's 11th constituency Tradueix

Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat a l'Assemblea Nacional 

23 juny 1988 – 1r abril 1993
Circumscripció electoral: Val-de-Marne's 11th constituency Tradueix

Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat a l'Assemblea Nacional 

2 abril 1986 – 14 maig 1988
Circumscripció electoral: Q23891091 Tradueix

European Parliament logo.svg  Diputat al Parlament Europeu 

24 juliol 1984 – 24 juliol 1989
Circumscripció electoral: França


Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat a l'Assemblea Nacional 

2 juliol 1981 – 1r abril 1986
Circumscripció electoral: Val-de-Marne's 1st constituency Tradueix

European Parliament logo.svg  Diputat al Parlament Europeu 

17 juliol 1979 – 23 juliol 1984
Circumscripció electoral: França


Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat a l'Assemblea Nacional 

3 abril 1978 – 22 maig 1981
Circumscripció electoral: Val-de-Marne's 1st constituency Tradueix

Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat a l'Assemblea Nacional 

2 abril 1973 – 2 abril 1978
Circumscripció electoral: Val-de-Marne's 1st constituency Tradueix
Activitat
Ocupació Polític i sindicalista
Partit Partit Comunista Francès
Modifica les dades a Wikidata

Georges Marchais (La Hoguette, 7 de juny de 1920 - París, 16 de novembre de 1997) fou un polític comunista francès. De jove fou obrer metal·lúrgic, i durant la Segona Guerra Mundial fou deportat a Alemanya pel govern de Vichy en el Servei de Treball Obligatori (STO).[1][2][3]

El 1947 s'afilià al Partit Comunista Francès, del qual en fou nomenat secretari general d'ençà del 1972. Tot i que inicialment adoptà a l'eurocomunisme, del qual en fou un dels màxims exponents juntament a Enrico Berlinguer i Santiago Carrillo, tornà a la seva posició tradicional prosoviètica arran de la invasió soviètica de l'Afganistan del 1979. Del 1973 al 1996 fou diputat a l'Assemblea Nacional Francesa.

Impulsà la coalició electoral amb el PSF, que guanyà a les eleccions del 1981, i que donà al PCF alguns ministeris en el govern de François Mittérrand fins a la ruptura amb els socialistes el 1984. A diferència d'altres dirigents comunistes europeus occidentals, fou reticent davant la perestroika de Mikhaïl Gorbatxov a l'URSS, no pogué evitar la davallada electoral del seu partit des de la segona meitat dels anys vuitanta, i el 1994 dimití com a secretari general, oficialment per motius de salut. El seu successor fou Robert Hue.

També fou diputat del Parlament Europeu del 1979 al 1989.

Obres[modifica]

  • Les communistes et les paysans (1972)
  • La politique du Parti Communiste Français (1974)
  • Réponses (1977)
  • Démocratie (1990)

Referències[modifica]

  1. Wilsford, David. Political Leaders of Contemporary Western Europe: A Biographical Dictionary. Greenwood Publishing Group, 1995, p. 301–306. ISBN 978-0-313-28623-0.  [Consulta: 26 agost 2017].
  2. Ross, George «Georges Marchais, 1920-1997: Death of a Blunt Instrument». French Politics and Society, Vol. 15, Núm. 4, 1997, pàg. 43-51 [Consulta: 26 agost 2017].
  3. Courtois, Stéphane. Le bolchevisme à la française. Fayard, 3 de novembre de 2010, p. 201–202. ISBN 978-2-213-66360-9.  [Consulta: 26 agost 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Marchais Modifica l'enllaç a Wikidata