Gestació per substitució

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La gestació per substitució és una tècnica de reproducció assistida[1] i que consisteix que una dona gesta un bebè perquè sigui criat per una altra persona. La gestant pot aconseguir l'embaràs via inseminació artificial (amb gàmetes que poden ser del pare o d'un altre donant) o via fecundació in vitro (amb gàmetes que poden ser d'un, els dos o cap dels pares).[2]

Des dels inicis com a pràctica comercial a la dècada del 1970, la gestació subrogada suscita fortes controvèrsies ètiques, legals i socials.[3] La pràctica té un ús per part de parelles heterosexuals[1] i parelles homosexuals.[2]

Conceptes[modifica]

Els agents que hi intervenen són:[1]

  • La gestant: No pot ser considerada mare de l'infant gestat.[2] Porta el bebè a l'úter.
  • L'infant o bebè.
  • Pare o mare intencional: És el pare o mare de l'infant.

Legislació[modifica]

Hi ha països on és legal mentre d'altres no pels plantejaments ètics que suposa. Un dels problemes ètics que planteja la gestació per substitució és "la manca de drets de la gestant per substitució sobre l'infant".[2]

A Espanya, no està permesa legalment.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Cruz Martín, Mari Carmen «Preguntas y respuestas sobre la gestación subrogada o 'vientres de alquiler'». RTVE, 01-08-2014 [Consulta: 24 desembre 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «gestació per substitució». Termcat. [Consulta: 24 desembre 2018].
  3. Pande, 2014, p. 3.

Bibliografia[modifica]

  • Pande, Amrita. Wombs in Labor: Transnational Commercial Surrogacy in India. Columbia University Press, 2014. ISBN 9780231538183.