Germaine Rebours

De Viquipèdia
Infotaula de personaGermaine Rebours
L3324 - Germaine Rebours en 1909.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 octubre 1885 Modifica el valor a Wikidata
Asnières-sur-Seine (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 maig 1976 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, esperantista Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFrederic Pujulà i Vallès Modifica el valor a Wikidata
El general Sebert, L.L. Zamenhof, Klara Zamenhof, Frederic Pujulà i Vallès i Germaine Rebours al 5è Congrés Universal d'Esperanto, Barcelona, 1909.

Germaine Rebours de Pujulà (Asnières-sur-Seine, 13 d'octubre de 1885 - Palma, 9 de maig de 1976) va ser una escriptora esperantista francesa, iniciadora del servei de padrines de guerra als soldats catalans durant la Primera Guerra Mundial. Era casada amb l'escriptor esperantista i catalanista Frederic Pujulà i Vallès.

Germaine Rebours va ser, igual que el seu marit, una persona molt activa al moviment esperantista.[1] Va ser la secretària del cinquè Congrés Universal d'Esperanto, celebrat el 1909 a Barcelona.[2] També escrivia a diverses publicacions de l'època. L'11 d'abril de 1915 va començar a escriure la columna «Notes Casolanes de una dona francesa» al diari El Poble Català.[3] Allà constatava la necessitat que a Catalunya es preocupés més pels catalans que lluitaven a les files de l'exèrcit francès a la Primera Guerra Mundial. Aquests escrits van tenir molta repercussió, sobretot als cercles de l'Unió Catalanista. A un dels articles preguntava «Dònes, mares de Catalunya; quí vol tenir un fillol a França?»[4] Un dels voluntaris era el mateix Frederic Pujulà, a qui l'esclat de la guerra havia agafat a França, on havia anat amb motiu del X Congrés Universal d'Esperanto. Aquest congrés, però, finalment no va tenir lloc a causa dels esdeveniments de la guerra.[5] Un dels articles més influents de Germaine Rebours va ser «La dona en la guerra», on proposava la creació d'un servei de padrines de guerra, –similar al que ja existia a França– les quals haurien d'ocupar el lloc d'aquella mare, germana o amiga que el soldat català no tenia al front.[6] A partir d'aquest article es va iniciar una campanya de dones que apadrinaven voluntaris catalans (i també d'altres) que lluitaven a la guerra. Algunes d'elles eren personalitats importants de la cultura catalana, com l'escriptora, pacifista i musicòloga Carme Karr.[7][8][9] La campanya, iniciada per les publicacions Iberia i Empordà Federal, i que va continuar La Nació, va aconseguir l'adhesió de 29 personalitats, tots membres de la redacció d'Iberia, com Prudenci Bertrana o Rovira i Virgili.[3] Germaine Rebours també va ser molt activa al Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, que havia creat el Dr. Joan Solé i Pla i que a més de les cartes, recollia queviures i altres productes per enviar al front.[3]

A més d'escriptora, Germaine Rebours va cultivar altres talents. Així, el 1926 va exposar a les Galeries Dalmau els seus primers treballs d'ornamentació casolana, catifes fetes a mà de punt anusat.[10] Consta, igualment, que el 1930 va participar en la Primera exposició sarrianenca Les Arts i els Artistes organitzada pel Centre Excursionista Els Blaus de Barcelona.[11]

També va ensenyar llengües a diverses institucions. Juntament amb el seu marit, va participar en el Congrés de l'Ensenyança celebrat a Barcelona.[3] El 1929 va ser professora d'idiomes a la primera Escuela Nacional de Ayas y Niñeras[12] creada per Acción Femenina amb l'objectiu que dides i mainaderes del país poguessin competir amb les nurses estrangeres que s'havien format en escoles especialitzades. La directora era Maria Montessori i les altres professores la psiquiatra Alsina Melis, la doctora Trinitat Sais, l'infermera Valeria Seligmann, la comtessa de Castellà, la mestra Francesca Canals, Edelmina Llaberia, l'escriptora Carme Karr, Magda Soler i la pianista i cantant Montserrat Campmany.[13]

Durant tota la seva vida va ser molt activa a la vida cultural catalana. L'escriptor Maurici Serrahima li va dedicar el conte Final d'Etapa, de 1949.[14] Va ser amiga d'Emília Cornet i Palau, esposa del pintor, dibuixant i crític d'art Feliu Elias.[15] Va ser la mare de Jordi Pujulà Rebours i de Germaine Pujulà Rebours, que va ser professora a l'Escola Isabel de Villena[16] i es va casar amb Miquel Ferrà, que havia estat el seu professor de català a la Universitat de Barcelona.[17]

Referències[modifica]

  1. Poblet i Feijoo, Francesc. Els inicis del moviment esperantista a Catalunya (en català i esperanto). Barcelona: O Limaco Edizions, 2004, p. 120. ISBN ISBN 978-84-936728-1-2. 
  2. Poblet i Feijoo, Francesc i Hèctor Alòs i Font. Història de l'esperanto als Països Catalans (en català i esperanto). Barcelona: Associació Catalana d'Esperanto, 2010. ISBN ISBN 978-84-936728-6-7. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Marchese, Maria. Università degli Studi di Napoli Federico II. “Visca França, Visca Catalunya!” La Catalogna durante la Prima Guerra mondiale: una prospettiva di genere (en italià), 2010 [Consulta: 14 novembre 2014]. 
  4. Rebours de Pujulà, Germaine «Notes casolanes de una dona francesa / El fillol». El Poble Català, 28 i 29 agost de1915, pàg. 1.
  5. Martínez Fiol, David. Els "voluntaris catalans" a la Gran Guerra (1914-1918). L'Abadia de Montserrat, 1991. 
  6. Rebours de Pujulà, Germaine. La dona en la guerra, 31-X-1915. 
  7. Vila, Montserrat «Una artista per recordar: Carme Karr (1865-1943)». Wagneriana Catalana, 34, Maig 2011.
  8. Marchese, Maria «Carme Karr: femminismo e pacifismo». Cercles: revista d'història cultural, 12, 2009.
  9. Marchese, Maria «Il pacifista e la catalana: la Grande Guerra nel carteggio tra Carme Karr e Romain Rolland». Genesis. XI/1-2. Culture della sessualità, 2012.
  10. Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica LI, 1999, p. 285, cat. 2253. ISBN 84-5273-444-1. 
  11. Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica LIX, 2002, p. 186, cat. 570. ISBN 84-5273-661-4. 
  12. «Una nueva escuela profesional para la mujer». La Vanguardia, 26-01-1929.
  13. «Una nueva escuela professional para la mujer». La Vanguardia, dissabte, 26 gener 1929, pàg. 13.
  14. Giró i París, Jordi. Els homes són i les coses passen: Maurici Serrahima i Bofill (1902-1979), un filòsof-literat del segle xx. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 2004, p. 352. ISBN 978-8484156406. 
  15. Elias Cornet, Elvira. Una senyora de Barcelona. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 2012, p. 120 (Biblioteca Serra d'Or)). ISBN 978-8498834963. 
  16. Ferran i Permanyer, Mariona. L'Escola Isabel de Villena i la seva gent (1939-1989): mig segle d'acció escolar catalana. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1997. 
  17. Lladó i Rotger, Francesc. El pont de la mar blava: vida i obra de Miquel Ferrà. Barcelona: Universitat Illes Balears, 2009, p. 280. ISBN 9788498831634.