Germa (Líbia)

Germa
Tipus	assentament humà
Lloc
	26° 32′ N, 13° 04′ E / 26.53°N,13.07°E
Identificadors descriptius
Fus horari	UTC+02:00

Germa o Djerma (àrab: جرمة, Jarma) és una ciutat que es troba al sud-oest de Líbia.

Coneguda en l'antiguitat com a Garama (grec antic: Γαράμη), va ser la capital dels garamants, un poble amazic saharià.^[1]

Geografia

Germa es troba al cor del Fezzan, al Sàhara libi, uns 700 km al sud de Trípoli, uns 30 km a l'est d'Ubari, uns 150 km a l'oest-sud-oest de Sebha i uns 100 km al nord-oest de Murzuch.

Clima

Germa té un clima àrid càlid (en la classificació climàtica de Köppen). Es pot dir que no hi plou mai; la precipitació mitjana anual és d'uns pocs mil·límetres.

Història

En l'antiguitat, l'àrea de Germa formava part del país dels garamants. Germa, que ocupa el lloc de l'antiga Garama, capital dels garamants, s'esmenta notablement al segle I pel científic romà Plini el Vell sobre l'expedició del general romà Luci Corneli Balb Menor al voltant del 20 abans de la nostra era; el geògraf grec Claudi Ptolemeu l'anomena «metròpoli».

Els garamants sovint assaltaven la frontera africana de Roma, el Limes Tripolitanus, i es retiraven al desert. El 197, l'emperador Septimi Sever començà una campanya al Sàhara. El 203, capturà Germa, però la presència romana només hi va durar uns anys i abandonaren aviat la ciutat.^[2]

Durant l'expansió de l'Islam, Germa fou presa pel general àrab Uqba ibn Nafi el 669.^[3] Sembla que va continuar fins a Kawar (Kaouar).

Al segle xvi, va caure en mans dels otomans. La ciutat fou cedida al Regne d'Itàlia el 1912 durant la Guerra italoturca, i passà a formar part de la Líbia colonial italiana fins a la fi de la Segona Guerra Mundial.

A la dècada dels 1960, els arqueòlegs Charles Daniels i Mohammed Ayoub excavaren l'antiga ciutat de Garama.^[4] La recerca actual indica que Garama tenia una població d'uns 4.000 habitants. El declivi també se n'atribueix al consum excessiu d'aigua i a l'escassetat d'aigua pel deteriorament del clima.

Referències

↑ Camps, Gabriel «Les Garamantes, conducteurs de chars et bâtisseurs dans le Fezzan antique» (en francés). Clio, 6-2002.
↑ Birley, Anthony. Septimius Severus, the African emperor (en anglès), 2000.
↑ ez Zawam, Salem Mohammed. Mu’jam al Amakin al Jughrafiya fi Libia (en àrab). Dar wa Maktabat ash Sha’b, 2005.
↑ Gatto, Maria Carmela «The Archaeology of Fazzān: Volume 4, Survey and excavations at Old Jarma (ancient Garama) carried out by C.M. Daniels (1962–69) and the Fazzān Project (1997–2001). Edited by David J. Mattingly . The Society for Libyan Studies, London, and Department of Antiquities, Tripoli, 2013. ISBN 978-1-900971-18-8, pp. xxix + 610 + CD with Appendices and Catalogues, pp. 260. Price: £60.00 (Hardcover).» (en anglés). Libyan Studies, 45, 11-2014, pàg. 175–177. DOI: 10.1017/lis.2014.11. ISSN: 0263-7189.

Vegeu també

[1] Camps, Gabriel «Les Garamantes, conducteurs de chars et bâtisseurs dans le Fezzan antique» (en francés). Clio, 6-2002.

[2] Birley, Anthony. Septimius Severus, the African emperor (en anglès), 2000.

[3] z Zawam, Salem Mohammed. Mu’jam al Amakin al Jughrafiya fi Libia (en àrab). Dar wa Maktabat ash Sha’b, 2005.

[4] Gatto, Maria Carmela «The Archaeology of Fazzān: Volume 4, Survey and excavations at Old Jarma (ancient Garama) carried out by C.M. Daniels (1962–69) and the Fazzān Project (1997–2001). Edited by David J. Mattingly . The Society for Libyan Studies, London, and Department of Antiquities, Tripoli, 2013. ISBN 978-1-900971-18-8, pp. xxix + 610 + CD with Appendices and Catalogues, pp. 260. Price: £60.00 (Hardcover).» (en anglés). Libyan Studies, 45, 11-2014, pàg. 175–177. DOI: 10.1017/lis.2014.11. ISSN: 0263-7189.

[1]

[2]

[3]

[4]