Geraldine Fitzgerald

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGeraldine Fitzgerald
Geraldine Fitzgerald in The Gay Sisters trailer.jpg
Geraldine Fitzgerald a The Gay Sisters (1942)
Biografia
Naixement 24 de novembre de 1913
Greystones (Irlanda)
Mort 17 de juliol de 2005(2005-07-17) (als 91 anys)
Nova York, Nova York (EUA)
Causa de mort Malaltia d'Alzheimer
Lloc d'enterrament cementiri Woodlawn
Nacionalitat Irlanda Irlanda
Estats Units Estats Units
Activitat
Ocupació Cantant, actriu de teatre, actriu de cinema, actriu de televisió i directora de teatre
Productora / Companyia Warner Bros.
Instrument Veu
Família
Cònjuge Edward Lindsay-Hogg (1936-1946)
Stuart Scheftel (1946-1994)
Fills Michael Lindsay-Hogg
Premis

IMDB: nm0280242 Allocine: 59462 Allmovie: p23694 TCM: 62528 TV.com: people/geraldine-fitzgerald IBDB: 14777
Discogs: 1202096 Find a Grave: 11383726
Modifica les dades a Wikidata

Geraldine Fitzgerald (Greystones, Irlanda, 24 de novembre de 1913 − Nova York, 17 de juliol de 2005) va ser una actriu irlandesa.

Biografia[modifica]

Fitzgerald va néixer a Greystones, Comtat de Wicklow, al sud de Dublín, filla d'Edith i Edward Fitzgerald, advocat. El seu pare era catòlic i la seva mare protestant convertida al catolicisme. Era tia àvia de l'actriu Tara Fitzgerald, i cosina del novel·lista britànic Nevil Shute.

Va estudiar pintura a l'Escola d'Art de Dublín, i inspirat per la seva tia, l'actriu i directora de cinema Shelah Richards, Geraldine Fitzgerald va començar la seva carrera actuant en 1932 al teatre a la seva ciutat natal Dublín abans d'anar a Londres, on va estudiar pintura a l'Escola Politècnica Superior d'Art de Londres i als estudis Twickenham va fer un petit paper en una pel·lícula britànica el 1934. Ràpidament va arribar a ser considerada com una de les joves artistes més prometedores de la indústria cinematogràfica britànica i la seva pel·lícula més reeixida d'aquest període va ser The Mill on the Floss (1937).

Dark Victory (1939), una de les primeres aparicions de Fitzgerald en films americans.

El seu èxit la va portar als Estats Units i a Broadway el 1938, i va estar davant d'Orson Welles a Heartbreak House, una producció de Mercury Theatre, on va ser descoberta pel productor de cinema Hal B. Wallis, que la va contractar per set anys. Va aconseguir dos èxits significatius el 1939, quan va rebre una nominació per a l'Oscar a la millor actriu secundària pel seu paper d'Isabella Linton a Cims borrascosos i va tenir un important paper a Dark Victory, ambdós films amb un gran èxit de taquilla.

Va aparèixer a Shining Victory (1941) i Watch on the Rhine (1943) de la Warner Bros i Wilson (1944) de la Fox, però la seva carrera es va veure obstaculitzada pels seus freqüents enfrontaments amb la direcció de l'estudi, i en van resultar suspensions. Així va perdre el paper de "Brigid O'Shaughnessy", la villana d’ El falcó maltès a causa dels enfrontaments amb Jack Warner. Tot i que va seguir treballant amb freqüència al llarg dels anys 1940, la qualitat dels seus papers era menor, i la seva carrera va començar a perdre impuls. Es va convertir en ciutadana dels EUA durant la Segona Guerra Mundial com a mostra de solidaritat amb el seu país d'adopció. El 1946, poc després de finalitzar el seu treball a Three Strangers, va deixar Hollywood per tornar a Nova York, on es va casar amb el seu segon marit, Stuart Scheftel, un nét d'Isidor Straus. Va tornar a Gran Bretanya per la pel·lícula So Evil My Love (1948) i va rebre bones crítiques per la seva actuació com alcohòlica adúltera. El 1951 va aparèixer a The Late Edwina Black, abans de tornar als Estats Units.

La dècada de 1950 li va brindar poques oportunitats al cinema, però en la dècada de 1960 es va imposar com a actriu de caràcter, i la seva carrera va gaudir d'un renaixement. Entre les seves pel·lícules d'èxit d'aquest període trobem Ten North Frederick (1958), The Pawnbroker (1964) i Rachel, Rachel (1968). Altres pel·lícules són The Mango Tree (1977) (per la qual va rebre una nominació de l'Australian Film Institute a la "Millor Actriu"), Arthur (1981), Poltergeist II: The Other Side (1986) i Arthur 2: On the Rocks (1988).

Des de la dècada de 1940 va començar a actuar més en els escenaris i va ser aclamada per la seva interpretació en la reposició de 1971 de Long Day's Journey Into Night. També va tenir èxit com a directora de teatre, convertint-se en una de les primeres dones a rebre una nominació als Premis Tony (1982) per a la direcció de Mass Appeal.

Ella també va aparèixer amb freqüència a la televisió en sèries com Alfred Hitchcock Presents, Robert Montgomery Presents, Naked City , St. Elsewhere i Cagney and Lacey. El 1983, va interpretar a Rose Kennedy a la miniserie Kennedy.

El 1986, Fitzgerald va treballar al costat de Tuesday Weld i River Phoenix en l'aclamada per la crítica pel·lícula per la televisió Circle of Violence: A Family Drama sobre maltractaments domèstics, i el 1987, va fer el paper protagonista en el programa pilot de televisió Mabel and Max (la primera producció de Barbra Streisand per la televisió). Va rebre una nominació als Premis Emmy pel paper d'Anna a The Golden Girls a l'episodi del Día de la Mare el 1988 (Fitzgerald va interpretar un altre personatge a l'episodi Not Another Monday). Va guanyar un Premi Emmy Daytime per la seva aparició en l'episodi 'Rodeo Red and the Runaways' a NBC Special Treat.

El 1976 va començar com a cantant de cabaret cantant a l'espectacle Streetsongs que va fer tres temporades a Broadway i pel que va aconseguir un PBS especial de televisió.

Geraldine Fitzgerald té una estrella a la Passeig de la Fama de Hollywood per la seva contribució a la televisió, al 6353 de Hollywood Boulevard.

Vida personal[modifica]

És la mare del director de cinema Michael Lindsay-Hogg ( Let It Be i Retorn a Brideshead) pel seu primer matrimoni (amb Sir Edward Lindsay-Hogg) i una filla, Susan Scheftel, del seu degon matrimoni. Era tia àvia de l'actriu Tara Fitzgerald.

Fitzgerald va morir als 91 anys a Nova York, després d'una llarga batalla amb la Malaltia d'Alzheimer.

Filmografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geraldine Fitzgerald Modifica l'enllaç a Wikidata