Gerty Cori

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGerty Theresa Cori
Gerty Theresa Cori.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Gerty Therese Radnitz
8 d'agost de 1893
Praga, Àustria-Hongria
Mort 26 d'octubre de 1957(1957-10-26) (als 64 anys)
Saint Louis, EUA
Causa de mort Myelofibrosis i Insuficiència renal
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Ètnia Jueus
Alma mater Universitat Carolina de Praga
Karl-Ferdinands-Universität
Activitat professional
Camp de treball Bioquímica
Ocupació Bioquímica
Ocupador Universitat Washington a Saint Louis
Dades familiars
Cònjuge Carl Ferdinand Cori (1920–1957)
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Gerty Theresa Cori o Gerty Theresa Radnitz (Praga, Imperi austrohongarès 1896 - Saint Louis, EUA 1957) fou una bioquímica i professora universitària nord-americana, d'origen txecoslovac, la primera dona guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1947.[1] Cori es convertí així en la tercera dona en aconseguir aquest guardó després de Marie Curie i Irène Joliot-Curie, i la primera estatunidenca.

Biografia[modifica]

Va néixer el 15 d'agost de 1896 a la ciutat de Praga, en aquells moments població situada a l'Imperi austrohongarès però que avui en dia és la capital de la República Txeca, en una família d'arrels jueves. Filla d' Otto Radnitz, un químic que es va convertir en gerent d'una refineria de sucre després d'inventar un exitós mètode de refinació, i de Martha Neustadt, una dona sofisticada amiga de Franz Kafka. Va ser la més gran de tres germanes i va realitzar els primers estudis a casa amb professors particulars fins als deu anys, quan va ser inscrita en un "col·legi per a noies", quan tenia 16 anys d'edat va decidir que volia ser metge. Animada per un oncle matern, professor de Pediatria a la universitat, va estudiar i va aprovar l'examen d'admissió de la universitat per assistir a la Facultat de Medicina de la Universitat Alemanya Carl Ferdinand a Praga el 1914, i obtingué el doctorat en Medicina en 1920.[2][3]

Mentre estudiava a la universitat, a l'any 1914, just a l'inici de la I Guerra Mundial, va conèixer a Carl Ferdinand Cori, qui immediatament es va sentir atret pel seu «encant, vitalitat, sentit del humor i el seu amor per la natura i el muntanyisme ». Reprenent els seus estudis de medicina després de la guerra, es van casar en 1920, després de graduar-se, l'oposició de la seva família, que estaven convençuts que la seva ascendència jueva dificultaria la carrera de Carl. Encara que Gerty es va convertir al catolicisme, no va aconseguir frustrar les seves pors.[2]

Es van mudar a Viena, on van trobar feina els dos, Gerty a l'Hospital Infantil Karolinen i Carl entre La Clínica de Medicina Interna i l'Institut Farmacològic, de la Universitat de Viena. Tots dos van aconseguir fer recerca amb unes instal·lacions mínimes. Carl es va traslladar a la Universitat de Graz, però Gerty, incapaç d'obtenir una posició allí, es va quedar a Viena.

Durant la seva estada a l'hospital va treballar a la unitat de Pediatria i a més va dur a terme investigacions en el camp de la regulació de la temperatura, la comparativa de temperatures abans i després del tractament de patologia tiroïdal i va publicar articles sobre trastorns de la sang. La vida es va tornar molt difícil després de la Primera Guerra Mundial, fins i tot Gerty va sofrir xeroftàlmia -una malaltia dels ulls ocasionada per deficiència de vitamina A-, causada per la severa malnutrició que li va provocar la escassesa d'aliments. Aquests problemes, juntament amb el creixent antisemitisme, van contribuir a que la parella decidís abandonar Europa.[4][3]

El 1922 afortunadament a Carl se li va oferir un lloc com a bioquímic a l'Institut Estatal per a l'Estudi de Malalties Malignes (ara Roswell Park Memorial Institute) de Buffalo, Nova York, que va acceptar ràpidament,, encara que Gerty va seguir sis mesos més tard quan es va disposar d'una posició d'assistent patòleg. Mai no van lamentar la seva decisió d'emigrar. Aprofitant amb entusiasme la cultura americana, es van convertir en ciutadans dels Estats Units en 1928.[3]

Gerty Theresa Radnitz Cori i Carl Ferdinand Cori el 1947

Els Cori van deixar el Roswell després de publicar el seu treball sobre el metabolisme dels carbohidrats. Algunes universitats li van oferir una posició a Carl, però es van negar a contractar la seva dona. Durant una de les entrevistes, Gerty va ser informada que es considerava «poc americana» que una parella d'esposos treballés juntos.1 El 1931, es van mudar a Sant Lluís, Missouri, on li van oferir a Carl un lloc com a investigador a l'Escola d' Medicina de la Universitat de Washington. Malgrat els seus antecedents, a Gerty li van oferir només un lloc com a investigadora associada, amb un sou que corresponia a la desena part del que guanyava Carl,[5] a més li van advertir que podia perjudicar la carrera del seu marit.[4][3][2]

El 1943 fou nomenada professora de bioquímica a la Universitat Washington de Saint Louis, situada a l'estat nord-americà de Massachusetts, càrrec que desenvolupà fins a la seva mort el 26 d'octubre de 1957 a conseqüència d'una insuficiència renal.[3]

Recerca científica[modifica]

Al costat del seu espòs va realitzar investigacions sobre el metabolisme de l'hidrat de carboni i la glucosa, cosa que els va conduir a definir l'anomenat cicle de Cori l'any 1929, el moviment de l'energia al cos: del múscul al fetge i d'aquest, novament, al múscul. L'any 1947 ambdós foren guardonats amb la meitat del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per la seva recerca sobre la conversió catalítica del glucogen, premi compartit amb el metge argentí Bernardo Alberto Houssay.

Reconeixements[modifica]

En honor seu s'anomenà el cràter Cori sobre la superfície de la Lluna i el cràter Cori sobre la superfície de la Venus. Així mateix també fou anomenat en el seu honor l'asteroide (6175) Cori descobert el 4 de desembre de 1983 per Antonín Mrkos.

Referències[modifica]

  1. «Facts on the Nobel Prizes in Physiology or Medicine». [Consulta: 26 octubre 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Gerty Theresa Cori | Jewish Women's Archive» (en en). [Consulta: 26 octubre 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Carl and Gerty Cori and Carbohydrate Metabolism». archive.is, 12-01-2013.
  4. 4,0 4,1 «Dr. Gerty Theresa Radnitz Cori» (en anglés). National Library of Medicine. [Consulta: 26 octubre 2017].
  5. «Missouri Women in the Health Sciences - Biographies - Gerty Cori». [Consulta: 26 octubre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gerty Cori Modifica l'enllaç a Wikidata