Germans d'Itàlia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre un partit polític italià. Vegeu-ne altres significats a «Fratelli d'Italia».
Infotaula d'organitzacióGermans d'Itàlia
(it) Fratelli d'Italia Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
EpònimIl Canto degli Italiani Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtFdI
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaNacional-conservador, populisme de dretes
Alineació políticadreta
ultradreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació21 desembre 2012
FundadorGiorgia Meloni, Ignazio La Russa i Guido Crosetto Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit dels Conservadors i Reformistes Europeus Modifica el valor a Wikidata
Membres50.000 (2014) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaGiorgia Meloni (2014–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsGioventù Nazionale
Format per
Afiliació europeaECR Party
Grup al Parlament EuropeuECR
Diputats
118 / 400
Senat
66 / 200
Eurodiputats
9 / 76
Denominació anterior
Fratelli d'Italia - Centrodestra Nazionale (2012–2014)
Fratelli d'Italia - Alleanza Nazionale (2014–2017)
Fratelli d'Italia (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
C12due per mille Modifica el valor a Wikidata
Lloc webfratelli-italia.it Modifica el valor a Wikidata
Facebook: FdIANUfficiale Twitter (X): fratelliditaIia Instagram: fratelliditalia Youtube: UC74FLAfxj6U1Q8O67hz8XjQ Modifica el valor a Wikidata

Els Germans d'Itàlia (italià: Fratelli d'Italia, FdI), és un partit polític nacional-conservador italià, d'extrema dreta i caràcter populista, fundat per Giorgia Meloni, una diputada de la Cambra de Diputats i anterior Ministra de Silvio Berlusconi.

El partit va néixer amb el nom de Germans d'Itàlia - Centredreta Nacional (italià: Fratelli d'Italia - Centrodestra Nazionale, FdI-CDN), d'una escissió a la dreta del Poble de la Llibertat (PdL) el desembre 2012, i és l'hereu polític del Moviment Social Italià - Dreta Nacional (1946–1995) i Aliança Nacional (1995–2009).[1][2] És un partit amb ideologia conservadora i nacionalista.

A nivell europeu, és membre del Partit dels Conservadors i Reformistes europeus, del qual Meloni ha servit com a presidenta des de setembre 2020. Com a tal, Fratelli defensen l'Euroscepticisme i proposen una Europa "confederal de nacions" com a concepte oposat a l'Europa federal.[3]

Ideologia[modifica]

Acadèmics i comentaristes polítics han descrit de manera diversa la posició política de FdI, des de partit de dreta,[4] dreta populista o reaccionària,[5] o extrema dreta.[6] Així, l'han caracteritzat com a partit conservador,[7] nacional-conservador,[8] nacionalista [9] o postfeixista.[10]

En assumptes socials, el partit ha estat considerat com a ultraconservador. El partit s'oposa a l'avortament , a l'eutanàsia, al matrimoni entre persones del mateix sexe i a l'adopció. El 2022, els Germans d'Itàlia van presentar un projecte de llei que converteix la gestació subrogada en un delicte castigat amb la presó.[11] El partit també es va oposar a l'aprovació de lleis que penalitzin els actes discriminatoris "per raó de sexe, orientació sexual o identitat de gènere".[12]

El partit és hostil a la introducció del dret de sòl i proposa fortes restriccions a la immigració tant legal com a il·legal. El partit denuncia la suposada islamització d'Europa.[13] També vol prohibir l'accés als ports als vaixells de les ONG que hagin rescatat immigrants al mar, augmentar el nombre de centres de vigilància i incrementar i accelerar l'expulsió d'immigrants il·legals.[14]

En l'àmbit econòmic, el partit defensa polítiques que han estat considerades com a neoliberals. Vol introduir un impost únic,[15] suprimir la renda bàsica [16] i introduir la preferència nacional en l'accés a l'ocupació i l'habitatge.

Faccions[modifica]

Des de la seva fundació, FdI ha tingut faccions internes en forma d'organitzacions i associacions polítiques.

  • Prima l'Italia (Primer Itàlia, PI), nacional-conservador, liderat per Gianni Alemanno (fins al 2015, posteriorment es va unir a l'Acció Nacional)
  • FareItalia (Fer Itàlia, FI), liberal-conservador, liderat per Adolfo Urso.
  • Io Amo l'Italia (Jo Estimo Itàlia, IAI), social-conservador, liderat per Magdi Allam (fins al 2015)
  • Io Sud (Jo Sud, IS), nacional-conservador i centrista , liderat per Adriana Poli Bortone (fins al 2015, posteriorment es va incorporar a Forza Italia)
  • Movimento Nazionale per la Sovranità (Moviment Nacional per la Sobirania, MNS), nacional-conservador, liderat per Gianni Alemanno.
  • Direzione Italia (Direcció Itàlia, DI), liberal-conservadora, dirigida per Raffaele Fitto.

Resultats electorals[modifica]

Parlament Italià[modifica]

Elecció Lider Cambra dels diputats Senat de la República
Vots % Escons +/– Pos. Vots % Escons +/– Pos.
2013 Giorgia Meloni 666,035 1.9
9 / 630
 Nou 8è 590,083 1.9
0 / 315
 Nou 7è
2018 1,429,550 4.4
32 / 630
 Augment 23 Augment 5è 1,286,606 4.3
18 / 315
 Augment 18 Augment 5è
2022 7,302,517 26.0
119 / 400
 Augment 87 Augment 1r 7,167,136 26.0
66 / 200
 Augment 48 Augment 1r

Parlament Europeu[modifica]

Any Líder Vots % Escons +/– Pos.
2014 Giorgia Meloni 1,004,037 3.7
0 / 73
 Nou 7è
2019 1,726,189 6.4
6 / 76
 Augment 6 Augment 5è
2024 - - - - -

Referències[modifica]

  1. ↑ «Fratelli d'Italia: dova va la destra italiana». i Mille, 24-03-2014. Arxivat de l'original el 24 setembre 2014. [Consulta: 10 agost 2014].
  2. ↑ «Fratelli d'Italia riaccende la "fiamma". Nel nuovo logo i simboli di Msi e An». TGcom24, 16-02-2014.
  3. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2023-01-07. [Consulta: 5 maig 2022].
  4. ↑ «Italy election: What was the result and what is the Five Star Movement?» (en anglès). Independent, 06-03-2018.
  5. ↑ «Summaries». Italian Political Science Review/Rivista Italiana di Scienza Politica, 24, 1, 1994-04, pàg. 193–195. DOI: 10.1017/s0048840200022826. ISSN: 0048-8402.
  6. ↑ «Italian right-wing parties reject coalition partner as government heads toward collapse» (en anglès), 17-07-2022. [Consulta: 3 febrer 2024].
  7. ↑ The Italian general election of 2018: Italy in uncharted territory. Cham, Switzerland: Palgrave Macmillan, 2019. ISBN 978-3-030-13617-8. 
  8. ↑ Adversarial political interviewing: worldwide perspectives during polarized times. Singapore: Springer, 2022. ISBN 978-981-19-0576-6. 
  9. ↑ «How a collapse of Italy's government could see it lurch right» (en anglès), 11-08-2019. [Consulta: 3 febrer 2024].
  10. ↑ Tarchi, Marco «Voters without a Party: The ‘Long Decade’ of the Italian Centre-Right and its Uncertain Future» (en anglès). South European Society and Politics, 23, 1, 02-01-2018, pàg. 147–162. DOI: 10.1080/13608746.2018.1434454. ISSN: 1360-8746.
  11. ↑ «‘They are not happy with how we love each other’: Gay parents fear a Meloni victory.».
  12. ↑ «Political cheat sheet, understanding the brothers of italy».
  13. ↑ «News from Europe - Latest world headlines and daily news» (en anglès), 03-02-2024. [Consulta: 3 febrer 2024].
  14. ↑ «Sea Watch, Meloni: "Affondiamo la nave"» (en italià), 26-06-2019. [Consulta: 3 febrer 2024].
  15. ↑ Redazione. «Meloni: "No a Draghi, non vuole flat tax. Per M5s ho pietà"» (en italià), 09-02-2021. [Consulta: 3 febrer 2024].
  16. ↑ «Meloni presenta la contromanovra di Fdi: no a reddito di cittadinanza e plastic tax» (en italià), 01-12-2019. [Consulta: 3 febrer 2024].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germans d'Itàlia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Germans_d%27Itàlia&oldid=33357962»