Gerard Kuiper

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGerard Kuiper
GerardKuiper.jpg
Nom original (nl) Gerrit Pieter Kuiper
Biografia
Naixement 7 desembre 1905
Harenkarspel
Mort 24 desembre 1973 (68 anys)
ciutat de Mèxic
Causa de mort Infart miocardíac
Educació Universitat de Leiden
Activitat
Director de tesi Ejnar Hertzsprung
Camp de treball Astronomia
Ocupació Astrònom, cartògraf i professor d'universitat
Ocupador Universitat d'Arizona
Universitat Harvard
Universitat de Chicago
Obra
Estudiant doctoral Carl Sagan
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Gerard Peter Kuiper, nascut Gerrit Pieter Kuiper (Harenkarspel, Holanda Septentrional, 7 de desembre de 1905-i mort a Ciutat de Mèxic el 23 de desembre de 1973) va ser un astrònom d'origen neerlandès nacionalitzat estatunidenc.

Nascut i educat als Països Baixos, Kuiper va arribar als Estats Units en 1933 on va desenvolupar una fructífera carrera en el camp de l'astronomia del sistema solar i és considerat com el pare de les ciències planetàries modernes.

Entre els seus treballs teòrics va desenvolupar nombrosos aspectes de la teoria de formació del sistema solar, com ara la formació de planetesimals i el paper exercit per les col·lisions en la història primitiva del sistema solar sent l'impulsor de la idea que els cràters terrestres provenien d'impactes amb cossos exteriors a la Terra. En aquells moments es pensava que estos eren d'origen volcànic.

Kuiper va liderar un important programa d'astronomia en l'infraroig des de vols a gran altura (12000 m). Entre els seus molts descobriments de caràcter observacional cal destacar-ne els descobriments de Nereida, una de les llunes de Neptú i Miranda una de les llunes d'Urà. També va col·laborar en el projecte Apol·lo al qual va estudiar la superfície de la Lluna i identificar possibles llocs d'aterratge per a la missió. Kuiper és especialment famós per haver suggerit l'existència d'un cinturó de material cometari romanent de la formació del sistema solar, confirmat des de 1991 i conegut en l'actualitat com cinturó de Kuiper.[1]

Com a professor de la Universitat de Chicago, va ser director de tesi de Carl Sagan. El 1958, els dos van treballar en el programa militar classificat Projecte A119, la pla secret de la Força Aèria per detonar un cap nuclear a la Lluna.[2]

Honors[modifica]

A més del planeta menor 1776 Kuiper, tres cràters (de Mercuri, de la Lluna i de Mart) i l'Observatori Kuiper Airborne ara fora de servei, també porten el seu nom.

Els astrònoms es refereixen a una regió de planetes menors més enllà de Neptú com el "Cinturó de Kuiper", ja que Kuiper havia suggerit que tals petits planetes o estels podrien haver-se format allà. No obstant això, ell creia que aquests objectes haurien estat escombrats per les pertorbacions gravitacionals planetàries de manera que cap o pocs existirien allà avui.

El Premi Kuiper, nomenat en el seu honor, és el premi més distingit de la Division for Planetary Sciences de la American Astronomical Society, una societat internacional de científics planetaris professionals. El premi reconeix a destacats contribuents a la ciència planetària, i es concedeix anualment a científics els èxits de la seva vida han avançat més la nostra comprensió dels sistemes planetaris. Els guanyadors d'aquest premi inclouen Carl Sagan, James Van Allen i Eugene Shoemaker.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gerard Kuiper Modifica l'enllaç a Wikidata
Oficial