Germanós de Patres
  | |
| Nom original | (el) Μητροπολίτης Γερμανός |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 25 març 1771 Dimitsana (Grècia) |
| Mort | 30 maig 1826 (55 anys) Nàuplia (Grècia) |
Métropolite du Vieux Patras (fr)  | |
| Membre de l'Assemblea Nacional | |
| Membre de Filikí Etería | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme ortodox |
| Formació | Ecole Patriarcal de Xirokrini (fr) |
| Activitat | |
| Ocupació | Bisbe i polític |
| Membre de | |
 | |
Germanós de Patres, bisbe ortodox de Patres (en grec: Παλαιών Πατρών Γερμανός) conegut com a Georges Gotzias (25 de març de 1771 - 30 de maig de 1826) va ser un Metropolità de Patres a Grècia, l'antiga Patres Peloponès –d'aquí el nom en grec del bisbe– per a distingirla de la nova Patres Ftiòtida a la vora de Làmia. Va néixer a Dimitsana en Arcàdia al Peloponès.
Revolució grega[modifica]
És famós per ser, segons la tradició, el que va beneir la bandera de la llibertat el 25 de març de 1821, al monestir de Saint-Laure (Ayia Lavra), a la vora de Kalavryta, donant el senyal per a la insurrecció de la guerra d'independència grega. El text complet de la seva exhortació patriòtica als insurrectes es va reproduir al diari francès Le Constitucional, de data 6 de juny de 1821.[1][2][3]
Després d'una estada a Europa Occidental, va tornar a Grècia el 1824. A l'abril de 1826, va ser nomenat president d'una de les dues comissions governamentals creades durant la Tercera Assemblea Nacional Grega, però va morir per malaltia unes setmanes més tard a Nàuplia.
Un monument en el seu honor es troba{a l'esplanada de la Universitat d'Atenes.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germanós de Patres |
- ↑ Fac simile du Constitutionnel sur Gallica.
- ↑ «Greek Independence Day» (en anglès). www.britannica.com. [Consulta: 15 gener 2014].
- ↑ Frazee, Charles A. The Orthodox Church and independent Greece, 1821-1852. CUP Archive, 1969, p. 18–20. ISBN 0-521-07247-6. «El 25 de març, Germanós va donar el senyal de la revolució amb el seu gran símbol, quan va aixecar una bandera amb la creu al monestir d'Ayia Lavra.»