Gestió del coneixement

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La gestió del coneixement és una disciplina acadèmica transversal establerta durant la dècada de 1990. S’encarrega de dissenyar i implementar sistemes per a identificar, capturar i compartir sistemàticament tot el coneixement involucrat dins d’una organització, per tal que aquest pugui proporcionar valor afegit i contribuir a la consecució dels objectius perseguits per la pròpia organització.[1][2] Inclou àmbits com la gestió empresarial, gestió estratègica, informàtica i gestió documental.[3][4][5]

Història[modifica]

Els esforços per millorar la gestió del coneixement tenen una llarga trajectòria dins del sector empresarial, que passa per les reunions de treball, l'aprenentatge formal i el personalitzat, els fòrums de discussió en línia, les biblioteques corporatives i els programes de mentorització.[2][6] Amb l'aparició dels ordinadors durant la segona meitat del segle XX, van anar apareixent progressivament adaptacions de tecnologies específiques per a la gestió del coneixement, tal com les bases de dades, sistemes d'experts, repositoris d'informació, sistemes de decisió de grup, intranets o xarxes de treball col·laboratiu, que intentaven optimitzar-ne els esforços.[2]

Va emergir com a disciplina científica a principis dels anys 90.[7] Inicialment era defensada pels propis promotors de la disciplina, professionals en actiu, fins que Skandia va contractar a Leif Edvinsson com el primer Chief Knowledge Officer (CKO) a nivell mundial.[8] El 1999 es va introduir el terme gestió del coneixement personal, per a referir-se a la gestió del coneixement a títol individual.[9]

A nivell empresarial, es van començar a publicar diversos reculls de casos d'estudi on es mencionava la importància de la gestió del coneixement en els àmbits estratègics, de processos i avaluació d'organitzacions.[10][11] Es va detectar que les persones i les seves realitats culturals, influïen de manera directa en la creació, disseminació i aplicació del coneixement, tant a nivell personal, com social i que influïen directament en la gestió d'organitzacions.[11]

Característiques[modifica]

El coneixement és el resultat de la interpretació cognitiva de la informació que rep cada individu o col·lectiu. Es troba influenciat tant per les condicions històriques, culturals i socials com pel medi o el canal de comunicació en el que es transmet, així com per l’actitud pròpia davant la vida. El coneixement social o grupal és el resultat de la transmissió de coneixements individuals diferents. La gestió del coneixement intenta optimitzar aquests processos.[12] Per fer-ho, es nodreix de les diverses disciplines:

Els esforços en gestió del coneixement sovint es fan per assolir objectius com optimitzar la gestió, crear d'avantatges comparatives, compartir allò après o fomentar processos de millora contínua dins de l'organització. Aquests esforços es poden solapar amb l'aprenentatge organitzatiu,[13][6] i se'n diferencien per la seva major intenció en fer servir la gestió del coneixement com un recurs estratègic, tot fomentant els processos de compartir el coneixement.[2][14][15]

Tipologia[modifica]

El coneixement tàcit és el valor afegit que proporciona cada individu al si d'una organització o agrupació, que serà el fruit de l'aprenentatge i de les experiències viscudes, i estarà influenciat per l'entorn cultural, social i per la pròpia interpretació cognitiva de cadascú. És molt eficaç, però difícil de transmetre. Dins de les organitzacions, els treballadors poden adquirir coneixement tàcit,[16] deguts a la seva experiència o formació, però esdevé de difícil transmissió. Mitjançant processos de socialització del coneixement, aquests esdevenen explícits. Un dels processos per a transformar el coneixement tàcit en coneixement explícit és el procés SECI: Socialització, Externalització, Combinació, Internalització.[17]

Quan l'individu és capaç de transformar el coneixement tàcit en quelcom tangible, que es pot transmetre i emmagatzemar, ja que és entès i assumit pels altres individus per a la seva posterior aplicació, parlem de coneixement explícit.

Per coneixement cultural s'entén l'argot o terminologia, nomenclatures i procediments adoptats pels individus d'una organització per entendre’s entre ells, que els hi serveix per comunicar-se més fàcilment, però que són aliens a altres persones que no pertanyen al grup.

El Coneixement organitzacional comprèn el coneixement tàcit de tots els membres d'una organització, els mecanismes per transformar-lo en explícit i tot el coneixement cultural afí a aquesta.

Eines[modifica]

La Tecnologia juga un paper destacat en la creació, expansió i l'intercanvi de coneixement. Existeixen en el mercat nombrosos exemples de programari per a la gestió del coneixement, tot i que cal diferenciar-los dels que són només una eina de gestió empresarial i processament de dades.

Eines de gestió[modifica]

  • ERP o Enterprise Resource Planning
  • CRM o Customer Relationship Manegement
  • SGBD o Sistemes de Gestió de Bases de Dades

Eines d'anàlisi d'informació[modifica]

Eines de comunicació[modifica]

  • Groupware o comunicació grupal
  • Workflow o flux de treball
  • Eines CASE o DFD o diagrames de fluxes de dades

Referències[modifica]

  1. Girard, John P.; Girard, JoAnn L. «Defining knowledge management: Toward an applied compendium». Online Journal of Applied Knowledge Management, 3, 1, 2015, pàg. 1–20.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Introduction to Knowledge Management». University of North Carolina at Chapel Hill. [Consulta: 11 setembre 2014].
  3. Nonaka, Ikujiro «The knowledge creating company». Harvard Business Review, 69, 6, 1991, pàg. 96–104.
  4. Nonaka, Ikujiro; von Krogh, Georg «Tacit Knowledge and Knowledge Conversion: Controversy and Advancement in Organizational Knowledge Creation Theory». Organization Science, 20, 3, 2009, pàg. 635–652. DOI: 10.1287/orsc.1080.0412.
  5. Bellinger, Gene. «Mental Model Musings». Systems Thinking Blog. [Consulta: 18 abril 2013].
  6. 6,0 6,1 Sanchez, R. Strategic Learning and Knowledge Management. Chichester: Wiley, 1996. 
  7. McInerney, Claire «Knowledge Management and the Dynamic Nature of Knowledge». Journal of the American Society for Information Science and Technology, 53, 12, 2002, pàg. 1009–1018. DOI: 10.1002/asi.10109.
  8. «Information Architecture and Knowledge Management». Kent State University. [Consulta: 18 abril 2013].
  9. Wright, Kirby «Personal knowledge management: supporting individual knowledge worker performance». Knowledge Management Research and Practice, 3, 3, 2005, pàg. 156–165. DOI: 10.1057/palgrave.kmrp.8500061.
  10. Booker, Lorne; Bontis, Nick; Serenko, Alexander «The relevance of knowledge management and intellectual capital research». Knowledge and Process Management, 15, 4, 2008, pàg. 235–246. DOI: 10.1002/kpm.314.
  11. 11,0 11,1 Morey, Daryl; Maybury, Mark; Thuraisingham, Bhavani. Knowledge Management: Classic and Contemporary Works. MIT Press, 2002, p. 451. ISBN 0-262-13384-9. 
  12. Gupta, Jatinder; Sharma, Sushil. Creating Knowledge Based Organizations. Boston: Idea Group Publishing, 2004. ISBN 1-59140-163-1. 
  13. Sanchez, R (1996) Strategic Learning and Knowledge Management, Wiley, Chichester
  14. Maier, R. Knowledge Management Systems: Information And Communication Technologies for Knowledge Management (3rd edition). Berlín: Springer, 2007. 
  15. Addicot, Rachael; McGivern, Gerry; Ferlie, Ewan «Networks, Organizational Learning and Knowledge Management: NHS Cancer Networks». Public Money & Management, 26, 2, 2006, pàg. 87–94. DOI: 10.1111/j.1467-9302.2006.00506.x.
  16. Nonaka, Ikujiro; Takeuchi, Hirotaka. The knowledge creating company : how Japanese companies create the dynamics of innovation. ed. Kindle. Nova York: Oxford Univ. Press, 1995, p. 284. ISBN 978-0-19-509269-1. 
  17. Contreras, 2009, p. 2.

Bibliografia[modifica]

  • Caraballo, N. "Gestión del Conocimiento: Aprendizaje individual versus aprendizaje organizativo." Intangible Capital 2.13 (2006): 308-326.
  • Contreras, Eduardo. Transformación d e Conocimiento Tácito e n Explícito, Una Revisión Crítica. Universitat de Xile, 2009. 
  • Núñez Paula, Israel A., and Yiny Núñez Govín. "Propuesta de clasificación de las herramientas-software para la gestión del conocimiento." Acimed 13.2 (2005): 1-1.
  • León Santos, Magda, Dunieska Castañeda Vega, and Ingrid Sánchez Alfonso. "La gestión del conocimiento en las organizaciones de información: procesos y métodos para medir." Acimed 15.3 (2007): 0-0.
  • Rojas Mesa, Yuniet. "De la gestión de información a la gestión del conocimiento." Acimed 14.1 (2006): 0-0.
  • Pérez González, Daniel, and Matthias Dressler. "Tecnologías de la información para la gestión del conocimiento." (2007).
  • Chiavenato, Idalberto, and German Villamizar. "Gestión del talento humano." (2002).
  • Ayxendrí, Lourdes, and Pedro Martín. "Gestión del Conocimiento." Barcelona: EdiUOC (2005).
  • Boisot, Max H. Knowledge Assets: Securing Competitive Advantage in the Information Economy: Securing Competitive Advantage in the Information Economy. Oxford University Press, 1998.
  • Canals, Agustí. "Quo vadis, KM? La complexitat com a nou paradigma per a la gestió del coneixement." IN3-UOC Working Paper Series, WP02-005.[http://www. uoc. edu/in3/dt/20000/index. html] (2002).
  • Davenport, Thomas H., and Laurence Prusak. Working knowledge: How organizations manage what they know. Harvard Business Press, 1998.
  • Fahey, Liam, and Laurence Prusak. "The eleven deadliest sins of knowledge management." California management review 40.3 (1998): 265.
  • Frappaolo, Carl, and Wayne Toms. "Knowledge Management: from terra incognita to terra firma." The Delphi Group (1997).
  • Cortada, James W., and John A. Woods. "The knowledge management yearbook 1999-2000." Educational Technology & Society 2 (1999): 3.
  • Pérez-Montoro Gutiérrez, Mario. "Gestión del conocimiento en las organizaciones." Gijón: Ediciones Trea (2008).
  • Sveiby, Karl E. "Tacit knowledge." The Knowledge Management Yearbook 1999-2000 (1997): 18-27.
  • Von Krogh, Georg, Kazuo Ichijo, and Ikujiro Nonaka. Enabling knowledge creation: How to unlock the mystery of tacit knowledge and release the power of innovation. Oxford University Press, 2000.

Enllaços externs[modifica]