Germà de Grandval

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Sant Germà».
Infotaula de personasant Germà de Rauràcia, o
de Granfelden, o Grandval
Picswiss BE-97-05 Moutier- La Collégiale St -Germain et le Château.jpg
Moutier-Grandval amb la col·legiata de Saint-Germain
Biografia
Naixement ca. 612
Trèveris (Alemanya)
Mort 675
Prop de Moutier, Berna (Suïssa)
Lloc d'enterrament Parròquia de Delémont (Suïssa) 
 Abat 

Activitat
Ocupació Abat
Orde religiós Columbanians
abat, màrtir
Celebració Església catòlica
Canonització Antiga
Festivitat 21 de febrer
Iconografia Com a monjo, amb hàbit blanc, amb palma de martiri
Modifica les dades a Wikidata

Sant Germà de Rauràcia o Germà de Granfelden o de Grandval (Trèveris, ca. 612 - Prop de Moutier, Berna, Suïssa, 675) fou un monjo, primer abat del monestir de Moutier-Grandval, a la regió del bisbat de Basilea.[1]

Biografia[modifica]

Germà venia d'una família senatorial de Trèveris (el seu pare era Optardus). Fou educat per Modoald, després sant, i amb el seu permís, ingressà com a monjo a Remiremont, prop de Metz, i estigué a l'abadia de Luxeuil. Cap al 640, l'abat Waldebert de Luxeuil va fundar el monestir de Grandis-Vallis (després Moutier-Grandval o, en alemany Munster-Granfelden), a la confluència entre el Birsa i el Rin, prop de Basilea, amb el suport del comte Gundoni (Gundonius).

Waldebert va nomenar primer abat Germà, que el va governar durant 35 anys fins que el comte Ètic (Aethicus), tercer successor de Gundoni, va devastar les terres del monestir, de les que es volia apoderar. Un dels soldats del comte va matar Germà amb una llança, juntament amb el prepòsit Randoald, que l'acompanyava.

La seva festa és el 21 de febrer. Es conserva el bàcul de l'abat, un dels més antics que en queden, al Musée jurassien d'art et d'histoir de Delémont.

Notes[modifica]

  1. La regió era coneguda a l'Alta edat mitjana com a Rauràcia per ser la terra de l'antic poble gal dels rauracs.

Bibliografia[modifica]