Gerardo Pisarello Prados

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGerardo Pisarello Prados
(Gerardo Pisarello) Guanyem Sarrià-Sant Gervasi (17370368579) (cropped).jpg
Biografia
Naixement 10 agost 1970 (49 anys)
Tucumán (Argentina)
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

14 maig 2019 –
Circumscripció electoral: Barcelona


Escut de Barcelona.svg  Regidor de l'Ajuntament de Barcelona 

13 juny 2015 – 15 juny 2019

Escut de Barcelona.svg  Primer tinent d'alcalde de Barcelona 

2015 – 15 juny 2019
← Joaquim Forn i ChiarielloJoan Subirats Humet →
Activitat
Ocupació Professor d'universitat, polític i escriptor
Ocupador Universitat de Barcelona
Partit Catalunya en Comú (2017–)
Barcelona en Comú (2014–)

IMDB: nm8633027 Facebook: GerardoPisarelloPrados Twitter: G_Pisarello Instagram: g_pisarello
Modifica les dades a Wikidata

Gerardo Pisarello Prados (Tucumán, Argentina, 1970) és un polític, escriptor, doctor en Dret i professor de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona. Entre 2015 i 2019 va ser escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona del que fou nomenat primer Tinent d'Alcaldia del primer govern de l'alcadessa Ada Colau. A l'abril de 2019 va ser escollit diputat per En Comú Podem al Congrés, sent elegit secretari primer de la Mesa del Congrés dels Diputats durant la XIII Legislatura. A les eleccions del 10 de novembre de 2019 va tornar a ser elegit diputat per la candidatura d'En Comú Podem. Viu a Barcelona des de 2001; veí del Baix Guinardó i pare de dos fills. És fill de l'advocat i polític Ángel Gerardo Pisarello, assassinat per la junta militar argentina.[1]

Biografia[modifica]

Orígen familiar i primers anys[modifica]

Nascut a Tucumán, el 10 d'agost de 1970, és fill del destacat advocat i polític argentí, Ángel Pisarello (1916 - 1976), membre de la Unión Cívica Radical, que fou detingut-desaparegut i assassinat el 1976 tres mesos després del cop d'estat del 24 de març de 1976 que va donar pas al règim dictatorial i autoritari a Argentina des de 1976 fins desembre de 1983. Pisarello Prados és nebot-net de l'escriptor i destacat membre de la intel·lectualitat de l'esquerra progressista argentina, Gerardo Pisarello (1898 - 1986) integrant del corrent avantguardista de la dècada dels anys 20 denominada Grupo Boedo.

Gerardo Pisarello es va traslladar a Madrid al 1995, per cursar un doctorat a la Universitat Complutense (UCM). En aquells anys de doctorant va entrar en contacte amb persones que més tard serien impulsores de les mobilitzacions del 15M i posteriorment de la fundació del moviment polític Podemos.

Vida acadèmica i professional[modifica]

Des del 2001 resideix a Barcelona, on ha treballat com a professor de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona.

Vicepresident durant anys de l'Observatori DESC, centre dedicat a l'estudi, recerca, assessorament i la incidència política en el camp dels drets socials, civils i polítics.

Autor de diversos llibres sobre constitucionalisme, drets humans i dret a la ciutat, entre els quals Vivienda para todos. Un derecho en (de)construcción (Icaria Editorial, 2003); Los derechos sociales y sus garantías (Trotta Editorial, 2007); Un largo Termidor. La ofensiva del constitucionalismo antidemocrático (Trotta Editorial, 2011) i Procesos constituyentes. Caminos para la ruptura democrática (Trotta Editorial, 2012). També és coautor de No hi ha dret(s). La il·legalitat del poder en temps de crisi (Icaria Editorial, 2012) i La Bestia sin bozal. En defensa del derecho a la protesta (Catarata, 2014). Escriu a Público, eldiario.es i Sin Permiso.

Gerardo Pisarello és així mateix Doctor honoris causa per la Universitat Nacional de Rosario en Argentina.[2]

Vida Política[modifica]

L'abril del 2013 va donar suport al Manifest del Procés Constituent, un moviment social i polític impulsat per Teresa Forcades, Arcadi Oliveres i altres persones de diferents àmbits de la societat per tal de promoure un canvi de model polític, econòmic i social a Catalunya.

A les eleccions municipals de 2015 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la candidatura més votada, Barcelona en comú. Nomenat Primer Tinent d'Alcaldia, amb responsabilitats en l'àrea de Economia i Treball, Ciutat Digital i Relacions Internacionals.[3] És el primer tinent d'alcaldia d'origen llatinoamericà de la ciutat.[4] Durant la baixa per maternitat de Colau va exercir d'Alcalde en funcions de Barcelona.

Amb la convocatòria anticipada d'eleccions generals, a l'abril de 2019, Pisarello s'incorporà a la llista d'En Comú Podem a la candidatura encapçalada per Jaume Asens. Va ser elegit diputat per la circumscripció de Barcelona i escollit Secretari Primer de la Mesa del Congrés durant la XIII Legislatura.[5] Davant la impossibilitat de formar Govern per part del candidat socialista Pedro Sánchez, es tornaren a convocar eleccions Generals el 10 de novembre de 2019. Novament torna a ser elegit diputat al Congrés.

Forma part de diferents organs de direcció política del grup parlamentari, de la coordinadora executiva de Catalunya en Comú.[6] i de la Coordinadora de Barcelona en Comú.

Referències[modifica]

  1. Segura, Cristian «L’altre català de Tucumán». El País, 02-06-2015.
  2. Barcelona, Ajuntament de. «Distingeixen a Gerardo Pisarello com a Doctor Honoris Causa de la Universitat Nacional de Rosario : Servei de Premsa». [Consulta: 4 octubre 2018].
  3. «La oposición ya controla B:SM, la principal empresa municipal de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 13-10-2015 [Consulta: 8 desembre 2015].
  4. «Pisarello, un argentino que se enamoró de Barcelona y acabó en su gobierno» (en castellà), 12-08-2015. [Consulta: 14 novembre 2019].
  5. «Bodies of the House» (en castellà). congreso.es. [Consulta: 14 novembre 2019].
  6. Puig, Xavier «El ball dels Comuns» (en ca). El Temps.

Bibliografía[modifica]

Enllaços externs[modifica]