Gerhard Herzberg

Gerhard Herzberg

Biografia
Naixement	25 desembre 1904 Hamburg (Alemanya)
Mort	3 març 1999 (94 anys) Ottawa (Canadà)
4t Canceller de la Universitat de Carleton Universitat de Carleton
1973 – 1980 ← Lester Bowles Pearson – Robert Gordon Robertson →
Dades personals
Residència	Darmstadt (–segle XX)
Religió	Agnosticisme
Formació	Universitat de Göttingen Universitat Tècnica de Darmstadt Johanneum, Hamburg
Director de tesi	Hans Rau
Activitat
Camp de treball	Química física, física, química, espectroscòpia atòmica i molecular spectroscopy (en)
Ocupació	astrònom, químic, físic, professor universitari
Ocupador	Universitat Tècnica de Darmstadt Universitat de Göttingen Consell Nacional de Recerca del Canadà Universitat de Saskatchewan Universitat de Bristol Universitat Cornell Universitat de Chicago Observatori Yerkes
Membre de	Acadèmia del Japó (membre honorífic) (1976–) Consell de Govern de la Universitat de Carleton (1973–1980) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1968–) Royal Society (1951–) Royal Society del Canadà Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia internacional de ciència quàntica molecular Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Pontificia de les Ciències
Interessat en	Física
Família
Cònjuge	Luise Hedwig Herzberg
Premis
(1985)  Earle K. Plyler Prize (en) (1979)  doctor honoris causa per la Universitat Laval (1972)  Chemical Institute of Canada Medal (en) (1971)  Medalla de la Royal Society (1971)  Premi Linus Pauling (1971)  Premi Nobel de Química (1970)  Premi Càtedra Faraday (1969)  Premi Willard Gibbs (1964)  Medalla Frederic-Ives (1960)  Conferencia Baker (1958)  Premi Centenari de la Royal Society of Chemistry (1953)  Medalla Henry Marshall Tory (15 març 1951)  Membre de la Royal Society  Company de l'Orde del Canadà  membre de l'American Physical Society  Membre de la Societat Reial del Canadà  Medalla Baker

Gerhard Herzberg (Hamburg, 25 de desembre de 1904 - Ottawa, 3 de març de 1999) fou un físic, químic i professor universitari canadenc, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1971. El treball principal de Herzberg va ser l'espectroscòpia atòmica i molecular. És conegut per l'ús d'aquestes tècniques que determinen les estructures de les molècules diatòmiques i poliatòmiques, inclosos els radicals lliures que són difícils d'investigar de cap altra manera, i per a l'anàlisi química d'objectes astronòmics. Herzberg va ser rector de la Universitat Carleton a Ottawa, Canadà, de 1973 a 1980.

Biografia

Herzberg va néixer a Hamburg, Alemanya, el 25 de desembre de 1904, fill d'Albin H. Herzberg i Ella Biber. Tenia un germà gran, Walter, que va néixer el gener de 1904. Herzberg va començar l'escola bressol (preescolar) tard, després de contreure el xarampió. Gerhard i la seva família eren ateus i van mantenir aquest fet ocult. El seu pare va morir el 1914, als 43 anys, després d'haver patit hidropesia i complicacions a causa d'una afecció cardíaca anterior. Herzberg es va graduar a la Vorschule poc després de la mort del seu pare. Es va casar amb Luise Herzberg (de soltera Oettinger), espectroscopista i companya investigadora, el 1929. (Luise Herzberg va morir el 1971.)

Inicialment, Herzberg va considerar una carrera en astronomia, però la seva sol·licitud a l'Observatori d'Hamburg va ser retornada i li van aconsellar que no seguís una carrera en aquest camp sense suport financer privat. Després de completar l'escola secundària a la Gelehrtenschule des Johanneums, Herzberg va continuar la seva formació a la Universitat Tecnològica de Darmstadt amb l'ajuda d'una beca privada. Herzberg va completar el seu doctorat en enginyeria amb Hans Rau el 1928.

Va estudiar física i química a l'Institut Tecnològic de Darmstadt on es llicencià el 1928 en fisicoquímica. El 1930 realitzà el seu doctorat a la Universitat de Göttingen, sota la supervisió de James Franck i Max Born, i a la Universitat de Bristol, sota la supervisió de John Lennard-Jones.

Persecució nazi i immigració al Canadà

El 1933, el Partit Nazi va introduir una llei que prohibia als homes amb esposes jueves ensenyar a les universitats. Herzberg treballava com a professor a la universitat de Darmstadt. La seva dona i companya investigadora, Luise Herzberg, era jueva, així que van començar a fer plans per abandonar Alemanya a finals de 1933. Abandonar Alemanya va ser una tasca descoratjadora, ja que els milers d'alemanys que intentaven fugir de la persecució nazi s'enfrontaven a moltes barreres. Tanmateix, Herzberg havia treballat anteriorment amb un fisicoquímic convidat anomenat John Spinks, de la Universitat de Saskatchewan. Spinks va ajudar Herzberg a aconseguir una feina a la universitat de Saskatoon. Quan Herzberg i la seva dona van abandonar Alemanya el 1935, els nazis només els van permetre endur-se l'equivalent a 2,50 dòlars cadascun i les seves pertinences personals.

El 1930 fou nomenat professor ajudant de física a l'Institut Tecnològic de Darmstadt, càrrec que hagué d'abandonar el 1935 davant les pressions del règim nazi alemany a causa del seu matrimoni amb la física Luise Oettinger, d'origen jueu. Aquell any acceptà el càrrec de professor visitant a la Universitat de Saskatchewan al Canadà, país on establí la seva residència i d'on obtingué la ciutadania el 1945. Entre 1945 i 1948 fou professor a la Universitat de Chicago.

Herzberg morí el 3 de març de 1999 a la seva residència d'Ottawa.

Recerca científica

Interessat en la recerca d'espectroscòpia molecular, durant la seva estada al Canadà va determinar l'estructura molecular de les molècules diatòmiques i poliatòmiques, incloent els radicals lliures. Així mateix dugué a terme estudis sobre l'anàlisi química d'objectes astronòmics.

L'any 1971 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pels seus treballs sobre l'estructura electrònica i la geometria de les molècules, en especial dels radicals lliures.

Reconeixements

En honor seu s'anomenà l'asteroide (3316) Herzberg descobert el 6 de febrer de 1984 per l'astrònom Edward L. G. Bowell.