Gert Bastian
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 març 1923  Múnic (Alemanya) | ||
| Mort | p. 1r octubre 1992 (69 anys) Bonn (Alemanya) | ||
| Causa de mort | suïcidi, ferida per arma de foc | ||
| Sepultura | Nordfriedhof | ||
| Membre del Bundestag | |||
| 29 març 1983 – 18 febrer 1987 Legislatura: desena legislatura del Bundestag Electe a: eleccions federals alemanyes de 1983 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Acadèmia de Comandament de la Bundeswehr | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Bonn | ||
| Ocupació | polític, escriptor, activista per la pau, militar, soldat | ||
| Partit | Els Verds Unió Social Cristiana de Baviera | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Heer i Heer | ||
| Grau militar | general major general | ||
| Conflicte | Segona Guerra Mundial | ||
| Altres | |||
| Títol | cap valor | ||
| Parella | Petra Kelly | ||
| Fills | Till Bastian | ||
| Premis | |||
| |||
Gert Bastian (Múnic, 26 de març de 1923 - Bonn, 1 d'octubre de 1992), va ser un general de l'exèrcit alemany i un polític del partit Aliança 90/Els Verds.[1][2]
Carrera militar
[modifica]Bastian es va allistar voluntàriament com a futur oficial de la Wehrmacht l'1 d'agost de 1941 durant la Segona Guerra Mundial. El 1942 va ser enviat al Front Oriental, com a cap del batalló d'Enginyers núm. 45. Entre 1942-1943 va realitzar el curs de comandant i va ser enviat al batalló de tancs núm. 86 de la 9a Divisió Panzer, on va romandre fins a maig de 1945 en el Front Oriental, primer com a cap de secció i més tard com a Comandant de la companyia. Va ser capturat a Baviera per l'exèrcit dels EUA.[3]
En la postguerra va realitzar un curs d'enquadernador a Múnic, des de 1946 fins a 1948, i des de 1950 va treballar com a autònom en aquesta professió. El 1956 es va unir al recentment fundat Exèrcit alemany, amb el grau de tinent i va ser destinat a l'escola d'oficials de Hannover i Múnic. Entre 1959 i 1960, va realitzar el curs per Estat Major, a l'Acadèmia d'Hamburg.[2]
Des de 1962 fins a 1967 va estar en la 1a Gebirgsdivision, i des de llavors en diverses destinacions, fins a l'1 d'abril de 1974, que va ser nomenat Cap de l'Estat Major a Colònia (Alemanya) i ascendit a general de brigada. L'1 d'octubre de 1976 va ser ascendit a General de Divisió, amb el comandament de la 12a Divisió de tancs en Veitshöchheim, fins a 21 de gener de 1980, quan va sol·licitar la seva excedència temporal.[4]
Carrera política
[modifica]Bastian era contrari al previst desplegament de míssils nuclears a Europa i es va unir al moviment pacifista. Allà va conèixer Petra Kelly, la seva posterior companya.[1][4]
El 1981 va fundar amb altres exgenerals el "Grup Generals per a la Pau" que més tard s'ha demostrat que va ser finançat pel Ministeri de Seguretat de l'Estat de l'RDA. Hi ha la sospita que el mateix Bastian havia col·laborat amb l'esmentat Ministeri.[1][2]
El 1981 va rebre la medalla Carl von Ossietzky de l'Associació Internacional de la Lliga dels Drets Humans.[2]
Bastian va ser membre del Parlament alemany entre 1983 a 1987, elegit a través de "Els Verds" a Baviera. El 10 de febrer de 1984 es va passar al grup mixt, en negar-se a deixar el seu escó, a mitjan legislatura, com eren les normes del partit.[2]
Mort
[modifica]El 19 d'octubre de 1992 va ser trobat mort al costat de la seva companya Petra Kelly a l'habitatge on vivien a Bonn-Tannenbusch. Segons l'informe de la policia, Bastian havia clavat un tret al cap a la seva companya al dormitori, amb una pistola de tipus Deringer, i tot seguit es va suïcidar amb un altre tret al front. Segons l'ecologista britànica Sara Parkin, el mateix dia 1 d'octubre de 1992, Bastian va rebre un fax comunicant-li la imminent obertura dels informes secrets de la Stasi (policia política de l'antiga RDA), on es detalla la col·laboració de Bastian.[5]
La data exacta de la mort no es pot determinar amb precisió, perquè els cadàvers van ser trobats dies després de la mort. Va deixar una dona i dos fills, Eva i Till Bastian. Gert Bastian va morir a l'edat de 69 anys, i va ser enterrat al cementiri de Múnic Nordfriedhof.[5]
Publicacions
[modifica]- Gert Bastian: Frieden schaffen! Gedanken zur Sicherheitspolitik. Kindler, Múnich, 1983, ISBN 3-463-00854-8.
Referències
[modifica]- 1 2 3 Bastian, Michael «Obituary: Gert Bastian». Independent, 23-10-1992 [Consulta: 28 juliol 2018].
- 1 2 3 4 5 Vierhaus, Rudolf. «Bastian, Gert». A: Biographisches Handbuch der Mitglieder des Deutschen Bundestages 1949-2002. Walter de Gruyter, 1-06-2002, p. 41. ISBN 978-3-11-096905-4 [Consulta: 28 juliol 2018].
- ↑ «Gert Bastian». rbb24. [Consulta: 28 juliol 2018].
- 1 2 «26. März 1923 - Gert Bastian wird geboren». WDR. [Consulta: 28 juliol 2018].
- 1 2 Pita, Pita «Vida y muerte (de un tiro en la sien) de la diosa verde de la Alemania pre-Merkel». El Mundo, 19-10-2017 [Consulta: 28 juliol 2018].