Gerhard Lenski

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGerhard Lenski
Dades biogràfiques
Naixement 13 d'agost de 1924
Washington DC
Mort 7 de desembre de 2015 (91 anys)
Residència Edmonds
Alma mater Universitat de Yale . sociologia (–1950)
Activitat professional
Ocupació Sociòleg i catedràtic d'universitat
Ocupador Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill
Dades familiars
Fills Richard Lenski
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Gerhard Emmanuel Lenski (Washington DC, 13 d'agost 1924 - 7 de desembre 2015) sociòleg nord-americà conegut per les seves contribucions a la sociologia de la religió, la desigualtat social i la teoria ecològic-evolutiva.

Es va exercir com criptògraf a la 8a Força Aèria en l'Anglaterra de la Segona Guerra Mundial, va assistir a la Universitat Yale, on va obtenir una llicenciatura en 1947 i el doctorat en 1950. Fou professor emèrit a la Universitat de North Carolina en Chapel Hill, on va ser director del Departament de Sociologia, 1969-1972, i president de la Divisió de Ciències Socials, 1976-78. Es va exercir com a Vicepresident de l'Associació Americana de Sociologia, 1969-70. També va ser membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, 1976. En 2002, va ser guardonat amb el Premi Beca de Carrera Distingida per l'Associació Americana de Sociologia.

Treballs[modifica]

Sociologia de la religió[modifica]

Gran part dels seus primers treballs tractaven sobre sociologia de la religió, i van culminar amb la publicació de "El Factor Religiós: un estudi sociològic de l'impacte de la religió en la política, l'economia i la vida familiar".[1] Robert Wuthnow s'ha referit a aquest treball com "possiblement un dels pocs "clàssics" entre les contribucions dels sociòlegs nord-americans per a l'estudi científic-social de la religió."[2]

Teoria ecològica-evolutiva de la societat[modifica]

En treballs posteriors, inclòs "Power and Privilege: A Theory of Social Stratification" sobre les bases de la teoria de l'evolució del segle XVIII per a.R.J. Turgot, Adam Ferguson, John Miler, i Thomas Malthus, i als segles XIX i XX per Lewis Henry Morgan, Leslie White i Charles Darwin i els nombrosos evolucionistes biològics que van seguir els seus passos, Lenski proposa una teoria més contemporània ecològica i evolutiva del desenvolupament de la societat des de l'Edat de Pedra fins al present.[3][4][5] Lenski considera a la informació, especialment la informació tecnològica, com el factor més bàsic i poderós en l'evolució de les societats humanes (encara que no l'únic, malgrat el que diuen els seus crítics). Lenski sosté que l'evolució de la informació cultural és una extensió de l'evolució de la informació genètica i que les característiques de les societats humanes són el producte de la interacció d'influències genètiques i culturals.

Els membres de qualsevol societat estan units per una cultura comuna i parcialment distintiva, i per xarxes de relacions socials amb els altres. Aquests llaços poden variar en intensitat i el seu caràcter distintiu depenent de la magnitud de la informació emmagatzemada per la societat i el grau dels contactes amb altres societats. Amb la incorporació de senyals, i posteriorment símbols, els avantpassats ​​dels humans moderns van desenvolupar la important habilitat crítica de compartir la informació obtinguda a través de l'experiència individual. Aquests i altres avanços posteriors a les tecnologies de comunicació i transport van asseure les bases per a desenvolupaments importants en els sistemes polítics i econòmics, la desigualtat social, la ciència, la ideologia, i altres esferes de la vida social.

La teoria de Lenski va ser ben rebuda. Heinz Eulau, expresident de la American Political Science Association, va descriure "Power and Privilege" com una "obra mestra de l'anàlisi social comparativa" i Ralf Dahrendorf es va referir a ella com "una obra imaginativa i substancial [i] una guia indispensable.[6] Una de les característiques de la seva obra que ha guanyat acceptació bastant àmplia entre els sociòlegs, és la seva tipologia ecològica i evolutiva de les societats humanes proposta per primera vegada en "Power and Privilege" i millorada posteriorment.[7] Aquesta tipologia es basa en una combinació de dos elements: el primer és el tipus d'ambient al qual la societat ha d'adaptar-se, i el segon és el seu nivell de desenvolupament tecnològic. En la seva forma més bàsica, Lenski identifica set tipus:

  • Les societats de caçadors i recol·lectors
  • Societats hortícoles
  • Les societats agràries o agrícoles
  • Les societats industrials
  • Societats de pesca
  • Societats de pasturatge
  • Societats marítimes

Aquests tipus sovint es combinen de diverses maneres (per exemple, la industrialització de les societats hortícoles i agrícoles actuals, com Ghana i Brasil) i pot ser útil subdividir-los en tipus més o menys avançats (per exemple, societats hortícoles simples i avançades).

Característiques de les teories sociològiques[modifica]

Una característica important de la teoria de Lenski ha estat la seva èmfasi en la necessitat d'un enfocament àmpliament inclusiu en la construcció de teories. En 1988 sostenia que la teoria macrosociológica ha de basar-se en el coneixement de tot l'univers de les societats humanes, passades i presents, i han de tractar d'explicar les principals característiques d'aquest univers, tant en les seves uniformitats com en les seves variacions.[8] Aquesta és indubtablement una característica de la teoria que molts sociòlegs troben poc atractiva a causa de la tradició desenvolupada en la sociologia nord-americana del segle XX d'enfocar la teoria i la recerca sobre la pròpia societat durant un període limitat (és a dir, la societat nord-americana al segle XX) o un conjunt determinat de societats (per exemple, les societats industrials modernes), en un període limitat.

Treballs sobre societats marxistes[modifica]

Una altra característica notable del treball de Lenski ha estat el seu interès en les societats marxistes. Això sorgeix del seu interès per les forces que configuren el desenvolupament social. Marx, que va tenir una gran influència en el pensament sociològic en la segona meitat del segle XX, tenia una visió molt optimista de la naturalesa humana que es reflecteix en la seva creença en la inevitabilitat del comunisme en el futur, quan el principi que regirà a les societats humanes seria "de cadascun segons la seva capacitat, a cadascú segons la seva necessitat ". Lenski considerava a les societats marxistes del segle passat com a importants, però sovint descartats, experiments socials que posen a prova la visió de Marx sobre la naturalesa humana i descobreixen falles.[9][10] Els seus primers treballs en la dècada de 1950 sobre la inconsistència d'estatus havien rebut un acolliment positiu entre una sèrie d'influents sociòlegs d'Europa de l'Est que la consideraven una eina molt més eficaç que el model oficial del Partit per analitzar i comprendre la realitat de la desigualtat social en les seves societats, mentre que al mateix temps proporciona una eina útil per desafiar el cada vegada més inacceptable ordre social comunista.[11][12]

Bibliografia[modifica]

  • Lenski, Gerhard (2005-05). Lenski, Gerhard. Ecological-Evolutionary Theory: Principles and Applications. Paradigm Publishers, 2005-05. ISBN 1-59451-101-2. 
  • Lenski, Gerhard (1961). Lenski, Gerhard. The Religious Factor : A Sociological Study of Religion's Impact on Politics, Economics, and Family Life. Doubleday U.S., 1961. 

Referències[modifica]

  1. Lenski, Gerhard. The Religious Factor : A Sociological Study of Religion's Impact on Politics, Economics, and Family Life. Doubleday U.S., 1961. OCLC 656217. LCCN 61009197. 
  2. Robert Wuthnow, The Religious Factor Revisited, Sociological Theory, 22, p. 205
  3. G. Lenski, Power and Privilege: A Theory of Social Stratification, McGraw-Hill, 1966
  4. G. Lenski, Human Societies: An Introduction to Macrosociology, McGraw-Hill, Paradigm Press, 1970-2011
  5. G. Lenski, Ecological-Evolutionary Theory: Principles and Applications, Paradigm Press, 2006
  6. Reviews of Power and Privilege, American Sociological Review, vol. 61, pp. 482-5
  7. Macionis, John J. (2012).
  8. Gerhard Lenski, Rethinking Macrosociological Theory, American Sociological Review, vol.53, pp. 163–171)
  9. G. Lenski,"Marxist Experiments in Destratification: An Appraisal," Social Forces, 1978
  10. Gerhard Lenski, Patrick Nolan, Jean Lenski, Human Societies, 7th ed., 1995, chapter 15
  11. Birgitta Nedelmann and Piotr Sztomka (eds.
  12. Kazimierz Slomczynski, "Zmniejszanie Nierownosci Spolecznych a Rozbieznosc Czynnikow Statusu" (Status Inconsistency and the Reduction of Social Inequalities) Studia Socjologiczne, 56 (1), pp. 35-46

Enllaços externs[modifica]