Gertrude Vanderbilt Whitney

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGertrude Vanderbilt Whitney
Gertrude Vanderbilt Whitney (c 1909).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Gertrude Vanderbilt Modifica el valor a Wikidata
9 gener 1875 Modifica el valor a Wikidata
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 abril 1942 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortEndocarditis Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Woodlawn Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióArt Students League of New York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócol·leccionista d'art, escultora, socialité Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Família
FamíliaVanderbilt family Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHarry Payne Whitney Modifica el valor a Wikidata
FillsFlora Payne WhitneyCornelius Vanderbilt WhitneyBarbara Whitney (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesCornelius Vanderbilt II Modifica el valor a Wikidata  i Alice Claypoole Gwynne Modifica el valor a Wikidata
GermansGladys Vanderbilt Széchenyi, Alfred Gwynne Vanderbilt, Reginald Claypoole Vanderbilt i Cornelius Vanderbilt III Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 6653335 Modifica el valor a Wikidata
Gertrude Vanderbilt Whitney en la revista Vogue, edició del 15 de gener de 1917.

Gertrudis Vanderbilt Whitney, també coneguda com a Miss Whitney (Nova York, 9 de gener de 1875 - 18 d'abril de 1942), va ser una escultora i filantropa nord-americana.[1][2][3]

Monument a Colón a Huelva

Va néixer en el si d'una família acomodada, era besneta del Comodor Cornelius Vanderbilt i filla gran del matrimoni Cornelius Vanderbilt II (1843-1899) i Alice Claypoole Gwynne (1852-1934). Els seus primers anys els va passar entre la mansió familiar The Breakers a Newport i va ser educada per tutors privats idesprés va estudiar a l'Escola Brearley de Nova York. Als 21 anys es va casar amb el banquer i inversor Harry Payne Whitney (1872-1930), amb qui va tenir tres fills: Flora, Cornelius i Bàrbara.[4]

Carrera professional[modifica]

La seva vocació artística va sorgir a principi de segle xx en conèixer de primera mà la bohèmia artística parisenca. Va estudiar escultura a la Lliga d'estudiants d'art de Nova York i després va rebre classes a París amb Auguste Rodin. Va instal·lar sengles estudis d'art al Greenwich Village i a Passy (París) i va rebre elogis tant a Europa com als Estats Units per als seus treballs. Durant la Primera Guerra Mundial va crear i va finançar un hospital de guerra a Neuilly-sud-Seine i va crear diverses escultures commemoratives del final del conflicte. El 1914 va obrir el Whitney Studio Club al número 147 del carrer West 4th al Village novaiorquès, una galeria per a artistes joves que seria l'inici del futur Museu Whitney, que va fundar el 1931, perquè el Museu Metropolità d'Art va rebutjar la donació de la seva col·lecció d'art modern.[5] Entre les seves obres filantròpiques pot esmentar-se també el suport financer a la International Composer's Guild, organització dedicada a promoure la interpretació de la música de compositors contemporanis.[6] El 1934 va ser part d'una batalla judicial amb la seva cunyada per la tinença de la seva neboda Gloria Vanderbilt, de deu anys. Gertrude Whitney va morir de endocarditis bacteriana el 1942 i està enterrada al Cementiri Woodlawn al barri del Bronx a la ciutat de Nova York. La seva filla Flora Whitney Miller la va succeir al capdavant del Museu Whitney.

Escultures públiques[modifica]

Gertrude Whitney és famosa pel Monument a Colom a la Punta del Sebo a Huelva i per nombroses obres als Estats Units:[7]

  • Monument al desembarcament de les tropes nord-americanes (Saint-Nazaire, 1926, destruït pels bombardejos durant la Segona Guerra Mundial).
  • Font de El Dorado (primer a Sant Francisco i després a Lima).
  • Font Asteca (Washington, DC)
  • RMS Titanic Memorial (Washington, DC, 1914). Una rèplica parcial del cap del monument va ser comprada pel govern francès per al Museu del Luxemburg.
  • William F. Cody Memorial (Cody, Wyoming a l'entrada del Parc nacional Yellowstone)
  • Arc de la Victòria (Madison Square, Ciutat de Nova York)
  • Tres Gràcies (Campus inferior de la universitat McGill de Mont-real)
  • Peter Stuyvesant (Stuyvesant Square, Ciutat de Nova York, 1939)
  • Tres Gràcies (Plaza Washington de Lima)

Referències[modifica]

  1. «Gertrude Vanderbilt Whitney» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 febrer 2021].
  2. «La rica escultora, Gertrude Vanderbilt (1875-1942)». Mujeres en la historia. [Consulta: 25 febrer 2021].
  3. 1950-, Vanderbilt, Arthur T.,. Fortune's children : the fall of the house of Vanderbilt. 1st ed. Nova York: Morrow, 1989. ISBN 0688072798. 
  4. «Gertrude Vanderbilt Whitney. Artículo de la Enciclopedia.». [Consulta: 19 març 2019].
  5. Dictionary of world biography. Volume 9, The 20th century, O-Z. Londres: Routledge, 1999. ISBN 9781136593628. 
  6. D., McCarthy, Kathleen. Women's culture : American philanthropy and art, 1830-1930. Chicago: University of Chicago Press, 1991. ISBN 0226555836. 
  7. The Grove encyclopedia of American art. Oxford: Oxford University Press, 2011. ISBN 9780195335798. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gertrude Vanderbilt Whitney