Vés al contingut

Germaine Tailleferre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGermaine Tailleferre

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Marcelle Germaine Taillefesse Modifica el valor a Wikidata
19 abril 1892 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Maur-des-Fossés (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 novembre 1983 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
13è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaQuincy-Voisins Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaManhattan Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, musicòloga, coreògrafa, pianista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentNeoclassicisme musical del segle XX Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHenri Dallier, Georges Caussade i Abel Estyle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRalph Barton (1926–)
Jean Lageat Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0846803 Musicbrainz: 2cf48701-c346-447c-947a-30a85a26f0d9 Lieder.net: 5909 Discogs: 361811 IMSLP: Category:Tailleferre,_Germaine Allmusic: mn0001866250 Find a Grave: 9179513 Modifica el valor a Wikidata

Marcelle Taillefesse (Saint-Maur-des-Fossés, 1892 - París, 1983), més endavant Germaine Tailleferre, fou una compositora pertanyent al corrent del neoclassicisme musical i formà part del cèlebre Groupe des Six francès. Col·laborà en el ballet col·lectiu Les Mariés de la tour Eiffel (1921) i compongué els ballets Marchands d'oiseaux (1923) i Parisiana (1955).

Estudià al Conservatori de París privadament amb Ch. Koechlin i Ravel el seu mentor i amic, que la va animar a acostar-se a l'estil neoclàssic.

Fou membre del Groupe des Six, fundat l'any 1920, amb els quals compartia el rebuig pel Romanticisme i l’entusiasme per la música de Satie. Col·laborà amb el literat Paul Claudel, per al qual escriví la música per a l’oda dramàtica dedicada al científic Marcellin Berthelot, Sous les remparts d’Athènes (1927), i també amb Paul Valéry, autor del text de la cantata de Tailleferre titulada Narcisse (1929).

El 1942 abandonà França i es traslladà amb la seva filla als Estats Units, on romangué fins al 1946. Aquest mateix any tornà al seu país i s’establí prop de Niça. Les dificultats econòmiques l’obligaren a treballar en diverses tasques, com ara professora de música, fins a una edat molt avançada. El seu estil, àgil, enjogassat i sarcàstic, és deutor de Satie. Compongué peces per a piano, música de cambra, orquestral, concerts, música vocal, quatre ballets, diverses òperes, bandes sonores de films i dues comèdies musicals.

Va compondre al voltant de 170 obres, tota la seva vida, fins i tot als 89 anys amb el Concerto de la fidelidad.

Durant molt temps es va considerar que l'obra de Tailleferre es reduïa a una sèrie d'obres per a piano compostes en el període d'entreguerres, però la majoria de les seves obres majors van ser escrites entre 1945 i la seva mort, als noranta-un anys. La seva extensa producció compta amb obres de cambra, dos concerts per a piano, tres estudis per a piano i orquestra, un concert per a violí, el seu destacat Concerto grosso pour deux pianos, huit voix solistes, quatuor de saxophones et orchestre, quatre ballets, quatre òperes, dues operetes, moltes mélodies, i això sense comptar les nombroses obres per a petits conjunts o grans orquestres com l'esplèndid Concerto pour deux guitares et orchestre, recentment recobrat i gravat el 2004 a Alemanya per Chris Bilobram i Christina Altmann.

Fins fa molt poc gran part de la seva obra romania inèdita i només recentment s'ha pogut conèixer àmpliament i començar a situar-la al lloc que es mereix.

Tailleferre i el "Grup dels Sis"

[modifica]
El Grup dels Sis amb Cocteau

L'any 1913 fou un any important per a Tailleferre. A la classe de Contrapunt de Georges Caussade conegué els músics Milhaud, Auric i Honegger. Aquella va ser una dècada en què les principals tendències artístiques es donaren cita a París, per tot arreu fluïen els erudits i els artistes. No li resultà difícil entrar en contacte amb els principals escriptors i pintors, i així, abans de finalitzar la Primera Guerra Mundial, comptava Apollinaire, a Fernand Léger, a Modigliani, Picasso, i, per descomptat, al músic Erik Satie, entre els seus amics.

És el mateix Satie qui en 1917, impressionat per la qualitat de l'obra per a dos pianos "Jeux de plein air", la convidà a reunir-se amb els músics del grup anomenat "Nouveaux Jeunes", també anomenat "de les notes falses". Després d'aquesta integració, el grup donà un primer recital d'obres pròpies en un dels tallers en què els esmentats pintors treballaven, i allà s'estrenaren "Jeux de plein air" i "Sonatine pour quatuor à cordes". El grup "Nouveaux Jeunes", per una simpàtica analogia proposada pel crític Henri Collet amb el grup dels cinc russos, adquirí el nom amb el qual aquests joves compositors signarien les seves activitats següents, "les Six". A més de Tailleferre, l'integraven els següents: Georges Auric, Louis Durey, Arthur Honegger, Darius Milhaud i Francis Poulenc.

"Les Six" va realitzar en realitat molt poques col·laboracions; s'accepta generalment que el grup es dissolgué com a tal en concloure l'obra conjunta "Les mariés de la Tour Eiffel", encara que els seus membres van continuar sent amics durant molts anys. Tailleferre va sobreviure 63 anys a la dissolució del grup, ja que va morir en 1983. No obstant això, les característiques musicals de les seves obres es nodreixen directament de l'estètica d'aquest grup.[1]

L'estil de Tailleferre

[modifica]

Com a característiques del llenguatge musical de Tailleferre així com del Grup dels Sis, és la proliferació de melodies senzilles, la simplificació dels ritmes, l'alliberament de l'harmonia i curioses innovacions en la tècnica d'orquestració. Es tracta d'una música d'audició fàcil, degut entre altres coses a l'ocupació de formes musicals curtes, impregnades d'una estètica que té espai per a l'humor, la ironia i l'austeritat. El lirisme i els excessos sentimentals són tractats amb un cert sarcasme, per observar el qual fa servir una escriptura simple i nua contrastada per ritmes frenètics.

"Una Marie Laurencin per a l'oïda", deia Jean Cocteau de Germaine Tailleferre, l'única dona del cèlebre Groupe des Six. Aquesta expressió pretenia establir una correspondència entre les aquarel·les decoratives de Laurencin i la música de Tailleferre, però no era gaire apropiada. Ingenuïtat, frescor, feminitat, són qualitats que s'associen amb Tailleferre des de la seva arribada al Groupe des Six; però seguint amb el joc de les comparacions, s'hauria d'associar la música de Tailleferrer amb la fauvista Sonia Delaunay més que amb la dolça Laurencin, ja que en una part de la seva obra es troba autèntic vigor, de vegades tenyit, malgrat unes harmonies de gran sensualitat, d'una inesperada austeritat.

Catàleg d'obres

[modifica]

Els 6 catàlegs d'obres de Tailleferre editats actualment no concorden ni en nombre, ni en títols. El catàleg inclòs al llibre Germaine Tailleferre: la Dame des Six de Georges Hacquard (L'Harmattan, 1997) arriba a incloure obres sense títol de la compositora. La llista que segueix utilitza tres fonts principals:

  1. El catàleg d'obres depositades a la Sacem per la mateixa compositora, entre el catàleg informatitzat i el vell catàleg en paper;
  2. Obres en què la identificació és fàcil: per exemple les obres editades, les músiques de pel·lícula, de televisió i de radiodifusió, que són fàcilment verificables als arxius de l'INA o de laBNF;
  3. El catàleg A Centenary Appraisal del musicòleg Robert Orledge (Muziek & Wetenshap, 1992), amb una descripció completa i rigorosa de tots els manuscrits que ha examinat: localització, nombre de pàgines, format, etc.
Catàleg d'obres de Germaine Taillaferre
Any Obra Tipus d'obra
1909 Impromptu pour piano. Música solista (piano)
1910 Premières Prouessses, per a piano a quatre mans. Música solista (piano) (quatre mans)
1910 Morceau de lecture, per a arpa. Música solista (arpa)
1912 Fantaisie sur un thème de G. Cassade, per a quintet amb piano. Música de cambra
1913 Romance pour piano. Música solista (piano)
1913 Berceuse, per a violí i piano. Música de cambra (violí i piano)
1913-17 Le Petit Livre de harpe de Mme Tardieu [per a l'arpista Caroline Luigini. Música solista (arpa)
1917 Jeux de plein air, per a dos pianos o orquestra. Música orquestral
1917 Calme et sans lenteur, per a violí, violoncel i piano. Música de cambra
1917-19 Quatuor à cordes. Música de cambra
1918 Image, per a flauta, clavicèmbal, piano i cordes. Música de cambra
1918 Image, per a piano a quatre mans. Música solista (piano) (quatre mans)
1919 Pastorale, per a piano. Música solista (piano)
1920 Très Vite, per a piano. Música solista (piano)
1920 Hommage à Debussy, per a piano. Música solista (piano)
1920 Fandango, per a dos pianos. Música solista (piano) (dos)
1920 Ballade, per a piano i orquestra. Música orquestral
1920 Morceau simphonique (de l'obra «Ballade»), per a piano i orquestra. Música orquestral
1921 Les Mariés de la tour Eiffel [Valse des dépêches and Quadrille] (J. Cocteau), obra col·lectiva de Les Six, per a orquestra. Ballet
1921 Première Sonate pour violon et piano. Música de cambra (violí i piano)
1923 Concerto no 1 pour piano et orchestre. Música orquestral
1923 Le Marchand d'Oiseaux (H. Pérdriat) (París, Champs-Elisées, 25 Mai 1923) ballet per a orquestra. Ballet
1924 Adagio, per a violí i piano. Música de cambra (violí i piano)
1925 Mon Cousin de Caienne, per a petit ensemble. Música de cambra
1925 Berceuse du petit éléphant, per a veu solista, cor i cor. Música coral
1925 Ban'da, per a cor i orquestra. Música coral (orquestra)
1927 Concertino pour harpe et orchestre. Música orquestral
1927 Sous le rempart d'Athènes, per a orquestra. Música orquestral
1928 Deux Valses, per a dos pianos. Música solista (piano)
1928 Nocturne, per a dos barítons i ensemble. Música vocal
1928 Pastorale en la b, per a piano. Música solista (piano)
1928 Sicilienne, per a piano. Música solista (piano)
1929 Pastorale en ut, per a piano. Música solista (piano)
1929 Pastorale inca, per a piano. Música solista (piano)
1929 La Nouvelle Cithère, per a dos pianos o orquestra. Música orquestral
1929 Six Chansons françaises (textos dels segles XV, XVII i XVIII), per a veu i piano. Música vocal (piano)
1929 Vocalise-étude, per a soprano i piano. Música vocal (piano)
1930 Fleurs de France, per a piano u orquestra de cordes. Música orquestral
1930 Ouverture [orig. per a Zoulaina], per a orquestra (rev. 1932). Música orquestral
1931 Zoulaïna, òpera còmica (segons un text de Charles Hirsch) (no estrenada). Òpera
1933 Música del documental La croisière jaune (L. Poirier). Música de documental
1934 Concerto pour deux pianos, chœur, saxophones et orchestre. Música orquestral
1934 Largo, per a violí i piano. Música de cambra (violí i piano)
1934 La Chasse à l'enfant, per a veu i piano (segons un text de Jacques Prévert). Música vocal (piano)
1934 La Chanson de l'éléphant, per a veu i piano. Música vocal (piano)
1934 Deux Sonnets de Lord Byron, per a soprano i piano (segons un text de Lord Byron). Música vocal (piano)
1935 Chanson de Firmin, per a veu i piano (segons un text de Henri Jeanson). Música vocal (piano)
1935 Divertissement dans le stile Louis Quinze (música incidental per a orquestra, que inclou instruments barrocs). Música orquestral
1935 Música de la pel·lícula Les Souliers (en col·laboració amb Devred). Música de pel·lícula
1936 Cadences pour le concerto pour piano no 22 de Mozart. Música solista (piano)
1936 Cadences pour le concerto no 15 pour piano de Haydn. Música solista (piano)
1937 Concerto pour violon et orchestre. Música orquestral
1937 Le marin du Bolivar (H. Jeanson) (Paris Exhibition, 1937) Òpera
1937 Au pavillion d'Alsace, per a piano. Música solista (piano)
1937 Música del documental Provincia (M. Cloche). Música de documental
1937 Música de la pel·lícula Simphonie graphique (M. Cloche). Música de pel·lícula
1937 Música del documental Sur les routes d'acier (B. Peskine). Música de documental
1937 Música del documental Terre d'effort et de liberté (M. Cloche). Música de documental
1937 Música de la pel·lícula Ces dames aux chapeaux verts (M. Cloche). Música de pel·lícula
1938 Música de la pel·lícula Le Petit Chose (Cloche). Música de pel·lícula
1938 Cantate de Narcisse, per a baríton, soprano, cor, cordes i timbal. Música coral
1938 Música del documental Le Jura ou Terre d'effort et de liberté (M. Cloche) Música de documental
1939 Prélude et fugue, per a orgue, amb trompeta i trombó ad lib.. Música de cambra
1940 Música del documental Bretagne (J. Epstein). Música de pel·lícula
1941 Música de la pel·lícula Les Deux Timides (I. Allégret). Música de pel·lícula
1942 Trois Études pour piano et orchestre. Música orquestral
1942 Pastorale, per a violí i piano. Música de cambra (violí i piano)
1943 Deux Danses du marin de Bolivar, per a piano. Música solista (piano)
1946 Intermezzo, per a flauta i piano. Música de cambra (flauta i piano)
1946 Intermezzo, per a dos pianos. Música solista (piano)
1946 Música de la pel·lícula Coïncidences (S. Debecque). Música de pel·lícula
1946 Música de la pel·lícula Torrents (S. de Poligni) (collab. G. Auric). Música de pel·lícula
1946 Música per a l'obra radiofònica Les Confidences d'un microphone (M. Courmes), per a piano. Música radiofònica
1948 Paris-Magie, ballet per a orquestra o dos pianos. Ballet
1949 Paisages de France, suite per a orquestra. Música orquestral
1949 Quadrille, ballet per a orquestra. Ballet
1949 Paris sentimental, cicle de sis melodies per a veu i piano (segons un text de Marthe Lacloche). Música vocal (piano)
1950 Música del documental Ce siècle à 50 ans (N. Védrès). Música de documental
1950 Música de la pel·lícula Les Marchés du Sud. Música de pel·lícula
1950 Dolorès (opérette) (París, Opéra-Comique, 1950) Òpera
1950 Música del documental Impressions: Soleil levant (A. Daumant). Música de documental
1951 Parfums (Hirsch and J. Bouchor) (Montecarlo, Opéra, 11 April 1951), comèdia musical. Òpera
1951 Il était un petit navire, òpera comica (segons un text de Henri Jeanson) (París, Opéra-Comique, 9 de març de 1951). Òpera
1951 Concerto no 2 pour piano et orchestre. Música orquestral
1951(?) Chant chinois, per a piano. Música solista (piano)
1951 Deuxième Sonate pour violon et piano. Música de cambra (violí i piano)
1951 Il était un petit navire, suite per a dos pianos. Música solista (piano)
1951-54 La Bohème éternelle, música de teatre. Òpera
1952 Sarabande de La Guirlande de Campra, per a orquestra. Música orquestral
1952 Concertino pour flûte, piano et orchestre à cordes. Música orquestral
1952 Seule dans la forêt, per a piano. Música solista (piano)
1952 Dans la clairière, per a piano. Música solista (piano)
1952 Valse pour le funambule, per a piano. Música solista (piano)
1952 La forêt enchantée, per a piano. Música solista (piano) (nens)
1952 Sicilienne, per a flauta i dos pianos. Música de cambra
1952 Música per a l'obra radiofònica Conférence des animaux. Música radiofònica
1952 Música de la pel·lícula Le Roi de la Création (M. de Gastine). Música de pel·lícula
1952 Música de la pel·lícula Caroline au pais natal (M. de Gastine). Música de pel·lícula
1952 Música de la pel·lícula Caroline au palais (M. de Gastine). Música de pel·lícula
1952-55 Neuf Chansons du folklore de France, per a veu i piano/petit ensemble (collab. Denise Centore) Música vocal (piano)
1953 Música de la pel·lícula Caroline fait du cinéma (M. de Gastine). Música de pel·lícula
1953 Música de la pel·lícula Cher vieux Paris (M. de Gastine). Música de pel·lícula
1953 Música de la pel·lícula Caroline du Sud (M. de Gastine). Música de pel·lícula
1953? Música de la pel·lícula Entre deux guerres. Música de pel·lícula
1953 Música del documental Gavarni et son temps, música de teledifusió. Música de documental
1953 Parisiana (Laudes) (Copenhague Òpera, 1953), ballet per a orquestra. Ballet
1953 Scènes de cirque, per a piano. Música solista (piano) (nens)
1953 Sonate pour harpe. Música solista (arpa)
1954 Fugue pour orchestre. Música orquestral
1954 Charlie, valse per a piano. Música solista (piano)
1954 Deux Pièces pour piano [ Larghetto, Valse lente]. Música solista (piano)
1954 L'Aigle des rues, suite per a piano. Música solista (piano)
1955 Música per a l'obra radiofònica Ici la voix, per a orquestra. Música radiofònica
1955 Pages choisies d'hier et d'aujourd'hui, per a piano. Música solista (piano) (nens)
1955 Du stile galant au stile méchant, quatre òperes de butxaca (Le Bel Ambitieux, La Fille d'opéra, Monsieur Petitpois achète un château, La Pauvre Eugénie) (Centore) (RTF, 28 Dec 1955). Òpera
1955 C'est facile à dire (A. Burgaud), per a veu i piano. Música vocal (piano)
1955 Déjeuner sur l'herbe, per a veu i piano (segons un text de Claude Marci). Música vocal (piano)
1955 L'Enfant, per a veu i piano (segons un text de Claude Marci). Música vocal (piano)
1955 Il avait une barbe noire, per a veu i piano (segons un text de Claude Marci). Música vocal (piano)
1955 Une rouille à l'arsenic, per a veu i piano (segons un text de Denise Centore). Música vocal (piano)
1955 La Rue Chagrin (Centore), per a veu i piano. Música vocal (piano)
1956 Concerto des vaines paroles, per a baríton, piano i orquestra (segons un text de Jean Tardieu). Música orquestral
1956 Música de la pel·lícula L'Homme, notre ami (M. de Gastine). Música de pel·lícula
1956 Música de la pel·lícula Le Travail fait par le patron (G. Roze). Música de pel·lícula
1957 Música de la pel·lícula Les plus Beaux jours (M. de Gastine). Música de pel·lícula
1957 Música de la pel·lícula Tante Chinoise et les autres, per a flauta sola. Música de pel·lícula
1957 Música de la pel·lícula Robinson (M. de Gastine) Música de pel·lícula
1957 Petite Suite pour orchestre. Música orquestral
1957 La Petite Sirène, opéra (segons un text de Philippe Soupault sur H.C. Andersen) (RTF, 27 Dec 1960). Òpera
1957 Música per a l'obra radiofònica Adalbert. Música radiofònica
1957 Música per a l'obra radiofònica Histoires secrètes. Música radiofònica
1957 Toccata, per a dos pianos. Música solista (piano)
1957 Partita, per a piano. Música solista (piano)
1957 Sonate pour clarinette solo. Música solista (clarinet)
1958 Printemps musical, per a piano. Música solista (piano) (nens)
1959 Música per a l'obra radiofònica Mémoires d'une bergère (P. Jullian) (RTF, 22 Dec 1959). Música radiofònica
1959 Le Maître, opéra de cambra (segons un text de E. Ionesco) (RTF, 12 Juliol 1960). Òpera
1960 Música per a la televisió Temps de pose. Música per a la televisió
1960 Música del documental Les Requins sur nos côtes (Bollore). Música de documental
1960 Música de la pel·lícula La Rentrée des foins (G. Jarlot). Música de pel·lícula
1961 Música de la pel·lícula Les Grandes Personnes (J. Valère). Música de pel·lícula
1962 Música per a la televisió Au per adis avec les ânes, música de teledifusió (segons un text Francis Jammes). Música per a la televisió
1962 Jardin d'enfants, II, per a piano. Música solista (piano) (nens)
1962 Partita, per a oboè, clarinet, fagot i cordes. Música orquestral
1962 Pancarte pour une porte d'entrée, ciclo de 12 mélodies, per a veu i piano (segons un text de Robert Pinget). Música vocal (piano)
1963 L'Adieu du cavalier, in memoriam Francis Poulenc, per a veu i piano (segons un text de G. Apollinaire). Música vocal (piano)
1964 Música per a la televisió Sans Merveille (M. Mitrani). Música per a la televisió
1964 Música per a la televisió Évariste Gallois ou L'Éloge des mathématiques (A. Astruc). Música per a la televisió
1964 Hommage à Rameau, per a dos pianos i quatre percussionistes. Música instrumental
1964 Sonata alla Scarlatti, per a arpa. Música solista (arpa)
1964? Concerto pour deux guitares et orchestre. Música orquestral
1966 Música per a la televisió Anatole (Valère). Música per a la televisió
1969 Angoisse, per a orquestra de cambra (miniatures per a la pel·lícula Anatole, 1966). Música orquestral
1969 Amertume, per a flauta, oboè, clarinet, cor, arpa i cordes (miniatures per a la pel·lícula Anatole, 1966). Música orquestral
1969 Entonnement, per a oboè, arpa, piano i cordes (miniatures per a la pel·lícula Anatole). Música orquestral
1969 Música per a la televisió Jacasseries, per a flauta, oboè, clarinet, violonchelo, arpa i cordes (miniatures per a la pel·lícula Anatole). Música orquestral
1970 Música de la pel·lícula Impressionnisme (per a flauta, dos pianos i contrabaix). Música de pel·lícula
1971 Premier recital, per a piano. Música solista (piano) (nens)
1972 Barbizon, per a piano. Música solista (piano)
1972 Sonate champêtre, per a oboè, clarinet, fagot i piano. Música de cambra
1972 Forlane, per a flauta i piano. Música de cambra (flauta i piano)
1973 Sonatine, per a violí i piano. Música de cambra (violí i piano)
1973 Arabesque, per a clarinet i piano. Música de cambra (clarinet i piano)
1973 Choral pour trompette et piano. Música de cambra (trompeta i piano)
1973 Gaillarde, per a trompeta i piano. Música de cambra (trompeta i piano)
1973 Rondo, per a oboè i piano. Música de cambra (oboè i piano)
1974-75 Simphonietta, per a trompeta, timbal i cordes. Música orquestral
1974 Sonate pour deux pianos. Música solista (piano)
1974-75 Sonate pour piano à quatre mains. Música solista (piano) (quatre mans)
1975 Menuet, per a oboè (clarinet o saxo) i piano. Música de cambra (violí i piano)
1975 Allegretto, per a tres clarinets (o trompetes o saxofones) i piano. Música de cambra
1975 Escarpolète, per a piano. Música solista (piano)
1975 Singeries, per a piano. Música solista (piano)
1975 Rondeau, per a piano Música solista (piano)
1975 Música de la pel·lícula Pièmont des Pirenées françaises. Música de pel·lícula
1975-78 Trois Sonatines pour piano. Música solista (piano)
1975-81 Douze Enfantines, per a piano. Música solista (piano)
1976 Choral et fugue per a orquestra d'harmonie (orquestració de Paul Wehage). Música orquestral
1976 Marche per a orquestra d'harmonie (orquestració de Désiré Dondeine). Música orquestral
1976-77 Sérénade en la mineur, per a quatre vents i piano o clavecí. Música de cambra
1977 Ave Maria, per a cor. Música coral
1977 Aube, per a soprano solo, cor i piano. Música coral (piano)
1977 Trois Chansons de Jean Tardieu, per a veu i piano (segons un text de Jean Tardieu). Música vocal (piano)
1977 Un Bateau en chocolat, per veu i piano (segons un text de Jean Tardieu). Música vocal (piano)
1977 Suite divertimento, per a piano o orquestra d'harmonie. Música orquestral
1977 Nocturne pour orgue. Música solista (orgue)
1978 Trio, per a violí, violonchelo i piano. Música de cambra
1979 Choral et deux variations, per a vents o quintet de metall. Música de cambra
1979 Menuet en fa, per a oboè, clarinet, fagot i piano. Música de cambra
1979 Sarabande, per a dos instruments o piano. Música de càmara
1979 Choral et variations, per a dos pianos o orquestra. Música orquestral
1980 Suite burlesque, per a piano a quatre mans. Música solista (piano) (quatre mans)
1981 Concerto de la fidelité, per a soprano i orquestra. Música orquestral
1981 Musique des jours heureux, per a piano. Música solista
1982 Vingt Leçons de solfège, per a veu i piano. Música vocal (piano)

Curiositats

[modifica]

Georges Hacquard va crear en 1977 una associació per a promoure l'obra de la compositora, i que es va dissoldre el 2003.[2]

Durant el funeral de la compositora, el baríton francés Mario Hacquard (a la foto) va cantar el Rèquiem de Fauré, una de les obres preferides de Germaine. Mario i Germaine tenien una relació amistosa molt profunda i cap al final de la seva vida la compositora li va dedicar algunes de les seves obres.

L'any 2008, Mario produí el CD Par les tendres soirs de lune, que retia homenatge a Germaine Tailleferre amb cançons en la seva majoria no enregistrades anteriorment.[3]

Referències

[modifica]
  1. «Compositoras III: Germaine Tailleferre» (en castellà). Jorge Baeza Stanicic, març 2011. [Consulta: març 2016].
  2. «Germaine Tailleferre» (en francés). Jean-Marc Warszawski, 08-03-2008. [Consulta: març 2016].
  3. «Mario Hacquard English Version» (en anglés). Mario Hacquard. [Consulta: març 2016].

Enllaços externs

[modifica]