GfK
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | negoci empresa | ||||
| Indústria | estudis de mercat | ||||
| Camp de treball | estudis de mercat | ||||
| Forma jurídica | Societas Europaea | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1934 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Cambra de Comerç Alemanya-Suïssa | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Treballadors | 8.232 (2020) | ||||
| Filial | |||||
| Part de | MDAX (2000–2003) | ||||
| Indicadors econòmics | |||||
| Ingressos totals | 1.543 M€ (2018) | ||||
| Lloc web | gfk.com | ||||
GfK (sigles de Growth from Knowledge, en anglès 'Creixement a partir del coneixement') és una empresa establerta a Nuremberg, Alemanya, especialitzada en anàlisi de dades vinculades al sector dels béns de consum.[1] Fundada el 1934, es va especialitzar en dades de consum i audiències televisives. El 2022 fou adquirida per l'empresa de capital privat Advent International i actualment es troben en un procés de fusió amb NielsenIQ.[2]
Història
[modifica]GfK es va fundar el 1934 amb el nom de GfK-Nürnberg Gesellschaft für Konsumforschung e.V. Als seus inicis, el consell d'administració de la companyia comptava amb la presència de qui després arribaria a ser Ministre d'Economia alemany i Canceller Federal d'Alemanya, Ludwig Erhard.[3]
GfK va ser fundada el febrer de 1934 com a GfK-Nürnberg Gesellschaft für Konsumforschung e. V. per professors de la Universitat de Nuremberg, entre els quals el posterior ministre d'Economia i canceller alemany Ludwig Erhard. El concepte va ser desenvolupat pel cofundador Wilhelm Vershofen.[4]
Inicialment, l'empresa duia a terme 71 estudis diferents, com nivell de coneixement de marques comercials, nivell de cura personal i consum de sabó a Alemanya, estructura del consum de begudes a Alemanya, pacients i productes farmacèutics o conductors que avaluen mapes de carreteres de les companyies de combustible.
El 1984, les activitats comercials es van escindir en GfK GmbH, que va passar a anomenar-se GfK AG el 23 de gener de 1990. En aquell moment, l'Associació GfK es limitava a la promoció de la investigació de mercat i vendes. El setembre de 1999, GfK AG va completar la seva sortida a borsa i va ser inclosa al MDAX amb efectes a partir del 20 de març de 2000. El 2003, l'empresa va ser relegada al SDAX, on va romandre fins al 22 de març de 2017. El 2009, l'empresa es va convertir en una Societat Europea (SE). La cotització a la borsa de GfK SE va finalitzar mitjançant una squeezeout a l'octubre de 2017.[5]
El desembre de 2016, l'empresa de capital privat KKR (Kohlberg Kravis Roberts) va presentar una oferta de compra pel 18,54 per cent de les accions de l'empresa. El Consell d'Administració i el Consell de Supervisió de GfK van donar suport a l'oferta de KKR, oferint un volum d'almenys 294 milions d'euros.[6][7]
A la tardor de 2018, el competidor francès Ipsos va adquirir una divisió amb 1.000 empleats, que gestiona comandes individuals específiques per a clients, per 105 milions d'euros.[8]

A principis de 2020, la seu de l'empresa es va traslladar de Nordwestring al nou edifici Orange Campus a Sophie-Germain-Straße. Després de la pèrdua de 400 llocs de treball a Nuremberg, l'edifici de nova construcció era massa gran, per la qual cosa parts de l'espai d'oficines es van subarrendar a DATEV eG. El 2020, GfK també va llançar una nova plataforma impulsada per intel·ligència artificial. Això permet als clients accedir a dades rellevants en temps real i rebre recomanacions d'acció basades en prediccions.
Fusió amb NielsenIQ
[modifica]El juliol de 2022, es va anunciar que l'empresa de capital privat Advent International adquiriria l'empresa i la fusionaria amb el seu competidor nord-americà NielsenIQ (anteriorment la divisió Global Connect de The Nielsen Company, dirigida a fabricants de béns de consum), que també posseeix des del 2021. La Comissió de Competència de la UE va aprovar l'acord en principi, sempre que GfK es desfés de la seva divisió Consumer Panel (enquesta i anàlisi de consumidors).
El juliol de 2023, es va anunciar que YouGov havia estat adjudicat amb la venda del GfK Consumer Panel per 315 milions d'euros. L'Oficina Federal de Càrtels alemanya ja havia aprovat la venda per avançat. La venda es va completar el 9 de gener de 2024.[9][10]
A 2025 les dos companyies estan en procés de fusió. La marca prevalent serà NielsenIQ.[2]
Àrees de negoci
[modifica]Comportament dels consumidors
[modifica]El negoci principal de GfK inclou la recopilació i el processament de dades sobre el comportament dels consumidors i l'assessorament a empreses que utilitzen aplicacions basades en tecnologia.
GfK ofereix els seus serveis a tot el món en els següents sectors: tecnologia i béns de consum, comerç minorista, béns de consum, automoció, serveis financers, mitjans de comunicació i entreteniment.
Amb aquesta finalitat, es recopilen dades de més de 180 milions de SKU (partnumbers) i s'enquesten més de dos milions de persones en 15 països; això es fa d'acord amb estàndards reconeguts d'investigació de mercat i opinió, així com les directrius de les associacions d'investigació de mercat i social (per exemple, els estàndards ESOMAR), que contenen especificacions vinculants. En proporcionar informació en temps real sobre l'evolució del mercat, GfK permet als seus clients prendre decisions empresarials importants en àrees com el màrqueting i les vendes.
Des del 2020, GfK ofereix als seus clients una plataforma basada en IA que genera previsions basades en dades rellevants i facilita decisions empresarials crítiques amb recomanacions d'acció.
Dades d'audiència
[modifica]
A Alemanya, GfK és principalment coneguda per la seva tasca de mesurar els índexs d'audiència televisius. Per a aquest propòsit, utilitza dispositius de mesura especials (mesuradors GfK, també coneguts com a telèmetres GfK) que es connecten al televisor.
El desenvolupament del mesurador GfK es remunta al 1963. El primer mesurador de televisió, anomenat Tammeter, va ser desenvolupat per la British Television Audience Measurement (TAM). ARD i ZDF van fundar una filial conjunta, Infratam, amb seu a Wetzlar, i van dur a terme els primers mesuraments continus d'índex de 1963 a 1974. El 1975, el Tammeter va ser substituït pel Teleskomat (també d'Infratam), que registrava els resultats personals de 1.200 llars a intervals de 30 segons per a un màxim de sis programes i fins a set persones de la llar i els lliurava durant la nit a l'ordinador central a través de la línia telefònica. Un altre avenç va ser el Telecontrol (TC 3, TC 6, TC XL), que, en mesurar els índexs d'audiència, té en compte tots els programes i totes les persones implicades en la respectiva emissió de televisió i transmet les dades al Centre de Dades de GfK a través de la línia telefònica.
Des del 1985, l'ús de la televisió a Alemanya s'ha mesurat al segon mitjançant el GfK Meter, originalment en aproximadament 2.700 llars seleccionades representativament. El panell es va ampliar el 1991 a causa de la inclusió dels nous estats federals i el 1996 a causa de nous objectius regionals. El 2001 es van afegir 140 llars més de la Unió Europea. Després d'un pic de 5.500, el panell de televisió ha estat format per 5.000 llars a les quals s'ha accedit diàriament des del 2012, en les quals viuen aproximadament 10.500 persones. El sistema (GfK Meter) consta de tres parts: el dispositiu de mesura pròpiament dit, un comandament a distància amb el qual cada persona de la llar ha d'iniciar i tancar la sessió individualment, i una pantalla. A la nit, les dades s'envien per telèfon a GfK a Nuremberg, on s'avaluen i es posen a disposició dels membres de la TV Research Association l'endemà al matí.
GfK va començar la seva activitat a Espanya l'any 1989. El 2021, la Comissió de Seguiment per al Concurs del Mesurament Digital a Espanya va optar per fer servir les xifres de GfK com a referent oficial de mesurament d'audiències digitals al país.
Direcció
[modifica]CEO
[modifica]- 1998–2011: Klaus L. Wübbenhorst
- 2011–2016: Matthias Hartmann
- 2017–2022: Peter Feld[11]
- 2022-2023: Lars Nordmark
- 2024 - Jim Peck[12][13]
Referències
[modifica]- ↑ «Business Reporter: The power of evidence-based forecasting» (en alemany). FinanzNachrichten.de. [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «NielsenIQ and GfK offer the full view of consumer buying behavior» (en anglès). [Consulta: 28 octubre 2025].
- ↑ «Gründung» (en alemany). NIM - Nürnberg Institut für Marktentscheidungen e.V., 30-12-2014. [Consulta: 1r juny 2021].
- ↑ «Entwicklung» (en alemany). NIM - Nürnberg Institut für Marktentscheidungen e.V., 08-07-2010. [Consulta: 1r juny 2021].
- ↑ «Global top 25 grow 4.1% to $18.7bn, says Honomichl - News». Arxivat de l'original el 2012-09-19.
- ↑ «KKR succeeds with Gfk stake purchase, clears way for turnaround» (en anglès). Reuters, 11-02-2017.
- ↑ «Höhe der Barabfindung für Squeeze-out bei der GfK SE mitgeteilt» (en alemany). www.tagesspiegel.de. [Consulta: 1r juny 2021].
- ↑ «Ipsos has reached an agreement with GfK to acquire 4 global divisions of GfK Research». [Consulta: 21 juny 2001].
- ↑ Chee, Foo Yun «Advent's NielsenIQ gains conditional EU nod for GfK acquisition» (en anglès). Reuters, 05-07-2023.
- ↑ Chee, Foo Yun «Exclusive: NielsenIQ's GfK deal set for conditional EU antitrust approval» (en anglès). Reuters, 28-06-2023.
- ↑ «Legal | GfK Global» (en anglès). www.gfk.com. [Consulta: 1r juny 2021].
- ↑ «About GfK | Growth from Knowledge | GfK» (en anglès). www.gfk.com. [Consulta: 27 juny 2023].
- ↑ «NielsenIQ y GfK culminan su fusión» (en castellà). [Consulta: 28 octubre 2025].
Bibliografia
[modifica]- Helmut Bräuer: Die Verpackung als absatzwirtschaftliches Problem. Eine absatzwirtschaftliche und werbepsychologische Untersuchung des deutschen Verpackungswesens. Dissertation vom 15. Mai 1957 an der Hochschule für Wirtschafts- und Sozialwissenschaften Nürnberg, Kallmünz über Regensburg 1958 (Marktwirtschaft und Verbrauch. Band 9, Schriftenreihe der Gesellschaft für Konsumforschung e. V., Nürnberg).
- Georg Bergler: Das Schrifttum über den Markenartikel. 4. auf den neuesten Stand gebrachte Auflage. Gesellschaft für Konsumforschung, Nürnberg 1960 (Marktwirtschaft und Verbrauch, Band 12, Schriftenreihe der Gesellschaft für Konsumforschung e. V.).
- Ludwig Berekoven: Die Werbung für Investitions- und Produktionsgüter, ihre Möglichkeiten und Grenzen. (Marktwirtschaft und Verbrauch, Schriftenreihe der GfK-Gesellschaft für Konsumforschung e. V. Band 16). Moderne Industrie, München 1961.
- S. Jonathan Wiesen: Creating the Nazi Marketplace: Commerce and Consumption in the Third Reich. Cambridge University Press, Cambridge 2011.