Germaine Tailleferre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Germaine Tailleferre
Germaine Tailleferre et Mario Hacquard 1.jpg
Naixement 19 d'abril de 1892
Saint-Maur-des-Fossés
Mort 7 de novembre de 1983(1983-11-07) (als 91 anys)
París
Nacionalitat francesa
Ocupació músic, compositora
Gènere òpera
Moviment música clàssica
Estil Neoclassicisme
Àlies la Dame des Six
Activitat professional
Instrument Piano, composició
Influències de Erik Satie, Maurice Ravel
Modifica dades a Wikidata

Marcelle Taillefesse (Saint-Maur-des-Fossés, 1892 - París, 1983) més endavant Germaine Tailleferre, fou una compositora pertanyent al corrent del neoclassicisme musical i formà part del cèlebre Groupe des Six francès. Col·laborà en el ballet col·lectiu Les Mariés de la tour Eiffel (1921) i compongué els ballets Marchands d'oiseaux (1923) i Parisiana (1955).

Durant molt temps es va considerar que l'obra de Tailleferre es reduïa a una sèrie d'obres per a piano compostes en el període d'entreguerres, però la majoria de les seves obres majors van ser escrites entre 1945 i la seva mort, als noranta-un anys d'edat. La seva extensa producció compta amb obres de cambra, dos concerts per a piano, tres estudis per a piano i orquestra, un concert per a violí, el seu destacat Concerto grosso pour deux pianos, huit voix solistes, quatuor de saxophones et orchestre, quatre ballets, quatre òperes, dues operetes, moltes mélodies, i això sense comptar les nombroses obres per a petits conjunts o grans orquestres com l'esplèndid Concerto pour deux guitares et orchestre, recentment recobrat i gravat el 2004 a Alemanya per Chris Bilobram i Christina Altmann.

Fins fa molt poc gran part de la seva obra romania inèdita i només recentment s'ha pogut conèixer àmpliament i començar a situar-la al lloc que es mereix.

Biografia i vida personal[modifica | modifica el codi]

Primers anys i contacte amb Satie[modifica | modifica el codi]

Marcelle Tailleferre (el seu nom de naixement) nasqué el 19 d'abril de 1892 a Parc Saint-Maur, una petita localitat als afores de París, moment en què el corrent del Romanticisme alemany començava a perdre força a costa dels nous i dispars corrents que apareixien per tot el món. Molt aviat donà proves de talent musical i la seva mare el fomentà amb classes de piano impartides per ella mateixa.

Inicià la seva formació musical acadèmica el 1904 al Conservatori de París sota la tutela d'Eva Meyer, malgrat la ferma oposició del seu pare. Estudià amb Dallier (harmonia), Caussade i Abel Cesar Estyle (acompanyament al piano). Quan abandonà el conservatori, ho féu havent obtingut els primers premis en harmonia, contrapunt i acompanyament els anys 1913, 1914 i 1915, respectivament. També decidí canviar el seu nom pel de Germaine Tailleferre (el sufix -ferre significa ferro, mentre que el sufix -fesse significa natja).

En 1917, Erik Satie escoltà Jeux de plein air, per a dos pianos, i la proclamà "la seva filla musical". Es convertí així en una d'aquests "nous joves", més tard batejats per Henry Collet com "Els Sis Francesos", habitualment coneguts amb el nom de "Grup dels Sis", amb Cocteau com a guia espiritual. El Grup, encara que va donar diversos concerts de les seves obres, només va produir oficialment un àlbum que comprenia classes musicals per a piano i un ballet (sense Durey) Les mariés de la Tour Eiffel ("Els nuvis de la Torre Eiffel"), que evocava l'"alegria de viure". L'any 1918, va interpretar Jeux de plein air amb Ricardo Viñes, a la Société Nationale de Musique.

Germaine Tailleferre va continuar estudiant composició, primer amb Koechlin, i després de manera més informal amb Maurice Ravel.

Anys 20 i mudança a Nova York[modifica | modifica el codi]

Mentre seguia una formació musical molt fructífera amb Ravel, els anys 20 van esdevenir molt prolífics per a la compositora. Entre les obres que veieren la llum en aquesta etapa, hi hagué la Sonate pour violon et piano, dedicada al violinista Jacques Thibaud i estrenada per ell mateix i pel pianista Alfred Cortot; el ballet Le marchand d'oiseaux, i el Concerto pour Piano, també estrenat per Cortot.

En aquest estat de gràcia i reconeixement general es presentà un canvi brusc en la seva vida. El 1926 es casà amb el caricaturista americà Ralph Barton, que venia de divorciar-se aquest mateix any de l'actriu Carlotta Monterey. És aleshores quan Tailleferre s'establí al barri de Manhattan, a Nova York. Ben aviat, Tailleferre, que ja havia donat mostres en el Conservatori d'unes habilitats socials envejables, s'involucrà en el cercle d'amics i coneguts de Barton, i féu amistat amb Charles Chaplin, amb qui gaudia improvisant al piano. Sembla que Chaplin pretenia que Taillaferre col·laborés amb ell en la composició de la banda sonora de la seva pel·lícula El Circ però el seu marit, gelós, començà a posar-li impediments, incapaç de suportar el reconeixement públic de la seva dona. A més, sembla que el seu marit patia un trastorn maniacodepressiu i, davant d'aquestes circumstàncies, el matrimoni es va anar desfent; després de tornar a París el 1927, conclogué en divorci el 1931. Per aquestes dates, la compositora escrigué el Concertino per a arpa. Es té l'obra Six Chansons Françaises com la reacció musical de Tailleferre al seu fallit matrimoni.

Anys 30 i la Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Sembla que els esdeveniments passats no li llevaren el somni de formar una família, i l'any 1932 es tornà a casar amb l'advocat francès Jean Lageat, amb qui tingué una filla. Malauradament, el seu nou marit tampoc acaba de donar suport a la carrera compositiva de Tailleferre. Tot i així, en aquests anys nasqueren el Concerto Grosso pour deux Pianos, quatuor de Saxophones, huit Voices Solistes et Orchestre, Cantate de Narcisse (1937), en col·laboració amb Paul Valéry per fer el text, Deux Sonnets de Lord Byron, per a soprano i piano; Concerto pour Violon et Orchestre, etc. Mentre treballava per fer-se un lloc enmig de tots els moviments musicals que floreixen a Europa, esclatà la Segona Guerra Mundial, i la compositora es veié obligada a abandonar França quan en 1942 les tropes alemanyes irromperen al país. Fugint de la situació, el matrimoni travessà Espanya amb destinació a Portugal, i des d'allà s'embarcaren cap als Estats Units. El catàleg de la producció de Germaine es ressentí i fou nul durant els quatre anys que romangué a Filadèlfia.

Retorn a Europa[modifica | modifica el codi]

Germaine Tailleferre tornà a França en 1946, un any després de la caiguda del Tercer Reich, i s'instal·là a Grassa. Trobà un ambient musical marcat per les innovacions pròpies d'aquesta segona meitat del segle; el grup dels sis ja no existia com a tal i els joves músics francesos del moment feien composicions basades en motius místics derivats de les tragèdies provocades per la guerra. Altres formes de composició com el dodecafonisme o serialisme guanyaven importància, i la compositora experimentà amb aquestes tècniques en el seu Sonate pour Clarinet sol.

A partir d'aquesta nova etapa, Tailleferre passà una vida dedicada al seu treball. Es va divorciar per segona vegada, el 1955, i aquest any va compondre cinc petits pastitxos d'òperes còmiques: Du style galant au style méchant, amb textos de Denise Centore i difusió radiofònica.

Anà creant un catàleg immens en el qual destaquen, al costat de la producció de nombroses bandes sonores per a pel·lícules, un duo professional format amb el baríton Bernard Lefort, obres com Sonate pour harpe, Petite Suite pour Orchestre, Hommage a Rammeau, per a dos pianos i 4 percussionistes, o Vingt leçons de solfège, composta en 1982.

Va ser professora a la Schola Canturum [cal citació] i, cap al final de la seva vida, Georges Hacquard, director de l'Escola Alsaciana, li va oferir treball a la seva escola a causa de les dificultats financeres de la compositora, i va continuar ensenyant música a aquesta escola fins als 90 anys.

El seu Concerto de la fidélité ("Concert de la fidelitat"), va ser mostrat com a gran estrena a l'Òpera de París el 1982.

Finalment, Germaine Tailleferre va morir a París el 7 novembre de 1983, a l'edat de 91 anys.[1][2][3]

Tailleferre i el "Grup des Six"[modifica | modifica el codi]

L'any 1913 fou un any important per a Tailleferre. A la classe de Contrapunt de Georges Caussade conegué els músics Milhaud, Auric i Honegger. Aquella va ser una dècada en què les principals tendències artístiques es donaren cita a París, per tot arreu fluïen els erudits i els artistes. No li resultà difícil entrar en contacte amb els principals escriptors i pintors, i així, abans de de finalitzar la Primera Guerra Mundial, comptava Apollinaire, a Fernand Léger, a Modigliani, Picasso, i, per descomptat, al músic Erik Satie, entre els seus amics.

És el mateix Satie qui en 1917, impressionat per la qualitat de l'obra per a dos pianos "Jeux de plein air", la convidà a reunir-se amb els músics del grup anomenat "Nouveaux Jeunes", també anomenat "de les notes falses". Després d'aquesta integració, el grup donà un primer recital d'obres pròpies en un dels tallers en què els esmentats pintors treballaven, i allà s'estrenaren "Jeux de plein air" i "Sonatine pour quatuor à cordes". El grup "Nouveaux Jeunes", per una simpàtica analogia proposada pel crític Henri Collet amb el grup dels cinc russos, adquirí el nom amb el qual aquests joves compositors signarien les seves activitats següents, "les Six". A més de Tailleferre, l'integraven els següents: Georges Auric, Louis Durey, Arthur Honegger, Darius Milhaud i Francis Poulenc.

"Les Six" va realitzar en realitat molt poques col·laboracions; s'accepta generalment que el grup es dissolgué com a tal en concloure l'obra conjunta "Les mariés de la Tour Eiffel", encara que els seus membres van continuar sent amics durant molts anys. Tailleferre va sobreviure 63 anys a la dissolució del grup, ja que va morir en 1983. No obstant això, les característiques musicals de les seves obres es nodreixen directament de l'estètica d'aquest grup.[2]

L'estil de Tailleferre[modifica | modifica el codi]

Com a característiques del llenguatge musical de Tailleferre així com del Grup dels Sis, és la proliferació de melodies senzilles, la simplificació dels ritmes, l'alliberament de l'harmonia i curioses innovacions en la tècnica d'orquestració. Es tracta d'una música d'audició fàcil, degut entre altres coses a l'ocupació de formes musicals curtes, impregnades d'una estètica que té espai per a l'humor, la ironia i l'austeritat. El lirisme i els excessos sentimentals són tractats amb un cert sarcasme, per observar el qual fa servir una escriptura simple i nua contrastada per ritmes frenètics.

Catàleg d'obres[modifica | modifica el codi]

Els 6 catàlegs d'obres de Tailleferre editats actualment no concorden ni en nombre, ni en títols. El catàleg inclòs al llibre Germaine Tailleferre: la Dame des Six de Georges Hacquard (L'Harmattan, 1997) arriba a incloure obres sense títol de la compositora. La llista que segueix utilitza tres fonts principals:

  1. El catàleg d'obres depositades a la Sacem per la mateixa compositora, entre el catàleg informatitzat i el vell catàleg en paper;
  2. Obres en què la identificació és fàcil: per exemple les obres editades, les músiques de pel·lícula, de televisió i de radiodifusió, que són fàcilment verificables als arxius de l'INA o de laBNF;
  3. El catàleg A Centenary Appraisal del musicòleg Robert Orledge (Muziek & Wetenshap, 1992), amb una descripció completa i rigorosa de tots els manuscrits que ha examinat: localització, nombre de pàgines, format, etc.
Catàleg d'obres de Germaine Taillaferre[4]
Any Obra Tipus d'obra
1909 Impromptu pour piano. Música solista (piano)
1910 Premières Prouessses, per a piano a quatre mans. Música solista (piano) (quatre mans)
1910 Morceau de lecture, per a arpa. Música solista (arpa)
1912 Fantaisie sur un thème de G. Cassade, per a quintet amb piano. Música de cambra
1913 Romance pour piano. Música solista (piano)
1913 Berceuse, per a violí i piano. Música de cambra (violí i piano)
1913-17 Le Petit Livre de harpe de Mme Tardieu. Música solista (arpa)
1917 Jeux de plein air, per a dos pianos o orquestra. Música orquestral
1917 Calme et sans lenteur, per a violí, violoncel i piano. Música de cambra
1917-19 Quatuor à cordes. Música de cambra
1918 Image, per a flauta, clavicèmbal, piano i cordes. Música de cambra
1918 Image, per a piano a quatre mans. Música solista (piano) (quatre mans)
1919 Pastorale, per a piano. Música solista (piano)
1920 Très Vite, per a piano. Música solista (piano)
1920 Hommage à Debussy, per a piano. Música solista (piano)
1920 Fandango, per a dos pianos. Música solista (piano) (dos)
1920 Ballade, per a piano i orquestra. Música orquestral
1920 Morceau simphonique (de l'obra «Ballade»), per a piano i orquestra. Música orquestral
1921 Les Mariés de la Tour Eiffel [Valse des dépêches and Quadrille] (J. Cocteau), obra col·lectiva de Les Six, per a orquestra. Ballet
1921 Première Sonate pour violon et piano. Música de cambra (violí i piano)
1923 Concerto no 1 pour piano et orchestre. Música orquestral
1923 Le Marchand d'Oiseaux (H. Pérdriat) (París, Champs-Elisées, 25 Mai 1923) ballet per a orquestra. Ballet
1924 Adagio, per a violí i piano. Música de cambra (violí i piano)
1925 Mon Cousin de Caienne, per a petit ensemble. Música de cambra
1925 Berceuse du petit éléphant, per a veu solista, cor i cor. Música coral
1925 Ban'da, per a cor i orquestra. Música coral (orquestra)
1927 Concertino pour harpe et orchestre. Música orquestral
1927 Sous le rempart d'Athènes, per a orquestra. Música orquestral
1928 Deux Valses, per a dos pianos. Música solista (piano)
1928 Nocturne, per a dos barítons i ensemble. Música vocal
1928 Pastorale en la b, per a piano. Música solista (piano)
1928 Sicilienne, per a piano. Música solista (piano)
1929 Pastorale en ut, per a piano. Música solista (piano)
1929 Pastorale inca, per a piano. Música solista (piano)
1929 La Nouvelle Cithère, per a dos pianos o orquestra. Música orquestral
1929 Six Chansons françaises (textos dels segles XV, XVII i XVIII), per a veu i piano. Música vocal (piano)
1929 Vocalise-étude, per a soprano i piano. Música vocal (piano)
1930 Fleurs de France, per a piano u orquestra de cordes. Música orquestral
1930 Ouverture [orig. per a Zoulaina], per a orquestra (rev. 1932). Música orquestral
1931 Zoulaïna, òpera còmica (segons un text de Charles Hirsch) (no estrenada). Òpera
1933 Música del documental La croisière jaune (L. Poirier). Música de documental
1934 Concerto pour deux pianos, chœur, saxophones et orchestre. Música orquestral
1934 Largo, per a violí i piano. Música de cambra (violí i piano)
1934 La Chasse à l'enfant, per a veu i piano (segons un text de Jacques Prévert). Música vocal (piano)
1934 La Chanson de l'éléphant, per a veu i piano. Música vocal (piano)
1934 Deux Sonnets de Lord Biron, per a soprano i piano (segons un texto de Lord Biron). Música vocal (piano)
1935 Chanson de Firmin, per a veu i piano (segons un text de Henri Jeanson). Música vocal (piano)
1935 Divertissement dans le stile Louis Quinze [from incid. music to Madame Quinze], per a orquestra. Música orquestral
1935 Música de la pel·lícula Les Souliers (en col·laboració amb Devred). Música de pel·lícula
1936 Cadences pour le concerto pour piano no 22 de Mozart. Música solista (piano)
1936 Cadences pour le concerto no 15 pour piano de Haydn. Música solista (piano)
1937 Concerto pour violon et orchestre. Música orquestral
1937 Le marin du Bolivar (H. Jeanson) (Paris Exhibition, 1937) Òpera
1937 Au pavillion d'Alsace, per a piano. Música solista (piano)
1937 Música del documental Provincia (M. Cloche). Música de documental
1937 Música de la pel·lícula Simphonie graphique (M. Cloche). Música de pel·lícula
1937 Música del documental Sur les routes d'acier (B. Peskine). Música de documental
1937 Música del documental Terre d'effort et de liberté (M. Cloche). Música de documental
1937 Música de la pel·lícula Ces dames aux chapeaux verts (M. Cloche). Música de pel·lícula
1938 Música de la pel·lícula Le Petit Chose (Cloche). Música de pel·lícula
1938 Cantate de Narcisse, per a baríton, soprano, cor, cordes i timbal. Música coral
1938 Música del documental Le Jura ou Terre d’effort et de liberté (M. Cloche) Música de documental
1939 Prélude et fugue, per a orgue, amb trompeta i trombó ad lib.. Música de cambra
1940 Música del documental Bretagne (J. Epstein). Música de pel·lícula
1941 Música de la pel·lícula Les Deux Timides (I. Allégret). Música de pel·lícula
1942 Trois Études pour piano et orchestre. Música orquestral
1942 Pastorale, per a violí i piano. Música de cambra (violí i piano)
1943 Deux Danses du marin de Bolivar, per a piano. Música solista (piano)
1946 Intermezzo, per a flauta i piano. Música de cambra (flauta i piano)
1946 Intermezzo, per a dos pianos. Música solista (piano)
1946 Música de la pel·lícula Coïncidences (S. Debecque). Música de pel·lícula
1946 Música de la pel·lícula Torrents (S. de Poligni) (collab. G. Auric). Música de pel·lícula
1946 Música per a la obra radiofònica Les Confidences d'un microphone (M. Courmes), per a piano. Música radiofònica
1948 Paris-Magie, ballet per a orquestra o dos pianos. Ballet
1949 Paisages de France, suite per a orquestra. Música orquestral
1949 Quadrille, ballet per a orquestra. Ballet
1949 Paris sentimental, cicle de sis melodies per a veu i piano (segons un text de Marthe Lacloche). Música vocal (piano)
1950 Música del documental Ce siècle à 50 ans (N. Védrès). Música de documental
1950 Música de la pel·lícula Les Marchés du Sud. Música de pel·lícula
1950 Dolorès (opérette) (París, Opéra-Comique, 1950) Òpera
1950 Música del documental Impressions: Soleil levant (A. Daumant). Música de documental
1951 Parfums (Hirsch and J. Bouchor) (Montecarlo, Opéra, 11 April 1951), comèdia musical. Òpera
1951 Il était un petit navire, òpera comica (segons un text de Henri Jeanson) (París, Opéra-Comique, 9 de març de 1951). Òpera
1951 Concerto no 2 pour piano et orchestre. Música orquestral
1951(?) Chant chinois, per a piano. Música solista (piano)
1951 Deuxième Sonate pour violon et piano. Música de cambra (violí i piano)
1951 Il était un petit navire, suite per a dos pianos. Música solista (piano)
1951-54 La Bohème éternelle, música de teatre. Òpera
1952 Sarabande de La Guirlande de Campra, per a orquestra. Música orquestral
1952 Concertino pour flûte, piano et orchestre à cordes. Música orquestral
1952 Seule dans la forêt, per a piano. Música solista (piano)
1952 Dans la clairière, per a piano. Música solista (piano)
1952 Valse pour le funambule, per a piano. Música solista (piano)
1952 La forêt enchantée, per a piano. Música solista (piano) (nens)
1952 Sicilienne, per a flauta i dos pianos. Música de cambra
1952 Música per a la obra radiofònica Conférence des animaux. Música radiofònica
1952 Música de la pel·lícula Le Roi de la Création (M. de Gastine). Música de pel·lícula
1952 Música de la pel·lícula Caroline au pais natal (M. de Gastine). Música de pel·lícula
1952 Música de la pel·lícula Caroline au palais (M. de Gastine). Música de pel·lícula
1952-55 Neuf Chansons du folklore de France, per a veu i piano/petit ensemble (collab. Denise Centore) Música vocal (piano)
1953 Música de la pel·lícula Caroline fait du cinéma (M. de Gastine). Música de pel·lícula
1953 Música de la pel·lícula Cher vieux Paris (M. de Gastine). Música de pel·lícula
1953 Música de la pel·lícula Caroline du Sud (M. de Gastine). Música de pel·lícula
1953? Música de la pel·lícula Entre deux guerres. Música de pel·lícula
1953 Música del documental Gavarni et son temps, música de teledifusió. Música de documental
1953 Parisiana (Laudes) (Copenhague Òpera, 1953), ballet per a orquestra. Ballet
1953 Scènes de cirque, per a piano. Música solista (piano) (nens)
1953 Sonate pour harpe. Música solista (arpa)
1954 Fugue pour orchestre. Música orquestral
1954 Charlie, valse per a piano. Música solista (piano)
1954 Deux Pièces pour piano [ Larghetto, Valse lente]. Música solista (piano)
1954 L'Aigle des rues, suite per a piano. Música solista (piano)
1955 Música per a la obra radiofònica Ici la voix, per a orquestra. Música radiofònica
1955 Pages choisies d’hier et d'aujourd’hui, per a piano. Música solista (piano) (nens)
1955 Du stile galant au stile méchant, quatre òperes de butxaca (Le Bel Ambitieux, La Fille d'opéra, Monsieur Petitpois achète un château, La Pauvre Eugénie) (Centore) (RTF, 28 Dec 1955). Òpera
1955 C'est facile à dire (A. Burgaud), per a veu i piano. Música vocal (piano)
1955 Déjeuner sur l'herbe, per a veu i piano (segons un text de Claude Marci). Música vocal (piano)
1955 L'Enfant, per a veu i piano (según un texto de Claude Marci). Música vocal (piano)
1955 Il avait une barbe noire, per a veu i piano (según un texto de Claude Marci). Música vocal (piano)
1955 Une rouille à l'arsenic, per a veu i piano (segons un text de Denise Centore). Música vocal (piano)
1955 La Rue Chagrin (Centore), per a veu i piano. Música vocal (piano)
1956 Ambcerto des vaines paroles, per a baríton, piano i orquestra (segons un text de Jean Tardieu). Música orquestral
1956 Música de la pel·lícula L'Homme, notre ami (M. de Gastine). Música de pel·lícula
1956 Música de la pel·lícula Le Travail fait par le patron (G. Roze). Música de pel·lícula
1957 Música de la pel·lícula Les plus Beaux jours (M. de Gastine). Música de pel·lícula
1957 Música de la pel·lícula Tante Chinoise et les autres, per a flauta sola. Música de pel·lícula
1957 Música de la pel·lícula Robinson (M. de Gastine) Música de pel·lícula
1957 Petite Suite pour orchestre. Música orquestral
1957 La Petite Sirène, opéra (segons un text de Philippe Soupault sur H.C. Andersen) (RTF, 27 Dec 1960). Òpera
1957 Música per a la obra radiofònica Adalbert. Música radiofònica
1957 Música per a la obra radiofònica Histoires secrètes. Música radiofònica
1957 Toccata, per a dos pianos. Música solista (piano)
1957 Partita, per a piano. Música solista (piano)
1957 Sonate pour clarinette solo. Música solista (clarinet)
1958 Printemps musical, per a piano. Música solista (piano) (nens)
1959 Música per a la obra radiofònica Mémoires d'une bergère (P. Jullian) (RTF, 22 Dec 1959). Música radiofònica
1959 Le Maître, opéra de cambra (segons un text de E. Ionesco) (RTF, 12 Juliol 1960). Òpera
1960 Música per a la tel·levisió Temps de pose. Música per a la tel·levisió
1960 Música del documental Les Requins sur nos côtes (Bollore). Música de documental
1960 Música de la pel·lícula La Rentrée des foins (G. Jarlot). Música de pel·lícula
1961 Música de la pel·lícula Les Grandes Personnes (J. Valère). Música de pel·lícula
1962 Música per a la tel·levisió Au per adis avec les ânes, música de teledifusió (segons un text Francis Jammes). Música per a la tel·levisió
1962 Jardin d’enfants, II, per a piano. Música solista (piano) (nens)
1962 Partita, per a oboè, clarinet, fagot i cordes. Música orquestral
1962 Pancarte pour une porte d'entrée, ciclo de 12 mélodies, per a veu i piano (segons un text de Robert Pinget). Música vocal (piano)
1963 L'Adieu du cavalier, in memoriam Francis Poulenc, per a veu i piano (segons un text de G. Apollinaire). Música vocal (piano)
1964 Música per a la tel·levisió Sans Merveille (M. Mitrani). Música per a la tel·levisió
1964 Música per a la tel·levisió Évariste Gallois ou L'Éloge des mathématiques (A. Astruc). Música per a la tel·levisió
1964 Hommage à Rameau, per a dos pianos i quatre percusionistes. Música instrumental
1964 Sonata alla Scarlatti, per a arpa. Música solista (arpa)
1964? Concerto pour deux guitares et orchestre. Música orquestral
1966 Música per a la tel·levisió Anatole (Valère). Música per a la televisió
1969 Angoisse, per a orquestra de cambra (miniatures per a la película Anatole, 1966). Música orquestral
1969 Amertume, per a flauta, oboè, clarinet, cor, arpa i cordes (miniatures per a la película Anatole, 1966). Música orquestral
1969 Entonnement, per a oboè, arpa, piano i cordes (miniatures per a la película Anatole). Música orquestral
1969 Música per a la tel·levisió Jacasseries, per a flauta, oboè, clarinet, violonchelo, arpa i cordes (miniatures per a la película Anatole). Música orquestral
1970 Música de la pel·lícula Impressionnisme (per a flauta, dos pianos i contrabaix). Música de pel·lícula
1971 Premier recital, per a piano. Música solista (piano) (nens)
1972 Barbizon, per a piano. Música solista (piano)
1972 Sonate champêtre, per a oboè, clarinet, fagot i piano. Música de cambra
1972 Forlane, per a flauta i piano. Música de cambra (flauta i piano)
1973 Sonatine, per a violí i piano. Música de cambra (violí i piano)
1973 Arabesque, per a clarinet i piano. Música de cambra (clarinet i piano)
1973 Choral pour trompette et piano. Música de cambra (trompeta i piano)
1973 Gaillarde, per a trompeta i piano. Música de cambra (trompeta i piano)
1973 Rondo, per a oboè i piano. Música de cambra (oboè i piano)
1974-75 Simphonietta, per a trompeta, timbal i cordes. Música orquestral
1974 Sonate pour deux pianos. Música solista (piano)
1974-75 Sonate pour piano à quatre mains. Música solista (piano) (quatre mans)
1975 Menuet, per a oboè (clarinet o saxo) i piano. Música de cambra (violí i piano)
1975 Allegretto, per a tres clarinets (o trompetes o saxofones) i piano. Música de cambra
1975 Escarpolète, per a piano. Música solista (piano)
1975 Singeries, per a piano. Música solista (piano)
1975 Rondeau, per a piano Música solista (piano)
1975 Música de la pel·lícula Pièmont des Pirenées françaises. Música de pel·lícula
1975-78 Trois Sonatines pour piano. Música solista (piano)
1975-81 Douze Enfantines, per a piano. Música solista (piano)
1976 Choral et fugue per a orquestra d'harmonie (orquestració de Paul Wehage). Música orquestral
1976 Marche per a orquestra d'harmonie (orquestració de Désiré Dondeine). Música orquestral
1976-77 Sérénade en la mineur, per a quatre vents i piano o clavecí. Música de cambra
1977 Ave Maria, per a cor. Música coral
1977 Aube, per a soprano solo, cor i piano. Música coral (piano)
1977 Trois Chansons de Jean Tardieu, per a veu i piano (segons un text de Jean Tardieu). Música vocal (piano)
1977 Un Bateau en chocolat, per veu i piano (segons un text de Jean Tardieu). Música vocal (piano)
1977 Suite divertimento, per a piano o orquestra d'harmonie. Música orquestral
1977 Nocturne pour orgue. Música solista (orgue)
1978 Trio, per a violí, violonchelo i piano. Música de cambra
1979 Choral et deux variations, per a vents o quintet de metall. Música de cambra
1979 Menuet en fa, per a oboè, clarinet, fagot i piano. Música de cambra
1979 Sarabande, per a dos instruments o piano. Música de càmara
1979 Choral et variations, per a dos pianos o orquestra. Música orquestral
1980 Suite burlesque, per a piano a quatre mans. Música solista (piano) (quatre mans)
1981 Concerto de la fidelité, per a soprano i orquestra. Música orquestral
1981 Musique des jours heureux, per a piano. Música solista
1982 Vingt Leçons de solfège, per a veu i piano. Música vocal (piano)


Curiositats[modifica | modifica el codi]

Georges Hacquard va crear en 1977 una associació per a promoure l'obra de la compositora, i que es va dissoldre el 2003.[3]

Durant el funeral de la compositora, el baríton francés Mario Hacquard (a la foto) va cantar el Rèquiem de Fauré, una de les obres preferides de Germaine. Mario i Germaine tenien una relació amistosa molt profunda i cap al final de la seva vida la compositora li va dedicar algunes de les seves obres.

L'any 2008, Mario produí el CD Par les tendres soirs de lune, que retia homenatge a Germaine Tailleferre amb cançons en la seva majoria no enregistrades anteriorment.[5]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Saphiro, Robert. Gérdad Billaudout. Germaine Tailleferre. Biografia(en castellà). [Consulta: març 2016].
  • Baeza Stanicic, Jorge. Compositoras III: Germaine Tailleferre (en castellà). Creat març 2011 [Consulta: març 2016].
  • Warszawski, Jean-Marc. Germaine Tailleferre (en francés). Creat 8 de març de 2008 [Consulta: març 2016].
  • Hacquard, Mario. Mario Hacquard English Version (en anglés). [Consulta: març 2016].

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Germaine Tailleferre. Biografia» (en castellà). Robert Shapiro, Billaudout Gérdad. [Consulta: març 2016].
  2. 2,0 2,1 «Compositoras III: Germaine Tailleferre» (en castellà). Jorge Baeza Stanicic, març 2011. [Consulta: març 2016].
  3. 3,0 3,1 «Germaine Tailleferre» (en francés). Jean-Marc Warszawski, 08-03-2008. [Consulta: març 2016].
  4. Wikipedia en Castellà
  5. «Mario Hacquard English Version» (en anglés). Mario Hacquard. [Consulta: març 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germaine Tailleferre Modifica l'enllaç a Wikidata