Germans de la Sagrada Família de Belley

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ordeGermans de la Sagrada Família
SaFa-Escut.jpg
Emblema del Germans de la Sagrada Família: al voltant de la creu de Savoia, terra de la fundació, una estrella que irradia (la pau de Déu) influint sobre el treball humà (el rusc); el monograma JMJ (Jesús, Maria, Josep) protegeix tot
TipusCongregació religiosa laica
Nom oficialInstitut dels Germans de la Sagrada Família de Belley
Nom oficial llatíInstitutum Fratrum a Sancta Familia de Bellicio
SiglesF.S.F.
HàbitHàbit talar negre, faixa lligada, pitet emmidonat blau amb vora negra, crucifix
LemaIn oratione, labore et charitate, pax (En l'oració, el treball i l'amor, [hi ha] la pau)
ObjectiuEducació religiosa i intel·lectual de nens i joves
Fundació5 de juliol de 1835, Belley (Ain, França) per venerable Gabriel Taborin
Aprovat perGregori XVI, en 28 d'agost de 1841
Constitucions1852 (1936, aprovació definitiva)
PatronsSagrada Família
Primera fundacióBelmont (noviciat), 1829; Belley (primer col·legi, 1840)
Fundacions destacadesArs (1849), Dagneux (1899), Lió (1954); La Horra (Burgos) (1909), Madrid (1935, Colegio Sagrada Familia), Valladolid (1964), Milà
Fundacions a terres de parla catalanaBarcelona (Col·legi Sagrada Família d'Horta, 1950), Gavà (1952), Begues (1985, casa de convivència), Palma de Mallorca (Col. Mare de Déu del Carme, 1988)
Persones destacadesHenri Berger Billon (1839 - 1925)
Lloc webhttp://www.fsfbelley.net

Els Germans de la Sagrada Família de Belley, en llatí Institutum Fratrum a Sancta Familia de Bellicio (en francès Institut des Frères de la Sainte-Famille de Belley) són una congregació laica masculina dedicada a l'ensenyament. Els seus membres posposen al seu nom les sigles F.S.F.

Història[modifica]

La congregació fou fundada per Gabriel Taborin (1799-1864), que recollí el suggeriment del bisbe Alexandre-Raymond Devie, de Belley (considerat cofundador), d'organitzar una confraria de docents que donessin educació cristiana a les regions rurals de França, mancades d'escoles i on la pràctica religiosa havia disminuït arran de la Revolució francesa. El 1829 va començar la formació dels futurs mestres i el 5 de juliol de 1835 van prendre l'hàbit els primers novicis; el germà Gabriel Taborin professà els vots solemnes el 3 de novembre de 1838. a Belmont-Luthézieu (Ain)

Va rebre el suport de Jean-Marie Vianney, rector d'Ars-sur-Formans, que confià a la nova congregació l'escola parroquial i els va fer de director espiritual. L'institut va rebre l'aprovació pontifícia de Gregori XVI el 28 d'agost de 1841 i fou aprovada com a "institut de servei públic" pel rei Carles Albert I de Sardenya el 31 de maig de 1842; en 1874, el govern francès també la declarà d'utilitat pública. Les constitucions foren aprovades definitivament el 1936.

El primer capítol general va tenir lloc el 1852, adoptant les constitucions que foren aprovades en 1858. En 1854 marxaren els primers germans als Estats Units, i el 1889 a l'Uruguai (Montevideo). En 1901 arribaren a Tunísia, on obriren un col·legi i una escola d'agricultura. La majoria de germans marxaren de França en 1903, arran del control del govern sobre l'educació religiosa privada, i s'establiren a Itàlia, Argentina (1908) i Espanya (1909).

Activitat i difusió[modifica]

Can Carabassa (Horta, Barcelona), seu del primer col·legi dels germans a Catalunya.

Els Germans de la Sagrada Família es dediquen a l'ensenyament cristià dels joves, en primària i secundària, i a l'apostolat.

Són presents a Europa (França, Itàlia, Espanya), Àfrica (Benin, Burkina Faso, Costa d'Ivori), Amèrica (Argentina, Brasil, Colòmbia, Equador, Mèxic, Uruguai) i Àsia (Filipines, Índia). La seu general és a Roma.

En acabar 2005, l'institut tenia 64 cases i 315 membres, 5 dels quals eren preveres.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germans de la Sagrada Família de Belley