Germaine Rebours

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGermaine Rebours
Biografia
Naixement Lagny-sur-Marne
Activitat
Ocupació Escriptora i esperantista
Modifica les dades a Wikidata
El general Sebert, L.L. Zamenhof, Klara Zamenhof, Frederic Pujulà i Vallès i Germaine Rebours al 5è Congrés Universal d'Esperanto, Barcelona, 1909.

Germaine Rebours de Pujulà (Lagny sur Marne, França) va ser una escriptora esperantista francesa, iniciadora del servei de padrines de guerra als soldats catalans durant la Primera Guerra Mundial. Era la dona de l'escriptor esperantista i catalanista Frederic Pujulà i Vallès.

Germaine Rebours va ser, igual que el seu marit, una persona molt activa al moviment esperantista.[1] Va ser la secretària del 5è Congrés Universal d'Esperanto, celebrat el 1909 a Barcelona.[2] També escrivia a diverses publicacions de l'època. L’11 d'abril de 1915 va començar a escriure la columna “Notes Casolanes de una dòna francesa" a El Poble Català.[3] Allà constatava la necessitat que a Catalunya es tingués més preocupació pels catalans que lluitaven a les files de l'exèrcit francès a la Primera Guerra Mundial. Aquests escrits van tenir molta repercussió, sobretot als cercles d'Unió Catalanista. En un dels articles preguntava “Dònes, mares de Catalunya; quí vol tenir un fillol a França?”[4] Un dels voluntaris era el mateix Frederic Pujulà, a qui l'esclat de la guerra havia agafat a França, on havia anat amb motiu del X Congrés Universal d'Esperanto. Aquest congrés, però, finalment no va tenir lloc a causa dels esdeveniments de la guerra.[5] Un dels articles més influents de Germaine Rebours va ser "La dona en la guerra", on proposava la creació d'un servei de padrines de guerra, -similar al que ja existia a França- les quals haurien d'ocupar el lloc d'aquella mare, germana o amiga que el soldat català no tenia al front.[6] A partir d'aquest article es va iniciar una campanya de dones que apadrinaven els voluntaris catalans (i també d'altres) que lluitaven a la guerra. Algunes d'elles eren personalitats importants de la cultura catalana, com l'escriptora, pacifista i musicòloga Carme Karr.[7][8][9] La campanya, iniciada per les publicacions Iberia i Empordà Federal, i que va continuar La Nació, va aconseguir l'adhesió de 29 personalitats, tots membres de la redacció d'Iberia, com Prudenci Bertrana o Rovira i Virgili.[3] Germaine Rebours també va ser molt activa al Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, que havia creat el Dr. Joan Solé i Pla i que a més de les cartes, recollia queviures i altres productes per enviar al front.[3]

A més d'escriptora, Germaine Rebours va cultivar altres talents. Així, el 1926 va exposar a les Galeries Dalmau els seus primers treballs d'ornamentació casolana, catifes fetes a mà de punt anusat.[10] També va ensenyar llengües en diverses institucions. Juntament amb el seu marit, va participar en el Congrés de l'Ensenyança celebrat a Barcelona.[3] El 1929 va ser professora d'idiomes a la primera Escuela Nacional de Ayas y Niñeras.[11] Durant tota la seva vida va ser molt activa a la vida cultural catalana. L'escriptor Maurici Serrahima li va dedicar el conte "Final d'Etapa", de 1949.[12] Va ser amiga d'Emília Cornet i Palau, esposa del pintor, dibuixant i crític d'art Feliu Elias.[13] Va ser la mare de Germaine Pujulà Rebours, qui va ser professora a l'Escola Isabel de Villena[14] i es va casar amb Miquel Ferrà, que havia estat el seu professor de català a la Universitat de Barcelona.[15] També va ser la mare de Jordi Pujulà Rebours.

Referències[modifica]

  1. Poblet i Feijoo, Francesc. Els inicis del moviment esperantista a Catalunya (en català i esperanto). Barcelona: O Limaco Edizions, 2004, p. 120. ISBN ISBN 978-84-936728-1-2. 
  2. Poblet i Feijoo, Francesc i Hèctor Alòs i Font. Història de l'esperanto als Països Catalans (en català i esperanto). Barcelona: Associació Catalana d'Esperanto, 2010. ISBN ISBN 978-84-936728-6-7. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «“Visca França, Visca Catalunya!” La Catalogna durante la Prima Guerra mondiale: una prospettiva di genere» (en italià). [Consulta: 14 novembre 2014].
  4. REBOURS DE PUJULÀ, GERMAINE, "Notes casolanes de una dona francesa / El fillol", El Poble Català, 28-VIII-1915, p.1 i 29-VII-1915, p.1
  5. Martínez Fiol, David. Els "voluntaris catalans" a la Gran Guerra (1914-1918). L'Abadia de Montserrat, 1991. 
  6. REBOURS DE PUJULÀ, GERMAINE, "La dona en la guerra", 31-X-1915.
  7. Vila, Montserrat «Una artista per recordar: Carme Karr (1865-1943)». Wagneriana Catalana, 34, Maig 2011.
  8. Marchese, Maria «Carme Karr: femminismo e pacifismo». Cercles: revista d'història cultural, 12, 2009.
  9. Marchese, Maria «Il pacifista e la catalana: la Grande Guerra nel carteggio tra Carme Karr e Romain Rolland». Genesis. XI/1-2. Culture della sessualità, 2012.
  10. Institut d'Estudis Catalans. Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938), 1999. 
  11. «Una nueva escuela profesional para la mujer». La Vanguardia, 26-01-1929.
  12. Giró i París, Jordi. Els homes són i les coses passen: Maurici Serrahima i Bofill (1902-1979), un filòsof-literat del segle XX. L'Abadia de Montserrat, 2004. 
  13. Elias Cornet, Elvira. Una senyora de Barcelona. L'Abadia de Montserrat, 2012. 
  14. Ferran i Permanyer, Mariona. L'Escola Isabel de Villena i la seva gent (1939-1989): mig segle d'acció escolar catalana. L'Abadia de Montserrat, 1997. 
  15. Lladó i Rotger, Francesc. El pont de la mar blava: vida i obra de Miquel Ferrà. Universitat Illes Balears, 2009.